¡°?s un cony¨¤s escriure prosa!¡±

Joan Margarit saluda com si vingu¨¦s d'una gran alegria. Casa seva, a Sant Just Desvern, ¨¦s a peu de terra, a dins hi ha plantes, llum, alegria. En molts quadres hi ha records de la Joana, la seva filla.

La filla va morir el juny del 2001, despr¨¦s d'un any de dolor que el seu pare va plasmar en uns poemes que va titular aix¨ª, Joana. ?s la poesia del dolor. ¡°I aix¨° ¨¦s en els poemes¡±. En la vida, en aquesta rebuda a la seva casa neta, Margarit (Sana¨¹ja, la Segarra, 1938) abra?a, riu, prepara caf¨¨. Davant t¨¦ el seu nou llibre, Un mal poema embruta el m¨®n, amb el qual s'estrena l'Editorial Arpa, de Joaquim Palau, que avui es posa a la venda. I tamb¨¦ est¨¤ a punt l'antologia que ha preparat N¨®rdica dels seus versos amb pintures de l'escultor Josep Maria Subirachs. Sortir¨¤ el 7 de mar?, es titula La ombra de l'altre mar.

Un mal poema embruta el m¨®n ¨¦s tota la seva prosa. Un poeta amb un munt de prosa, doncs. ¡°Enganya veure-la tota junta¡±. L'hi va suggerir el cr¨ªtic Jordi Gracia. Un llibre aix¨ª, per explicar la seva poesia. S¨®n els seus pr¨°legs, sobretot. ¡°Les primeres proses s¨®n del 1980. Les proses m¨¦s intencionades i voluminoses s¨®n a Noves cartes a un jove poeta. Un llibret primet!¡±.

¡°?s un cony¨¤s escriure prosa! Em costen molt les paraules, no s¨¦ escriure fluidament. Escric prosa gaireb¨¦ com els poemes; no vol dir que aquesta prosa sigui millor ni pitjor: ¨¦s que no s¨¦ fer-ho d'una altra manera. No escric articles perqu¨¨ em costa un ou, ha, ha, ha!¡±. Aquesta prosa explica el dolor que expliquen els poemes. ¡°La prosa exigeix noms, espais, explicacions; per¨° en la poesia no has d'embolicar-te amb aix¨°. Si ho fas, el poema es torna prosa¡±.

En el poema hi ha el veritable dolor? ¡°Sens dubte. En la prosa tot es dilueix, ¨¦s una altra manera d'arribar. No vull dir que es necessitin cinc-centes p¨¤gines per dir el que jo podria dir en vint. No. El prosista ¨¦s alg¨² a qui li interessa m¨¦s rec¨®rrer cinc-centes p¨¤gines per arribar a tu que rec¨®rrer-ne una...¡±.

¡°No hi ha res pitjor que quedar atrapat en un gran mestre¡±

La poesia ¨¦s exactitud. Els periodistes haur¨ªem de llegir poesia per escriure prosa. ¡°I b¨¦ ho sabia Josep Pla, que deia: ¡®Les autobiografies haurien d'estar escrites totes en vers¡¯. Si la poesia no pot aplicar-se a aix¨°, que ¨¦s l'ess¨¨ncia d'un mateix, a qu¨¨ s¡¯aplicar¨¤ aquesta concisi¨®, aquesta exactitud, aquesta pot¨¨ncia?¡±. La seva poesia ¨¦s una autobiografia. ¡°Com a poeta jo nom¨¦s tinc una pista d'enlairament: la meva pr¨°pia vida. El novel¡¤lista t¨¦ punts de partida de tots els altres. Si jo fos novel¡¤lista podria escriure una novel¡¤la a partir de la teva vida. Necessito sortir de la meva vida per fer-ho... Per¨° jo nom¨¦s puc enlairar-me a partir de la meva pr¨°pia vida. Aquesta ¨¦s una caracter¨ªstica de la poesia¡±.

Poesia per a l'autobiografia, doncs. ¡°?s absurd perdre el temps a dir si la poesia ¨¦s autobiogr¨¤fica o no. No t¨¦ un altre punt de sortida! Una vegada enlairat l'avi¨® podr¨¤ anar on vulgui per¨° sempre enlairant-se des de la seva pr¨°pia vida, sigui un poeta surrealista o realista, ¨¦s igual. Una altra cosa: el poema es fa com es pot, no com es vol. Tots aquests rotllos que es fa des d'un punt de vista abstracte perqu¨¨ despr¨¦s surti el poema... Vost¨¨ faci-ho com vulgui, i procuri ser bo! No hi ha res innocu¡±.

¡°Com a poeta jo nom¨¦s tinc una pista d¡¯enlairament: la meva vida¡±

Ha de ser aut¨¨ntic el poema perqu¨¨ sigui bo? ¡°Quina pregunta! Hi ha dues coses que va saber fer molt b¨¦ el Romanticisme: plantejar el tema de la bellesa i la veritat, tema etern; com a ¨¦sser hum¨¤ tens l'obligaci¨® de passar-te la vida donant voltes a la veritat i a la bellesa. En cada etapa de la teva vida van canviant i sempre estar¨¤s donant voltes al mateix perqu¨¨ el teu concepte de bellesa i de veritat tamb¨¦ va canviant¡±.

Margarit recomana al jove poeta de Noves cartes a un jove poeta que llegeixi novel¡¤les... ¡°Esclar que ha de llegir novel¡¤les! Li faran entendre la vida i aquesta vida ¨¦s el punt d'enlairament del poema. Quan un novel¡¤lista escriu cinc-centes p¨¤gines sap que ha de passar per tota mena de fases, amb l'avorriment incl¨°s. Els prosistes saben que en un llibre molt llarg arriba un moment en qu¨¨ el lector necessita un rep¨°s, fins i tot les bones novel¡¤les negres tenen les seves zones de descans¡±.

Aqu¨ª, en aquestes zones, perilla la vida de l'artista. ¡°El bon maneig de les zones de rep¨°s defineix un bon novel¡¤lista: el mal novel¡¤lista t'avorreix a les zones de rep¨°s. La gr¨¤cia ¨¦s que un novel¡¤lista et tingui captivat i a sobre es permeti el luxe de dir: i ara asseieu-vos una estona, descansarem i despr¨¦s continuarem. S¨®n mecanismes de la novel¡¤la, no de la prosa¡±.

Persona alegre

En aquest llibre als poetes elabora un c¨¤non de novel¡¤les. N¡¯hi hauria un de poetes? El seu comen?a amb Neruda, segueix amb Joan Vinyoli. ¡°A Neruda el vaig descobrir vivint a Tenerife, tenia divuit anys. All¨¤ vaig tenir de mestre Pablo Pou, un savi. A La Laguna ens feia classes de literatura tres hores a la setmana. Em va posar en contacte amb la generaci¨® del 27, que m'enlluerna. I sobretot amb Neruda. Amb Memorial de Isla Negra vaig aprendre a manejar la meva pr¨°pia biografia. ?s terrible: no hi ha res pitjor que quedar atrapat d'una manera preco? en un gran mestre. No et deixa sortir!¡±.

¡°Busco l¡¯alegria en aquest ordre interior. On l'haig de buscar si no?¡±

Un home alegre que tamb¨¦ escriu poemes tristos. Un es recupera d'un poema trist? ¡°L'argument pot ser trist. L'enlairament del poeta pot ser la tristesa, per¨° quan t'arriba un poema t'entra, et reordena, i per tant no t'entristeix i segueixes. Si no tens una arma millor contra la tristesa o qualsevol altre factor negatiu, el reordenament et porta al poema. Per aix¨° a un home mai no l¡¯anomenis trist¡±. I per aix¨° vost¨¨ ¨¦s una persona alegre. ¡°S¨ª, esclar, sempre ho he estat. Busco l'alegria en aquest ordre interior. On l¡¯haig d¡¯anar a buscar si no?¡±.

Margarit t¨¦ la casa ordenada i neta, riu. Despr¨¦s passa una m¨¤ delicada pels seus records fets del dolor que en persona tapa amb una alegria que s'assembla a la pau. En Un mal poema embruta el m¨®n explica com ho fa.