Despullar els pol¨ªtics

Fa temps que estic radicalment conven?uda de les bondats de la transpar¨¨ncia com a instrument per lluitar contra l'ab¨²s de poder i la corrupci¨®. I no obstant aix¨°, de sobte m'he trobat preguntant-me: era aix¨° el que vol¨ªem realment? Fins on ha d'arribar la transpar¨¨ncia? Continuo pensant que ¨¦s indispensable obrir a la mirada dels ciutadans els processos de decisi¨® pol¨ªtica, i tamb¨¦ que ¨¦s bo poder seguir l'evoluci¨® del patrimoni dels pol¨ªtics mentre s¨®n al c¨¤rrec. Per¨° resulta inquietant que la transpar¨¨ncia pugui utilitzar-se, no per fiscalitzar el poder, sin¨® per tafanejar, tergiversar i deteriorar la imatge dels pol¨ªtics.

Hem vist una mica aix¨° despr¨¦s de la publicaci¨® del sou i patrimoni dels 41 regidors de l'Ajuntament de Barcelona, que acaba d'estrenar portal de la transpar¨¨ncia. I tamb¨¦ amb la publicaci¨® dels b¨¦ns dels nous diputats de Podem despr¨¦s de les eleccions del 20-D. No ¨¦s casualitat que en tots dos casos hagin estat c¨¤rrecs electes d'esquerra els que amb m¨¦s intensitat ¡ªi ferotgia, diria jo¡ª han estat objecte d'escrutini.

S'ha especulat molt sobre el fet que l'alcaldessa Ada Colau ¡°nom¨¦s¡± tingui 4.239 euros estalviats, la qual cosa per uns ¨¦s un m¨¨rit i per d'altres un dem¨¨rit. La dada ha propiciat tot tipus d'especulacions que el seu ¨²nic objectiu era llan?ar una ombra de sospita sobre la inc¨°moda alcaldessa. Una cosa semblant ha passat amb el patrimoni declarat per Pablo Iglesias, ja que s'ha destacat com una cosa anormal el fet que ¡°hagi duplicat¡± els seus estalvis en poc m¨¦s d'un any i que aquests ascendeixin a 112.000 euros. Curiosament, els qui s'han escandalitzat no han trobat objeccions en ingressos similars o superiors d'altres diputats afins ideol¨°gicament, alguns guanyats gr¨¤cies a les seves connexions pol¨ªtiques. Al final, pensava, la transpar¨¨ncia servir¨¤ per demonitzar els pol¨ªtics que m¨¦s la defensen i que m¨¦s han fet per implantar-la despr¨¦s de d¨¨cades d'opacitat.

Per¨° tot aix¨° no ¨¦s nom¨¦s fruit de la nostra particular idiosincr¨¤sia. T¨¦ a veure tamb¨¦ amb una tend¨¨ncia general, altament preocupant, que Byung-Chul Han descriu en el seu llibre Psicopol¨ªtica (Herder, 2014). Crec que s¨®n ja diverses les vegades que he citat ¡ªi recomanat¡ª aquest fil¨°sof d'origen core¨¤ format i establert a Alemanya. A?Psicopol¨ªtica aborda precisament el paper de la cultura de la transpar¨¨ncia en la societat del rendiment que caracteritza el model neoliberal. ¡°La transpar¨¨ncia que avui s'exigeix als pol¨ªtics¡±, escriu, ¡°¨¦s tot menys una reivindicaci¨® pol¨ªtica. No s'exigeix enfront dels processos pol¨ªtics de decisi¨® (...). L'imperatiu de la transpar¨¨ncia serveix sobretot per despullar els pol¨ªtics, per desemmascarar-los, per convertir-los en objecte d'esc¨¤ndol. (...) La societat de la transpar¨¨ncia, poblada d'espectadors i consumidors, funda una democr¨¤cia d'espectadors¡±.

Publicar la declaraci¨® de la renda suposa m¨¦s grau de transpar¨¨ncia, per¨° no de control dels processos de decisi¨®. I per descomptat, els qui defrauden i cobren comissions no solen declarar-ho al fisc. El diner negre que repartia B¨¢rcenas entre els c¨¤rrecs del PP no figurava a les seves declaracions. I tampoc els viatges de plaer que amb c¨¤rrec a l'erari p¨²blic feien membres prominents del poder judicial.

Mentre aix¨° passa, hem vist com es convertia en un gran esc¨¤ndol que l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, es gast¨¦s 4.000 euros en unes ¡°vacances de luxe¡± ¡°molt m¨¦s cares que les de Rajoy¡±, com si l'alcaldessa, com qualsevol altre ciutad¨¤, no tingu¨¦s dret a gastar-se els diners que ha guanyat honradament en el que li vingui de gust. Aquesta forma de passejar-se per la intimitat dels pol¨ªtics, que fa nom¨¦s uns anys hauria estat considerada intolerable, t¨¦ a veure amb la cultura de la transpar¨¨ncia total que les noves tecnologies propicien.

El nou ordre exigeix que la gent bolqui sense pudor les seves intimitats a la xarxa, i mostri el que fa, consumeix i pensa. Quan la transpar¨¨ncia total es converteix en exig¨¨ncia social, apel¡¤lar a la privadesa es converteix en sospit¨®s. I defensar-se de les intromissions, doblement sospit¨®s. Alguna cosa deu amagar. El Gran Germ¨¤ que vigila i amena?a des del poder ja ¨¦s un mite del passat. Ha estat substitu?t per les dades massives en les quals estan exposats, per¨° ning¨² se sent vigilat perqu¨¨ ho fan volunt¨¤riament. Per aix¨° es considera leg¨ªtim tafanejar en la vida dels pol¨ªtics, escodrinyar els seus b¨¦ns, saber amb qui es fiquen al llit i com passen les seves vacances. La q¨¹esti¨® ¨¦s despullar-los.