Despotisme

Diu Puigdemont que vol ser el president de tots els catalans, per¨° al mateix temps es compromet a iniciar la desconnexi¨® que la majoria dels catalans vam rebutjar a les urnes. Tot per al poble catal¨¤, per¨° sense el poble catal¨¤: imitaci¨® anacr¨°nica del despotisme divuitesc. ?s clar que cada vegada sembla m¨¦s evident que per ell el poble de Catalunya no el conformem tots els ciutadans de Catalunya, sin¨® nom¨¦s el 47,8% que el 27-S va votar partits independentistes. La resta, m¨¦s de la meitat dels catalans, no devem ser part del poble de Catalunya. Nom¨¦s aix¨ª s'explica que qui manifesta sense embuts la seva determinaci¨® de contravenir la voluntat de la majoria dels catalans pugui declarar solemnement que vol ser el president de tots.

Molts ciutadans observem amb preocupaci¨® la gestaci¨® p¨²blica d'un nou subjecte virtual de sobirania, que no es limita a q¨¹estionar la unitat constitucional d'Espanya, sin¨® que, en primer lloc, posa en perill la unitat de la mateixa Catalunya i la seva autonomia pol¨ªtica. Fins al 27-S els independentistes parlaven arreu de ¡°la voluntat d'un poble¡± i actuaven com si a Catalunya hi hagu¨¦s una majoria aclaparant a favor de la secessi¨®. Des de llavors poden brandar, com a molt, la voluntat de gaireb¨¦ la meitat d'un poble, per¨° han decidit prendre pel tot la part convertint-la en exorbitant subjecte de sobirania.

¡°No tenim la legitimitat per acabar el proc¨¦s de desconnexi¨®, per¨° s¨ª per iniciar-lo¡±, repeteixen constantment. Conven?uts que s¨®n els amos del mas, donen a entendre que tenen dret a fer i desfer a voluntat. Per aquest motiu han decidit anar fent, tirar pel dret disposant dels recursos materials i institucionals de tots per fer les obres que la majoria no volem, i si despr¨¦s no ens agraden, tranquils que ells tornen a fer ¨²s dels recursos de tots per fer-se enrere i aqu¨ª pau i despr¨¦s gl¨°ria. Per no dir, ai la Llei!, que no disposen de llic¨¨ncia d'obra major, la necess¨¤ria per a canvis estructurals, aix¨° ¨¦s, les majories qualificades que preveuen l¡¯Estatut i la Constituci¨® per a reformes de calat.

L'argument que tenen legitimitat per iniciar el proc¨¦s per¨° no per acabar-lo constitueix la sublimaci¨® del patrimonialisme nacionalista. ?s com si a tot Espanya es present¨¦s un partit que el seu objectiu fos la supressi¨® de les autonomies, guany¨¦s les eleccions amb el 39% dels vots i aconsegu¨ªs el suport parlamentari d'una altra formaci¨® tamb¨¦ partid¨¤ria de suprimir les autonomies, a part d'altres detalls com retirar Espanya de la UE, de l'euro, de l¡¯OTAN, etc¨¨tera. Posem que aquests dos partits unitaristes, leg¨ªtims malgrat la seva aversi¨® a la pluralitat constitutiva d'Espanya, sumessin el 48% dels vots i el 53% dels escons. ?bviament no tindrien ni des de lluny els dos ter?os de les cambres que es necessiten per fer volar pels aires la Constituci¨®, comen?ant pel seu article 2 que ¡°reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions¡± que integren Espanya. Paradoxes de la vida: l'article que consagra la unitat d'Espanya i impedeix la secessi¨® de Catalunya ¡ªque segons Francesc Homs va ser una ¡°imposici¨®¡± de la ¡°c¨²pula de l'Ex¨¨rcit franquista¡±¡ª ¨¦s el mateix que impediria que un partit centralista amb pulsions patrimonialistes comparables a les dels independentistes acab¨¦s amb l'autonomia de Catalunya.

Doncs b¨¦, aquesta imagin¨¤ria coalici¨® unitarista, seguint la l¨°gica alternativa de la legitimitat per iniciar per¨° no per acabar, podria iniciar la demolici¨® de les autonomies, desmuntar organismes i empreses p¨²bliques de l'administraci¨® auton¨°mica, tancar parlaments i televisions auton¨°miques a tort i a dret i centralitzar tot el poder a Madrid. I una vegada desmantellat l¡¯Estat de les autonomies, sotmetre a refer¨¨ndum la seva nova Constituci¨®, refer¨¨ndum en el qual, esclar, ja ni tan sols preguntarien al poble espanyol si vol un Estat centralitzat o no, sin¨® que li furtarien la seva sobirania preguntant-li directament sobre aquesta nova Constituci¨® elaborada al marge de la Llei, amb les infinites possibilitats que d'aquesta situaci¨® d'anomia es desprenen. I en el cas que la majoria dels espanyols rebutg¨¦s aquesta nova Constituci¨®, doncs es tornen a edificar les estructures de l¡¯Estat auton¨°mic i aqu¨ª no ha passat res. Aix¨ª de f¨¤cil. Aquesta ¨¦s l'ominosa l¨°gica que presideix el proc¨¦s que els independentistes pretenen imposar-nos a tots com qui no vol la cosa.

Ignacio Mart¨ªn Blanco, polit¨°leg i periodista.