Rajoy i l¡¯aversi¨® al pacte

En la campanya presidencial del 2008, Sarah Palin, aleshores governadora d'Alaska i candidata a la vicepresid¨¨ncia, va ser preguntada per la seva visi¨® en pol¨ªtica internacional, concretament per la situaci¨® pol¨ªtica a R¨²ssia. Per acreditar la seva condici¨® d'estadista, Palin va respondre: ¡°Des d'Alaska es pot veure R¨²ssia¡±. La pol¨ªtica internacional ¨¦s per Palin el que el pacte i l'acord ¨¦s per Rajoy, ¨¦s a dir, una cosa amb qu¨¨ no ha tingut contacte durant els ¨²ltims quatre anys. Tot i que un t¨¦ la sospita que, en realitat, aquesta incapacitat per arribar a acords t¨¦ m¨¦s a veure amb una forma gaireb¨¦ cong¨¨nita d'entendre l'estrat¨¨gia pol¨ªtica que no pas amb la majoria absoluta d'aquesta ¨²ltima legislatura.

Rajoy t¨¦ dificultats per establir canals d'interlocuci¨® pol¨ªtica amb els seus adversaris. D'aix¨° es deriva que, o b¨¦ aconsegueix les coses per la for?a dels seus vots, o b¨¦ els problemes que exigeixen interactuar d'alguna manera constructiva amb l'adversari es corquen fins a fer-se inabordables. Rajoy ¨¦s contrari al pacte perqu¨¨ ¨¦s contrari a la interlocuci¨® pol¨ªtica.

En aix¨° ¨²ltim, per cert, Rajoy i Artur Mas s'assemblen molt m¨¦s del que sembla. Mas ent¨¦n la interlocuci¨® pol¨ªtica amb els altres com la seu on s'aconsegueixen les coses per amena?a: ¡°Si no fem coalici¨®, no hi ha eleccions¡±, dirigint-se a ERC; ¡°Si no em d¨®nes el pacte fiscal, pujo al carro de la independ¨¨ncia¡±, dirigint-se al PP; ¡°Si no em feu president, assumeix la c¨¤rrega d'haver_te carregat al proc¨¦s independentista¡±, dirigint-se a la CUP.

La relaci¨® natural amb l'adversari pol¨ªtic ¨¦s la de l'amena?a, aquesta ¨¦s la manera en qu¨¨ funciona la interlocuci¨® pol¨ªtica per Mas. No fa falta dir que nom¨¦s en un sentit superficial aix¨° ¨¦s interlocuci¨® pol¨ªtica. Rajoy emmalalteix del mateix problema, per¨° ¨¦s m¨¦s inescrutable, perqu¨¨ no amena?a, almenys no directament, ni tampoc pren mai la iniciativa, com s'ha vist aquests ¨²ltims dies en declinar en primera inst¨¤ncia la investidura. Rajoy, nedant en aquest mar de quietisme, espera que els problemes es podreixin i ell emergeixi d'aquesta situaci¨®, m¨¦s per avorriment que per convicci¨®, com l'¨²nic capa? de suportar la pudor.

Per¨° aquest quietisme resulta particularment desconcertant quan del que es tracta ¨¦s precisament de la seva pr¨°pia investidura. Les ofertes de pacte al PSOE han estat tan gen¨¨riques que un t¨¦ dificultats per creure que han estat genu?nes. Aix¨ª que hi ha alguna cosa misteriosa en Rajoy. O aconsegueix veure alguna cosa que els altres no aconseguim veure, i llavors aquest quietisme t¨¦ alguna cosa d'enigm¨¤tic, com si aquesta passivitat tanqu¨¦s una jugada mestra, o simplement el que hi ha ¨¦s el que veiem. I el que veiem ¨¦s, per descomptat, la mediocritat.

Ludwig Wittgenstein estava fascinat per un descobriment que va fer quan el seu perruquer li tallava els cabells. El vien¨¨s va notar que, en la cadena de tisorades, en ocasions el perruquer feia subtils tisorades a l'aire, de forma deliberada, sense tallar ni un cabell. Al cap d'una estona va deduir que ho feia perqu¨¨ despr¨¦s d'aquella tisorada inn¨°cua la tisora quedava en la traject¨°ria id¨°nia perqu¨¨ la seg¨¹ent tisorada tall¨¦s el cabell tal com el perruquer volia.

Amb Rajoy un t¨¦ la sospita que ¨²nicament est¨¤ fent tisorades a l'aire, que mai arriba a tallar cabell, i que aquestes tisorades a l'aire no s¨®n m¨¦s que aix¨°, tisorades a l'aire i no jugades mestres, i que el cabell acaba caient simplement perqu¨¨ envelleix el cuir cabellut. Per¨° sempre li queda a un el dubte: un no arriba a president del Govern sense ser una mica m¨¦s proactiu, aix¨ª que segur que despr¨¦s d'aquesta tisorada a l'aire vindr¨¤ alguna tisorada que talli alguna cosa substantiva; segur que despr¨¦s d'aquesta contemplaci¨® ap¨¤tica del problema, Rajoy l'abordar¨¤.

Per¨° fins al moment, res de res. Tret que Rajoy tingui prevista una jugada d'¨²ltima hora, una que no consisteixi a deixar morir la situaci¨® de la seva investidura, cosa que ara mateix sembla el m¨¦s probable, la presid¨¨ncia de Rajoy, aix¨ª com tota la seva traject¨°ria pol¨ªtica ¡ªfins i tot en cas que torni a haver-hi eleccions i ell aconsegueixi guanyar-les amb una majoria suficient per governar¡ª, podr¨¤ ser qualificada de mediocre. I davant la mediocritat, infidel par¨¤frasi del conegut motto wittgensteni¨¤, no queda cap m¨¦s remei que guardar silenci, perqu¨¨ a la mediocritat no se li pot exigir res i no se'n pot esperar res.

Pau Luque ¨¦s investigador a l'Institut d'Investigacions Filos¨°fiques de la Universitat Nacional Aut¨°noma de M¨¨xic.