El nom i la cosa

Assegura Julio Camba en un dels seus articles d¡¯Haciendo de Rep¨²blica que, quan es discutia al Congr¨¦s en sessi¨® nocturna l¡¯oportunitat de concedir als catalans un Estatut d¡¯autonomia, van haver de treure del llit el diputat Jos¨¦ Ortega y Gasset, que aquells dies passava una malaltia, perqu¨¨ els expliqu¨¦s qu¨¨ diferenciava l¡¯autonomisme del federalisme. Camba situa l¡¯acci¨® entre les quatre i les cinc de la matinada, i diu que la condici¨® f¨ªsica del fil¨°sof era tan prec¨¤ria, que gaireb¨¦ el van haver de dur en baiard. Sabem que Camba tendeix a exagerar les coses ¡ªi, a for?a d¡¯exagerar-les, les il¡¤lumina amb unes veritats que el rigor i la serietat no sempre arriben a captar amb tanta precisi¨®¡ª, per¨° coneixem per altres vies el discurs que va fer Ortega aquella matinada, i en aquest discurs diu certament que ha sofert cada dia per la greu confusi¨® que regna al Congr¨¦s sobre els conceptes de sobirania, autonomisme i federalisme. No s¨¦ si pocs o molts dels diputats actuals es mantenen en un grau similar d¡¯ignor¨¤ncia; el que s¨ª que s¡¯ha pogut veure entre els pol¨ªtics i els tertulians que freq¨¹enten els mitjans de comunicaci¨® catalans ¨¦s que hi ha qui usa el federalisme com a talism¨¤ i hi ha qui se¡¯n serveix com a instrument de burla. Els primers exhalen la paraula amb una aura de noblesa progressista; els segons l¡¯expulsen per les comissures dels llavis amb tot el menyspreu que els bull per dins. I mai aclareixen de qu¨¨ parlen.

El discurs d¡¯Ortega ¨¦s de 1931, el mateix any en qu¨¨ va apar¨¨ixer a Espanya Teor¨ªa jur¨ªdica del Estado federal, de Michel Mouskheli, i en aquells moments el federalisme s¡¯entenia en subst¨¤ncia com un acord entre Estats que cedien a la uni¨® tota o part de la seva sobirania; l¡¯autonomia consistia, en canvi, en la transfer¨¨ncia, per part d¡¯un ¨²nic Estat, de compet¨¨ncies administratives a les diferents comunitats del seu territori. La difer¨¨ncia ¨¦s tan extrema que es compr¨¨n molt b¨¦ que Ortega s¡¯aixequ¨¦s del seu llit de malalt per posar fre a la confusi¨®. Ara b¨¦, amb el temps, les dues formes d¡¯Estat han anat confluint, i en la pr¨¤ctica el r¨¨gim auton¨°mic espanyol ja ¨¦s considerat, en els tractats de teoria pol¨ªtica, com un model de car¨¤cter federal. Per ser-ho del tot, nom¨¦s necessitaria, a part de la reforma del Senat, que els Estats federats es corresposabilitzessin a garantir la cooperaci¨® i la igualtat entre espanyols. A canvi d¡¯aix¨° Catalunya, amb les mateixes compet¨¨ncies que t¨¦ ara, podria passar a dir-se, per exemple, Estat Nacional Catal¨¤, sempre que qued¨¦s clar a la Constituci¨® que el nom no fa la cosa. Al capdavall, l¡¯Estat Lliure de Baviera no ¨¦s ni m¨¦s Estat ni m¨¦s lliure que Catalunya, i la Confederaci¨® Helv¨¨tica no t¨¦ res de confederaci¨®. Segur que amb aquest nom a molts processionaris els cauria la bava i potser ja no tindrien tantes ganes de moure¡¯s de casa.