Partits pol¨ªtics en dic sec

El temps i la biologia pol¨ªtica aviat incidiran en els partits pol¨ªtics que podem considerar de nova planta i que ara com ara es mantenen menys afectats per la decrepitud. Fins i tot aix¨ª, a la terra de ning¨² entre la vella i la nova pol¨ªtica ja es detecten els contagis dif¨ªcilment evitables d'una descomposici¨® que erosiona directament la vida institucional i t¨¦ el m¨¨rit ambigu de barrejar els populismes reactivats amb les in¨¨rcies del bipartidisme, de la mateixa manera que ha de ser molt dif¨ªcil revitalitzar els vells partits a partir d'un nucli que s'estigu¨¦s desintegrant.

El cas de Converg¨¨ncia ¨¦s paradigm¨¤tic. En primer lloc, es reencarna en l'alian?a electoral de Junts pel S¨ª, accepta ser emmanillada per la CUP, retira de la carrera pel poder Artur Mas i cedeix el lloc a un Carles Puigdemont que t¨¦ el benepl¨¤cit condicional d¡¯ERC i la CUP, pel seu nodrit pedigr¨ª d'activisme secessionista. Arriba llavors per a Converg¨¨ncia una segona fase que consisteix a encarregar a Artur Mas la missi¨® de refundar la Casa Gran del catalanisme, a partir de les seves successives derrotes electorals, amb les seus embargades, un deute sideral i el pare fundador al jutjat. Quan a un almirall se li enfonsa la flota el l¨°gic ¨¦s rellevar-lo. Mentrestant, els exsocis d¡¯Uni¨® pugnen amb dificultat per un lloc sota el sol, Puigdemont governa un dia s¨ª i un altre tampoc, el llegat pujolista afegeix llast i el que va ser la capacitat d'influ¨¨ncia de Converg¨¨ncia al Congr¨¦s dels Diputats est¨¤ sota zero.

Ning¨² ¨¦s capa? d'assegurar que hi hagi un espai de catalanisme, de centre i autonomista, que es pugui rearticular i que alleugi l'orfandat electoral de franges significatives de la societat catalana. El m¨¦s probable ¨¦s que Artur Mas refundi all¨° que manca de contingut i entitat, per esgotament, devaluaci¨® i espoli. Espec¨ªficament, Artur Mas t¨¦ el perfil menys indicat per refer Converg¨¨ncia perqu¨¨ reneixi d'entre les cendres. Quin ser¨¤ l'eix conceptual de l'intent que, malgrat tot, pugui fer? Fa d¨¨cades, una dosi de liberalisme semblava ser la soluci¨®. Hauria estat una reformulaci¨® accidentada per¨° llavors semblava tenir certa l¨°gica.

Tanmateix, fins i tot des d'abans de l'enfonsament de la casa Pujol i la descomposici¨® convergent, les contradiccions entre nacionalisme i liberalisme eren flagrants. Substancialment, per la inconseq¨¹¨¨ncia de posar els drets de la naci¨® presumptament subjugada per sobre de les llibertats dels individus. ?s un dels matisos qualitatius entre catalanisme i nacionalisme que el sobiranisme fa temps que nega. Es va evidenciar amb la patrimonialitzaci¨® convergent de la cultura i la llengua catalanes. En el seu cas extrem, el conflicte entre el pluralisme d'una societat liberal i les aspiracions nacionalistes s'ha pogut constatar en posar TV3 i Catalunya R¨¤dio al servei excloent del projecte secessionista, fins a extrems dif¨ªcilment superables per part de mitjans p¨²blics de comunicaci¨® pagats, en definitiva, pel contribuent. En lloc de ser un espai de trobada per al debat civil, les directrius de TV3 i Catalunya R¨¤dio han consistit a prendre partit, fins a extrems sorprenents de bel¡¤liger¨¤ncia i sectarisme, a m¨¦s de guanyar-se a pols una p¨¨rdua de credibilitat i d'audi¨¨ncia. Desenterrar¨¤ Artur Mas aquella renovaci¨® liberal, truncada per ser impossible, malgrat els esfor?os de grups com Liberg¨¨ncia, de naturalesa gaireb¨¦ clandestina?

Una hip¨°tesi m¨¦s terrenal ¨¦s que, defenestrat pel veto de la CUP, Artur Mas necessitava un premi de consolaci¨®. A hores d'ara, si s¡¯obstina a postular les bondats del proc¨¦s com a ambaixador global de la Catalunya secessionista, ¨¦s probable que cap companyia d'assegurances li subscrigui una p¨°lissa. Els mercats pol¨ªtics han descomptat Artur Mas i el seu perfil va diluint-se en l'oblit, extraviat entre les nebuloses de la nova escenografia pol¨ªtica de Catalunya. Uns partits estan en dic sec i uns altres acaben de fer la seva avarada, en un clima de cada vegada m¨¦s extremista i mancat de zones temperades. El centre pol¨ªtic que va ser el catalanisme sembla estar sent substitu?t per Ciutadans, mentre que PSC i PP es veuen tenallats per l'incert desenvolupament de la formaci¨® de govern a Madrid. I aqu¨ª hi ha Ada Colau, vigilant les drassanes en les quals el seu partit de la nova esquerra va prenent forma per agregaci¨® de peces no sempre encaixables i que nom¨¦s la voluntat de poder de l'actual alcaldessa de Barcelona aconseguir¨¤ soldar.

Valent¨ª Puig ¨¦s escriptor.