Madrid, que malament que resisteixes

El primer que em va venir al cap quan vaig sentir que havien empresonat els dos titellaires de Madrid va ser una escena de la pel¡¤l¨ªcula Novecento. Gu¨¤rdies a cavall, armats amb sabres, destrossen un teatre de guinyol en qu¨¨ es burlen d¡¯ells. El segon van ser aquests cartells que pengen en alguns carrers propers als rius i que diuen ¡°Fins aqu¨ª van arribar les aig¨¹es l'any...". Recorden el nivell de la riuada de temps passats i serveixen per recordar que el riu crescut pot ocupar terrenys que semblava que la civilitzaci¨® havia guanyat a la naturalesa. Per naturalesa entenc tamb¨¦ la hist¨°ria espanyola passada i recent, l'agre interior de la magistratura i de l'alt funcionariat, l'acord t¨¤cit de l'Estat per a si mateix.

Han ficat entre reixes dos titellaires per delicte de lesa p¨¤tria, perqu¨¨ serveixi d'escarment i amb el vistiplau de la major part de l'opini¨® institucional. Fins aqu¨ª van arribar les aig¨¹es a l'Espanya eterna del 2016, que si del que es tracta ¨¦s de buscar bocs expiatoris, d'aix¨° en sap un niu.

Hi havia mil maneres de solucionar el problema, per¨° el que menys interessava en aquest cas era trobar una soluci¨®. El que la magistratura anhelava era demostrar qui mana aqu¨ª i qu¨¨ passa si alg¨² es passa de la seva ratlla. Uns jutges, uns fiscals i unes forces de l'ordre que les han vist passar de la mida d'un elefant durant anys, si s¡¯ha de jutjar pels casos de corrupci¨® que s'amunteguen, van i l¡¯agafen amb paper de fumar. En aquest pa¨ªs on personatges com B¨¢rcenas, Millet o Rato s¨®n al carrer, tan tranquils, el m¨¦s prioritari ¨¦s ficar entre reixes dos xavals.

Hi havia mil maneres de solucionar el problema dels titellaires, per¨° el que menys interessava en aquest cas era trobar una soluci¨®

L'obra ha estat invisible durant dies i encara avui costa molt trobar talls aqu¨ª o all¨¤. Pel poc que hem vist, es podria argumentar que l'obra no era adequada per a nens, d¡¯acord. I pot ser que no fos bona, jo qu¨¨ s¨¦. Per¨° el que inquieta ¨¦s el nivell de defensa preventiva dels cossos i de les forces de judicatura de l'Estat. El m¨¦s greu ¨¦s que encara avui no podem jutjar l'obra perqu¨¨ no confiem en la fiabilitat de les fonts, i ¨¦s greu perqu¨¨ parlem de pres¨® per delicte de mal gust. ?s la discrecionalitat de l'Estat per dir qu¨¨ es pot i qu¨¨ no es pot representar en un escenari, per limitar el dret d'expressi¨®.

El pitjor ¨¦s que l'¨²nica alternativa als carques la representa gent com Manuela Carmena, que en aquest cas s'ha plegat al que se sol dir sentit d'Estat: tots a la pres¨®, i despr¨¦s un acte de fe. L'esquerra espanyola est¨¤ fatal, no s'ha cregut mai que pogu¨¦s ser una alternativa de veritat, encara camina derrotada. Es creu posse?dora de certa superioritat moral perqu¨¨ va m¨¦s llegida i polida que la caverna, per¨° a la que la cosa es complica nom¨¦s cal veure com li tremolen les cames.

La nova pol¨ªtica no serveix ni per assumir el repte d'explicar els fets d'una altra manera. Podrien haver optat per admetre que l'obra pot ser que fos dolenta, que no en comparteixen el contingut i reprovar els qui els van contractar. Fins i tot podrien admetre que, en el l¨ªmit del camp est¨¨tic, desenvolupament, argument i missatge fossin moralment reprovables, per¨° ¨¦s que no estem discutint aix¨°. Parlem d'adaptar-nos a les regles de joc d'una dreta els aven?os de la qual s¨®n retrocessos col¡¤lectius. Parlem de no saber sortir del marc mental que imposa l'Estat.

Fins aqu¨ª han arribat les aig¨¹es, Madrid, que malament que resisteixes... Fiquen dos xavals a la pres¨® per una obra de guinyol i la nova pol¨ªtica demana disculpes i fuig amb la cua entre les cames en comptes d'assumir que ni aquest no era el problema ni ells se salvaran quan els toqui, com li va passar al regidor Zapata per un comentari al Twitter. Quin embafament, els revolucionaris, tan f¨¤cil com era fer les Am¨¨riques a Vene?uela i mira com s'acoquinen quan arriben a Barajas. Despr¨¦s, es permeten donar lli?ons i mantenir aquest perdonavidisme ideol¨°gic que els caracteritza.

Aquest era el moment de plantar cara, d'admetre i explicar errors, no ja de cedir espai, de guanyar-lo. Si no saben ni defensar la ficci¨®, com defensaran la gent? L'obra, als nous inquisidors, els importava ben poc. El que perseguien, com ara, era l'escarment.

Com deia la nostra admirada marquesa: no t'ho perdonar¨¦, Carmena. Mai.

Francesc Ser¨¦s ¨¦s escriptor.