Luis Enrique i Abelardo, del carrer del Bierzo a El Molin¨®n

El partit d'aquesta tarda entre l'Sporting de Gij¨®n i el Bar?a no ser¨¤ un partit m¨¦s. Probablement, ser¨¤ la primera vegada en la hist¨°ria de la Lliga que dos entrenadors nascuts al mateix carrer, que es van criar junts, que van estudiar als pupitres de la mateixa escola, que van tenir la seva primera fitxa de federats al mateix equip de benjamins, que van arribar plegats a Primera, i que van aconseguir junts la gl¨°ria de jugar un Mundial amb la seva selecci¨®, s'enfrontin com a rivals, cadascun en una banqueta, en un partit de la Lliga.

Aquest miracle esportiu el protagonitzaran Abelardo Fern¨¢ndez i Luis Enrique Mart¨ªnez i es podr¨¤ veure aquesta tarda a Gij¨®n, a l'estadi d'El Molin¨®n, el mateix lloc on de nens anaven a animar el seu equip de la inf¨¤ncia. S'enfrontaran o es retrobaran, segons es vegi, dos paios que s¨®n molt m¨¦s que amics. ¡°Ser¨¤ especial, ¨¦s clar que ser¨¤ especial, per moltes raons¡±, van admetre ahir tots dos. ¡°Em poso a la pell dels nostres pares i m'imagino qu¨¨ sentiran ells, que ens portaven a jugar els caps de setmana quan junts no pes¨¤vem ni 25 quilos¡±, diu l'ara t¨¨cnic dels asturians. ¡°S¨®c soci des de fa un munt d'anys i de nen anava al camp amb una bandera que m'havia cosit la meva mare, a la graderia que fa m¨¦s soroll. S¨®c de l'Sporting, des del bressol i fins a la mort. Per¨° hi ha vegades que els que ens dediquem a aix¨° hem de pensar d'una altra manera¡±, va assegurar el t¨¨cnic del Bar?a.

Abelardo i Luis Enrique van n¨¦ixer al mateix carrer, el del Bierzo, al barri del Pumar¨ªn de Gij¨®n. Fins als 12 anys, quan la fam¨ªlia de Luis es va traslladar a una nova casa a l'avinguda de Portugal, tot just 150 metres van separar els portals de les dues fam¨ªlies. Dues fam¨ªlies treballadores; fuster el pare d'Abelardo, arribat, com la seva dona, de San Antol¨ªn de Ibias, un poblet de l'interior del principat; camioner el de Luis Enrique, a qui Nely, la seva dona, ajudava cosint a casa, com a modista, a tirar endavant els seus tres fills.

Abelardo i Luis Enrique es van con¨¨ixer a l'escola p¨²blica Elisburu i als vuit anys ja compartien equip de futbol sala. El seu cam¨ª ¨¦s tan compartit que els dos van fer la primera comuni¨® el mateix dia i van coincidir al mateix restaurant per festejar-ho. La Olla, es deia. Un local amb camp de futbol on, per descomptat, va acabar el convit, cosa que va desesperar les mares: ¡°Volaven les sabatilles en veure l'estat del vestit quan vam arribar a casa¡±, riu en recordar-ho el t¨¨cnic de l'Sporting.

Anava al camp amb una bandera que m¡¯havia cosit la meva mare. S¨®c de l¡¯Sporting des del bressol fins a la mort. Luis Enrique

El Xeitosa, un equip de futbol sala del barri, va ser el seu primer equip i Jos¨¦ Mar¨ªa Brito, el seu primer entrenador, que recorda Luis Enrique pel seu ¡°car¨¤cter¡± i Abelardo per la seva ¡°serietat al camp¡±. Amb aquestes caracter¨ªstiques van fer carrera. All¨¤ van guanyar el seu primer t¨ªtol, el campionat d'Ast¨²ries, a l'Sporting, en una final a doble partit: 7-0 i 2-3. ¡°Ens van donar una copa i una medalla. Encara les tinc¡±, recorda Abelardo. Junts van marxar a Mareo, l'escola de l'Sporting, amb Roberto, Eugenio, i Viti, companys del mateix equip. ¡°Ens van fer fora el primer any. No jug¨¤vem. Vam anar a La Bra?a, el Luis s'hi va quedar i jo vaig marxar a l'Estudiantes. Ens vam retrobar al filial de l'Sporting¡±, rememora.

El defensa va estudiar BUP i Luis Enrique, formaci¨® professional: ¡°Com a estudiants ¨¦rem semblants. Semblants en all¨° dolent¡±, fa broma Abelardo, que va arribar a matricular-se en Dret perqu¨¨ per fer INEF havia de deixar Gij¨®n. Encara que eren en equips diferents, era f¨¤cil que es trobessin tirant una sidra per Gij¨®n, aix¨ª que no van perdre el contacte.

Ser¨¤ especial. Em poso en la pell dels nostres pares que ens portaven a jugar quan els dos junts no pes¨¤vem ni 25 quilos. Abelardo

Quan mira cap enrere, Abelardo reconeix en el seu amic valors de joventut que ara intueix en la seva feina d'entrenador i que va veure destacar en la seva carrera. ¡°?s obert, molt divertit i tossut, en el bon sentit. Es marca un objectiu i lluita per aconseguir-lo. ?s treballador, capa? i constant¡±, diu. ¡°Jo no l'he vist entrenar, per¨° l'any passat va aconseguir ascendir amb un equip que no era dels millors¡±, diu Luis Enrique, que afegeix: ¡°Aquest any el veig amb molt¨ªssimes possibilitats de mantenir la categoria amb un equip que s'ha refor?at molt poc. S¨®n competitius. ?s un equip molt treballat¡±. I apunta: ¡°?s una persona molt important en la meva vida i la seva fam¨ªlia tamb¨¦, tenim una relaci¨® molt afectuosa¡±, assenyala. ¡°El sentiment ¨¦s mutu. Si ell ¨¦s feli?, jo s¨®c feli?; si ell guanya, jo guanyo¡±, diu el Pitu.

¡°Que recordi, mai ens hem barallat. Potser al camp ens vam enviar a prendre pel cul alguna vegada, per¨° no ho recordo¡±, somriu Abelardo, feli? a l'espera del seu amic. La vida, de vegades, t¨¦ aquestes coses. Del carrer del Bierzo a El Molin¨®n.