La paraula viva de Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde

Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde va morir aviat far¨¤ vint anys, el proper 6 de juny, tal com alguns dels seus incomptables deixebles, ep¨ªgons i exalumnes recordarem, conscients de com n¡¯¨¦s de just i necessari avivar la mem¨°ria compartida sobre l'excepcional llegat oral, escrit i ¨¨tic que ens va deixar, per m¨¦s que els qui malentenen la cultura com a cooltura ¡ªi l'educaci¨®, com a basta instrucci¨®¡ª insisteixin a ignorar-ho. Una in¨°pia amena?a tan gran de relegar a l'oblit l'her¨¨ncia d'un poeta, professor, traductor i erudit que va concebre el seu humanisme inveterat com una lluita rere la sempre elusiva saviesa, a trav¨¦s de les seves paraules i del seu exemple. Un agon basat en el dubte i la ironia ¡ª¡°Jo nom¨¦s em conec de nom¡±, repetia sovint¡ª, per¨° tamb¨¦ en un sentit de la solidaritat i la compassi¨® ¡ª ¡°Nulla esthetica sine ethica¡±¡ª sens dubte inspirat en all¨° de ¡°pels seus fruits els coneixereu¡± de l'evangelista Mateu.

Mestre de diverses generacions, Valverde va ser un professor extraordinari, una mena de S¨°crates cristi¨¤ les paraules del qual segueixen vives encara avui, ja que vives li naixien quan les pronunciava, a la manera maragalliana. Els qui vam tenir el privilegi d'escoltar-lo podem evocar-lo segons entrava discretament al seminari: neulit i com de costat, just abans d'arrencar a parlar amb ritme lent, una m¨¤ sobre l¡¯altra, amb una veu lleument nasal poblant l'aula sense pompa ni circumst¨¤ncia. Comen?aven dues, tres hores impagables ¡ªun lapse preci¨®s rescatat de la vulgaritat del temps indiferent¡ª, i els presents ens deix¨¤vem portar per la desafectada, cordial suggesti¨® de l'acte de veus que orquestrava. Ja nom¨¦s valia la pena escoltar.

La vivificant oralitat de Valverde escandia llavors en les nostres o?des. Els les prest¨¤vem sense tedi ni esfor?, amarats a poc a poc per la parla nua d'aquell ¡°hum¨¤, massa hum¨¤¡± sembrador. Una veu cadenciosa, compassada pel tempo prec¨ªs per posar a cada s¨ªl¡¤laba el to i la intenci¨® adequats, com una salm¨°dia improvisada per un narrador savi i senzill alhora, el pensament del qual ¡ªturmentat de consci¨¨ncia ling¨¹¨ªstica¡ª s¡¯anava enlla?ant a mesura que s¡¯anava dient.

Amb estil peripat¨¨tic ¡ªaquest que l'actual imperi del PowerPoint proscriu¡ª, el mestre ens passejava amb paraules al voltant de les paraules, mentre il¡¤luminava les fondalades de la literatura, la filosofia i l'art, i ens feia adonar del veritable sentit de les verbalitzacions que teixeixen els mons humans. Tornava del rev¨¦s el trencaclosques filos¨°fic, amb un humor compassiu, amb un amor comprensiu per les paradoxes, els disbarats i els jocs malabars que afavoreix el llenguatge. No feia falta prendre apunts: n'hi havia prou d¡¯escoltar-lo amb desperta atenci¨®, assistir al sorprenent teatret dominat per un sol home, nom¨¦s armat amb la seva veu. Abocades degudament, amb sentit i so eloq¨¹ents, aquelles lli?ons de l¡¯estirp de Machado¡ªJuan de Mairena era un dels seus llibres de cap?alera¡ª ressonen en el fur intern, encara indemnes en passar els anys.

Una vida sencera dedicada a les idees i a la seva expressi¨® liter¨¤ria ¡ª ¡°paraula en el temps¡±¡ª, Valverde va pert¨¤nyer a una esp¨¨cie en via d'extinci¨®. M¨¦s enll¨¤ de la seva oce¨¤nica erudici¨® i de la seva fecunda tasca com a traductor, va ser per sobre de tot poeta i mestre. No un mer professor empatxat de papers, bibliografies, aplicadors i ¨ªndexs d'impacte, sin¨® un Mairena entossudit a transmetre de paraula ¡ªamb les mans a les butxaques¡ª el patrimoni del coneixement a qu¨¨ les persones podem aspirar, i la colossal ignor¨¤ncia que tot i aix¨ª ens espera. Un home que tampoc no trobava cap manera de sumar individus, com l'heter¨°nim de Machado, i el comunisme d'arrels cristianes del qual ¡ªmatisat per Nietzsche, Unamuno, Rilke i Kierkegaard¡ª es va anar accentuant amb els anys: ¡°Un home de tots els temps, amb el temps d'un home, igual a tots els homes¡±.

A Jos¨¦ Mar¨ªa Valverde cal empadronar-lo en un municipi intel¡¤lectual i moral on les tradicions cristiana, humanista i comunista conviuen en di¨¤leg problem¨¤tic per¨° imprescindible. Per all¨¤, m¨¦s o menys, van voltar tamb¨¦ altres semblants o interlocutors seus: l'esmentat Machado, Ferrater, Camus, Cort¨¢zar, Sagrist¨¤, Aranguren. Va ser precisament el rebel Camus qui va escriure en algun lloc que, en ¨²ltim extrem, l'aut¨¨ntica intel¡¤lig¨¨ncia ¨¦s sin¨°nim de bondat. Em ve aix¨° al cap per dir que, en efecte, Valverde va ser home summament bo, en qualitat de savi. En els temps ominosos que corren, malalts de cinisme i niciesa, la seva triple passi¨® liter¨¤ria, filos¨°fica i pol¨ªtica, de profunda matriu ¨¨tica, segueix il¡¤luminant-nos el cam¨ª.

Albert Chill¨®n ¨¦s professor de la UAB i escriptor.