El porter m¨¦s sol del m¨®n
Vald¨¦s explica el seu tr¨¤ngol al United abans de recobrar la felicitat a l¡¯Standard
V¨ªctor Vald¨¦s (Barcelona, 1982) no recorda exactament quina va ser la ra¨®, per¨° enmig del no-res li va venir un pensament al cap. ¡°I si em dono un cop contra el pal i perdo el coneixement? I si m'empasso la llengua?¡±, li va preguntar a Alan Fettis, l'entrenador de porters que el Manchester United va posar a la seva disposici¨® quan Louis Van Gaal?el va apartar del primer equip. ¡°Tinc el tel¨¨fon a la butxaca. Trucaria i et vindrien a ajudar¡±, va respondre el t¨¨cnic. I el V¨ªctor va mirar l'Alan, va observar la immensitat de les 85 hect¨¤rees de camp que l'envoltaven i, resignat, conscient que el seu ¨²nic futur era entrenar-se sense esperan?a de jugar cap m¨¦s partit, va admetre: ¡°Alan, em sento molt sol¡±. Per alg¨² que en el seu moment havia assegurat que li agradava la solitud, aix¨° volia dir que se sentia realment molt sol.
Tot va comen?ar al final de la temporada passada, despr¨¦s d'encaixar un gol jugant un dels tres partits que va disputar amb l'equip suplent del United. Al cap de pocs dies, Franzs Hoek, un dels ajudants de Van Gaal, li va posar el v¨ªdeo en qu¨¨ es veia el gol que li havien marcat. El porter va recon¨¨ixer que potser jugar amb nens de 16 anys, en efecte, li havia restat motivaci¨®. Per¨° el seu treball en els entrenaments amb el primer equip era impecable, i l'holand¨¨s va premiar aquest esfor? fent-lo debutar a la Premier contra el Hull. Va acabar la temporada i en tornar de vacances, Vald¨¦s es va incorporar a la feina. Unes mol¨¨sties al bess¨® uns dies abans de comen?ar la gira pels Estats Units li van fer abaixar el ritme. Va arribar el moment de fer les maletes i el m¨ªster li va trucar al despatx. ¡°Millor que et quedis a entrenar a Manchester i et cuidis aquestes mol¨¨sties¡±.
L¡¯embolic amb Van Gaal
Vald¨¦s ho va acceptar, per¨° va advertir el m¨¤nager del United de les conseq¨¹¨¨ncies d'aquesta decisi¨®: ¡°Pensaran que estic malament del genoll, em pot perjudicar molt el que digui¡±. La resposta va ser taxativa: ¡°Dir¨¦ el que cregui convenient¡±. Es va quedar a Manchester, per¨° alguna cosa es va trencar definitivament. A Calif¨°rnia, quan li van preguntar per la significativa abs¨¨ncia del catal¨¤, l'holand¨¨s va respondre: ¡°No ha acceptat la filosofia del club¡±.
L'equip va tornar a Manchester i Vald¨¦s a entrenar-se, per¨° Van Gaal el va citar i el va instar a buscar-se un equip. No trobava cap sortida. I un dia va arribar al vestidor i a la seva taquilla ja no hi era el seu nom, ni tampoc les botes, els guants i fins i tot el xamp¨². Va preguntar on eren i Mike, l'encarregat de material, sense atrevir-se a mirar-lo, li va donar explicacions. ¡°Ens han donat l'ordre que ho port¨¦ssim tot al vestidor del filial¡±, li va dir. Ja no va tornar a entrenar-se m¨¦s amb el primer equip, es va quedar m¨¦s sol que la una al vestidor, m¨¦s allunyat de la sensaci¨® d'un jugador amb equip, fins i tot, que aquells dies a Alemanya, quan agafava el tramvia per recuperar-se en un hospital d'una lesi¨® al genoll, envoltat de jubilats. ¡°Qu¨¨ vaig pensar? Que si havia d'entrenar-me sol per tornar a jugar, doncs m'entrenaria sol¡±. I aix¨° va fer. Durant quatre mesos, de dilluns a divendres no va veure ning¨². I va aplicar una de les seves m¨¤ximes vitals, un teorema que sempre li ha funcionat. ¡°Desig=objectiu¡±, revela. Es va aferrar a la idea d'estar en condicions quan li truqu¨¦s un equip i d'aix¨° va viure. Ha trigat vuit mesos, per¨° ha tornat. ¡°Des de nen sempre ha estat el meu secret¡±, explica. Li agradava m¨¦s, fins i tot, que jugar partits. Treballar i treballar. Tocava fer-ho sol i ho va fer en la solitud m¨¦s absoluta.
Bob Dylan i els ¡®Ilustres ignorantes¡¯
A V¨ªctor, inquiet, li passaven lentes les hores a Manchester. Parlar amb Iniesta, amb Xavi i amb Naval, el delegat del Bar?a, el va entretenir. No va perdre el costum d'arribar al vestidor una hora abans de l'entrenament. Recorda els caf¨¨s i les xerrades amb en Marc, l'encarregat de material del Manchester, i l'ajuda de l'Alan, el seu entrenador personal. "Amb ells vaig sobreviure", diu. Devia estar m¨¦s tou del normal perqu¨¨ va plorar tres vegades veient pel¡¤l¨ªcules. I ell no plora mai. Va matar hores mortes al sof¨¤ empassant-se les s¨¨ries True Detective i Narcos, i els programes d'Ilustres ignorantes. Una nit va rebre un missatge d'un aficionat del United. "Hauries de ser aqu¨ª", li deia. Li enviava una foto de Bob Dylan, que en aquell moment estava tocant a l'Apolo de Manchester. L'endem¨¤, tornava a tocar. Va trobar una entrada a primera fila. "I Dylan em va mirar!", exclama. Li va fer tanta vergonya, va sentir tant de respecte, que li va apartar la mirada.
¡°V¨ªctor, per¨° que fa aqu¨ª tot un campi¨® del m¨®n?¡±, li pregunta Maniatis, jugador grec que ha fitxat per l'Standard de Lieja al mercat d'hivern. La pregunta no nom¨¦s l'hi fa ell; ¨¦s com¨² en el m¨®n del futbol. I Vald¨¦s, al restaurant del PentaHotel de Lieja, mentre espera que el cambrer li porti un tros de salm¨® a la planxa, li respon en angl¨¨s. ¡°Mira, col¡¤lega: era aix¨° o al juny me n'anava a casa i el futbol s'hauria acabat per a mi. Era l'¨²nica i l'¨²ltima oportunitat de la meva vida esportiva. Aix¨ª que aqu¨ª em tens¡±. I Maniatis se'l mira amb cara d'estranyat. I Vald¨¦s insisteix: ¡°Eh!, que m'entrenava sol cada dia. Saps el que ¨¦s aix¨°? Aqu¨ª s¨®c feli? nom¨¦s amb estar al vestidor. Per mi ¨¦s el millor equip del m¨®n¡±.
Veient dimarts passat al Cristal Arena de Genk com?celebrava la classificaci¨® de l'Standard per a la final de la Copa, la sensaci¨® ¨¦s que ha valgut la pena. I no ho nega. ¡°No saps com de freds estaven els bassals a Manchester¡±, riu. I quan s'aixecava una veu dins seu li deia, una altra vegada, est¨¤s m¨¦s a prop de tornar, segueix V¨ªctor, segueix. I de vegades, sense poder evitar-ho, buscava amb la mirada el despatx de Van Gaal i pensava: ¡°M¨ªster, si em vol s¨®c aqu¨ª¡±. ¡°Rencor?¡±, explica, ¡°en absolut. Ell em va donar l'oportunitat de debutar al Bar?a, ell em va recollir quan no tenia equip i em va oferir recuperar-me del genoll. Li estar¨¦ sempre agra?t. En el fons, si no fos per ell, no seria aqu¨ª¡±.
L¡¯estrella del?Lieja
Aqu¨ª ¨¦s a Lieja. ¡°Massa bonic per ser veritat¡±, va respondre Bruno Venanzi, el president de l'hist¨°ric club belga, quan li van oferir la possibilitat d'incorporar fins al juny l'exporter del Bar?a. En dos dies estava tot solucionat. El club li paga primes, l'apartament on viu ¨Csol, esclar¨C i el Peugeot que condueix. La fitxa segueix sent cosa del United, que abans del 30 de maig ha de decidir si fa efectiva la cl¨¤usula del contracte que unilateralment li permet renovar-li el contracte un any m¨¦s. ¡°Per mi ¨¦s comen?ar de zero, tinc la il¡¤lusi¨® d'un nen, jugar¨¦ fins als 40¡±, va confessar dijous passat, durant la seva presentaci¨®. 57 minuts davant la premsa en qu¨¨, segons Le Soir, Vald¨¦s va donar ¡°una lli?¨® d'humilitat¡±. ¡°Les estrelles no existeixen¡±, va advertir, tot i que aix¨ª el tracten al Lieja tant els companys com la premsa i l'afici¨®.
No d¨®na motius. La nit que va encaixar el primer gol amb l'Standard i es va classificar per a la final de la Copa de B¨¨lgica, a Genk, va arribar a la una de la matinada al vestidor de la Ciutat Esportiva del seu nou equip. Els companys se'n van anar a casa, i Vald¨¦s es va quedar netejant el fang que havien acumulat les botes durant el partit. Despr¨¦s, va fer mitja hora de hatha ioga, un h¨¤bit adquirit fa anys, i, en acabar, va marxar cap al seu apartament, als afores de la ciutat.
La casa era buida; Vald¨¦s estava sol una altra vegada. Sol per¨° feli?. Ja ho va dir Goethe: ¡°El talent es conrea en la solitud; el car¨¤cter es forma en les tempestuoses onades del m¨®n¡±.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.