Desigualtat: el tema

El debat sobre desigualtat creix a tot el m¨®n. S'est¨¤ convertint, de fet, en el problema central a escala global i local. Est¨¤ en el centre de les negociacions entre partits per formar govern a Espanya, forma part dels temes prioritaris de l'agenda del nou govern de la Generalitat, i ¨¦s tamb¨¦ central en l'inici de campanya per a les presidencials del 8 de novembre als EUA. Els informes d'Oxfam Interm¨®n a escala global troben el seu correlat a Barcelona amb les dades sobre desigualtat entre barris. Desigualtat en renda, desigualtat en esperan?a de vida, desigualtat en oportunitats d'ascens social, desigualtat en nivells educatius, desigualtat en acc¨¦s a l'habitatge¡­ I, malgrat tot aix¨°, ning¨² pot afirmar que es tracta d'un problema nou. Qu¨¨ ¨¦s el que n'explica la creixent significaci¨®?

No crec que hi hagi un ¨²nic factor, ni que tampoc el que serveix per explicar el que passa en un pa¨ªs ens serveixi igualment per un altre context. Alguns elements s¨®n comuns. Finan?aritzaci¨® econ¨°mica que permet menys arrelament territorial i m¨¦s facilitat per evadir i eludir obligacions fiscals, cosa que provoca m¨¦s acumulaci¨® de rendes d'una banda i menors recursos per als poders p¨²blics per continuar o refor?ar les seves pol¨ªtiques redistributives. Les interaccions entre globalitzaci¨® i canvi tecnol¨°gic generen aix¨ª mateix efectes significatius als mercats de treball, n'expulsen prematurament certes persones, precaritzant-ne d'altres, o simplement redueixen salaris de manera generalitzada.

Augmenta la desigualtat? A Europa, no de manera espectacular, per¨° s¨ª que augmenta la percepci¨® d'inseguretat o de m¨¦s vulnerabilitat davant d'un futur incert per part d'aquells que van veure refor?ada la seva qualitat de vida en els anys de creixement continuat. I, alhora, es constata una molt diferent distribuci¨® dels costos i beneficis derivats de la crisi entre els diferents col¡¤lectius i espais. El nostre mateix relat est¨¤ tenyit d'elements generalizables i alguns d'espec¨ªfics: hi ha hagut massa gent que ha funcionat amb regles molt diferents a les de la resta dels mortals. Aquest 1% multiforme i heterogeni que no pateix el mateix que els altres i que a m¨¦s es fot del pro?sme fent gala de poder, de cotxes, avions i altres expressions del seu estatut especial. El de la gent que circula amb regles diferents ¨¦s comuna a molts altres entorns. La mesquinesa amb qu¨¨ aix¨° s'expressa en molts dels casos de corrupci¨® propers, aix¨° ja ¨¦s menys generalizable. I eus aqu¨ª una altra de les claus de la notorietat del terme desigualtat: els efectes que genera l'establir parangons o comparar nivells de qualitat de vida entre persones que viuen en un mateix entorn.

Podem fer-hi alguna cosa o ja ¨¦s inevitable, fruit del canvi d'¨¨poca que travessem? Seria convenient, abans de res, repensar les pol¨ªtiques p¨²bliques que tradicionalment s'han dirigit a mirar de reduir els nivells de pobresa i de desigualtat. Hi ha prou evid¨¨ncies que mostren que el que servia fa uns anys, t¨¦ ara efectes no sempre desitjables. Pol¨ªtiques pensades per respondre a un conjunt homogeni de persones tenen efectes no sempre desitjables en aplicar-se a casos cada vegada m¨¦s diversos i espec¨ªfics. En general, les persones amb m¨¦s bones capacitats i recursos s'aprofiten m¨¦s d'aquestes pol¨ªtiques indiferenciades. Estan m¨¦s b¨¦ els laboralment estables que els precaris. Si les respostes s¨®n m¨¦s territorialitzades, si s¨®n m¨¦s comunit¨¤ries que estrictament institucional-burocr¨¤tiques, i si potencien l'autonomia personal i les relacions socials, acaben funcionant millor, tot i que el nivell de recursos emprat sigui el mateix. Diu tamb¨¦ Anthony B. Atkinson en el seu magn¨ªfic llibre Inequalities. What can be done? que conv¨¦ establir i refor?ar mesures predistributives, com sous m¨ªnims, una renda de garantida per a nens, formaci¨® espec¨ªfica per evitar exclusions digitals, autoritats capaces de gestionar fons sobirans o refor?ar la pres¨¨ncia d'actors col¡¤lectius en la presa de decisions. Per molt que tornem a cr¨¦ixer, la desigualtat continuar¨¤ sent un problema. I els pa?sos m¨¦s desiguals est¨¤ demostrat que s¨®n pa?sos en els quals es viu pitjor. La globalitzaci¨® no hauria d'impedir fer pol¨ªtica a favor d'una societat menys desigual. El problema ¨¦s global, per¨° t¨¦ m¨¨triques i matisos diferents a cada pa¨ªs. Les respostes han de ser globals (en mat¨¨ria fiscal, per exemple) per¨° poden i han de ser tamb¨¦ locals.