El ¡®doctor¡¯ Homar no vol que molestin la noia que es mor

Un cas de consci¨¨ncia m¨¨dica que es complica fins al l¨ªmit en la turbulenta Viena de principis del segle XX: un doctor jueu es nega que li donin l'extrema unci¨® a una pacient, una jove de 18 anys que no sap que es mor. La decisi¨® del metge provoca un tsunami de dimensions pol¨ªtiques inesperades i l'arrossega a la pres¨® enmig d'un clima de creixent antisemitisme, que anuncia temps pitjors. Aquest ¨¦s a grans trets l'argument d'El professor Bernhardi, d'Arthur Schnitzler ¡ªel c¨¨lebre autor de La ronda¡ª, que es va estrenar ahir a la nit a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en un muntatge del director del teatre p¨²blic catal¨¤, Xavier Albert¨ª, i amb Llu¨ªs Homar com a protagonista. La traducci¨® catalana ¨¦s de Feliu Formosa i l'adaptaci¨® ¡ªmuntada sencera duraria cinc hores, aqu¨ª queda redu?da a gaireb¨¦ tres amb entreacte¡ª la signa la dramaturga Llu?sa Cunill¨¦, tot un luxe. Teatre d'idees, de debat ¨¨tic i a la vegada gran funci¨® amb un repartiment de 14 actors ple de noms coneguts (Pep Cruz, Manel Barcel¨®, Joel Joan, Oriol Gen¨ªs), El professor Bernhardies es representar¨¤ fins al 20 de mar?.

L'obra, explica Albert¨ª amb la seva caracter¨ªstica prolixitat, t¨¦ un rerefons autobiogr¨¤fic. "Schnitzler era metge, neur¨°leg, en un moment d'auge de la medicina austr¨ªaca i la neuroci¨¨ncia, amb la irrupci¨® de l'escola psicoanal¨ªtica i Freud. El seu pare, Johan Schnitzler, era tamb¨¦ metge, laring¨°leg, la qual cosa l'apropava al m¨®n de l'escena, ja que ¨¦s ben sabuda la propensi¨® dels cantants i actors a les patologies bucals. El pare va tenir un incident a la cl¨ªnica de la qual era un dels fundadors amb un comptable jueu que va ser acomiadat acusat d'irregularitats, i sempre va sentir que havia fallat a aquest treballador, que no l'havia defensat prou pel clima antisemita. Aquest fet ¨¦s l'arrel d'El professor Bernhardi¡±.

L'obra, la n¨²mero 43 de les 45 que va escriure Schnitzler, la m¨¦s llarga i m¨¦s densa, va ser prohibida el 1912 a Viena i, de fet, no es va poder estrenar a ?ustria fins al final de la I Guerra Mundial i la caiguda de l'imperi austrohungar¨¨s, que tenia una censura implacable. "?s una obra que anticipa alguns dels fantasmes de la cultura europea del segle XX, especialment el creixement del feixisme i tot el fenomen del qual ¨¦s paradigma Auschwitz". Encara que la pe?a adopta la forma de trag¨¨dia cl¨¤ssica, l'autor la va qualificar de com¨¨dia i hi ha una voluntat ir¨°nica, de par¨°dia.

L'obra transcorre en el ¡°brou de cultiu¡± de la Viena del 1900, l'any que mor Nietzsche, ¡°l'home que va atestar la mort de D¨¦u¡±. Albert¨ª destaca l'efervesc¨¨ncia de les arts i les ci¨¨ncies del moment i l'adveniment de noves formes ¨¨tiques i est¨¨tiques en el context d'un humanisme nou i radical. En aquesta Viena del canvi de segle, la pres¨¨ncia jueva ¨¦s aclaparadora en les lletres i les ci¨¨ncies. En aquest marc es produeix l'ingr¨¦s a la cl¨ªnica Elisabethinum on treballa Bernhardi de la noia que pateix una infecci¨® mortal perqu¨¨ se li ha practicat un avortament clandest¨ª. Li queda una hora de vida i el doctor li aplica una injecci¨® de c¨¤mfora que li produeix euf¨°ria. Per evitar-li l'angoixa de saber que es mor, el metge impedeix que entri el sacerdot. El conflicte que provoca la decisi¨®, un problema de praxi m¨¨dica, creix com una bola de neu i sacseja la societat en tots els seus estaments. T¨¦ lloc una investigaci¨®, es culpa al metge d'un delicte d'obstrucci¨®, s'alteren testimonis, i les forces pol¨ªtiques aprofiten el cas per als seus interessos. Quan Bernhardi surt de la pres¨®, l'esquerra utilitza la seva figura per guanyar pes electoral.

¡°L'obra va m¨¦s molt m¨¦s enll¨¤ del debat religi¨®s o ¨¨tic, i entra a reflexionar sobre l'articulaci¨® dels comportaments ideol¨°gics contemporanis", indica Albert¨ª, que posa en relaci¨® aquesta reflexi¨®, "de molta actualitat", amb la situaci¨® actual a Europa i Espanya i fins i tot el canvi en la din¨¤mica del vot. El professor Bernhardi ¡°¨¦s una obra meravellosa per analitzar la deriva d'una societat¡±.

Pep Cruz, que interpreta el paper del doctor Cyprian, apunta que ¡°en cada escena hi ha un conflicte i quan hi ha conflicte hi ha teatre: aqu¨ª hi ha teatre i del bo, que sempre tensa, cosa que mant¨¦ l'inter¨¨s del p¨²blic¡±. Cruz destaca que l'obra, encara que ¨¦s ¡°una defensa de la llibertat de consci¨¨ncia, no pren una posici¨® moral; la gent pot jutjar¡±. Per l'actor, l'obra podria, de fet, anomenar-se ¡°passi¨®, mort i resurrecci¨® del doctor Bernhardi¡±, at¨¨s que ¡°t¨¦ un punt de Nou Testament. Manuel Barcel¨® encarna el doctor Flint, ministre de Culte i Educaci¨®, antic amic i col¡¤lega de Bernhardi, que, no obstant aix¨°, ara actua en contra seva i a qui ¡°l'esc¨¤ndol Bernhardi¡± li esclata a les mans.

Joel Joan, que qualifica la funci¨® de?canela fina, no t¨¦ dubtes sobre el nivell moral del seu personatge, el doctor Ebenwald, cirurgi¨¤: ¡°?s alg¨² que vol escalar posicions. Veu que l'antisemitisme ¨¦s un bon vehicle per cr¨¦ixer en un moment en qu¨¨ no estava estigmatitzat com ara i ho utilitza. ?s un gust fer el Darth Vader de la funci¨®, el protonazi que acabar¨¤ sent. Utilitza el desordre del moment per al seu ascens personal: resulta un personatge molt actual¡±.

Bernhardi sona com Bernhard. ¡°Per descomptat¡±, contesta amb entusiasme Albert¨ª, ¡°hi ha molt de Thomas Bernhard pre-Bernhard en l'obra, ¨¦s la mateixa cr¨ªtica de la societat austr¨ªaca que far¨¤ ell despr¨¦s, o Jelinek¡±.