Els amics de la Muriel

Caldria escriure-ho en angl¨¨s, Muriel¡¯s friends, per englobar sense el destorb del g¨¨nere amigues i amics. Per emfatitzar una anglof¨ªlia que continua en la seva filla, Laia Gasch, londinenca d¡¯adopci¨®, i el seu n¨¦t Max, brit¨¤nic. Per recordar tamb¨¦ el film de Kenneth Branagh dels 90, els anys en qu¨¨ m¨¦s la vaig tractar. Una s¡¯adona ara, quan la mort posa fi i d¨®na sentit a la hist¨°ria d¡¯una vida, que Muriel Casals s¡¯anava transformant llavors, sense saber-ho,?en una dona que trobaria el seu lloc potser m¨¦s ¨ªntim en el progressiu auge independentista d¡¯acci¨® directa que havia d¡¯arribar. Una ¡°reina mare¡±, s¡¯ha dit des de diferents ¨¤mbits i veus. Potser li agradava sentir-s¡¯ho dir, encara que segurament s¡¯ho prenia com tantes queen (reines) republicanes, laiques i sexualment lliures que la seva generaci¨® i la meva, flors dels 70, hem conegut.

Provenia com a intel¡¤lectual de la hist¨°ria econ¨°mica, a la qual va dedicar la tesi, La ind¨²stria t¨¨xtil llanera i la guerra de 1914-1918, sota la direcci¨® de Jordi Nadal, l¡¯eminent historiador i continuador de Vicens Vives. Com a lloan?a suprema de la seva deixebla, va ser ell qui va dir, no s¨¦ si en la mateixa defensa de la tesi, que Muriel Casals tenia ¡°la intel¡¤lig¨¨ncia d¡¯un home¡±. Ella ho recordava amb aquella ironia, diguem-n¡¯hi brit¨¤nica, que tan b¨¦ pot maquillar la contrarietat i el que fa riure.

Es va dedicar despr¨¦s a la doc¨¨ncia universit¨¤ria i, amb els anys, no tant a la recerca com a la divulgaci¨® i posada al dia dels assumptes econ¨°mics en articles i tert¨²lies radiof¨°niques. Alguna vegada he pensat que el net elogi masculinista del tutor potser la va paralitzar en certs aspectes i li va donar ales en d'altres que el seu mestre potser no s'esperava d¡¯ella.

El seu inter¨¨s pels mitjans de comunicaci¨® va ser continuat i persistent. Va comen?ar com a professora d¡¯estudiants de periodisme i audiovisuals a la Universitat Aut¨°noma, on va coincidir amb Josep M. Baget Herms, el savi de la hist¨°ria de la televisi¨®, que seria un dels seus grans amics. Muriel, militant primer del PSUC i despr¨¦s d¡¯Iniciativa, va formar part del primer consell audiovisual, els anys de la creaci¨® de TV3. Amb Baget mantenia llargues converses que desentranyaven els indicis de la tele, en el moment en qu¨¨ apareixien tamb¨¦ les cadenes privades i el fenomen Berlusconi ens tenia estupefactes. Les seves maneres educades en els gestos i suaus en el parlar, alhora que clares i contundents, per les quals avui tants en tracen la descripci¨®, es van reafirmar aleshores, a trav¨¦s de l¡¯observaci¨® dels canvis en el paisatge medi¨¤tic, m¨¦s i m¨¦s estrident, comunicativament pervers (fins a arribar a l¡¯actual periodisme del clic digital que ha comerciat amb l¡¯hora de la seva mort).

Recordo tot aix¨° en particular perqu¨¨, sens dubte, no es pot dir que Muriel Casals s¡¯hagi passat els darrers cinc anys, des que va assumir la presid¨¨ncia d¡¯?mnium, el 2010, perseguint ella mateixa periodistes ni, de bon tros, titulars. I n¡¯ha ocupat molts, perqu¨¨ ha estat molt visible i alhora s¡¯ha sabut protegir b¨¦ dels focus. Cosa que no deixa de ser una lli?¨® interessant per als qui assetgen l¡¯esfera p¨²blica amb ansietat.

Veia la seva pres¨¨ncia progressiva en la societat civil independentista i no me¡¯n sorprenia la transformaci¨®. La seva intel¡¤lig¨¨ncia era, per continuar amb el que deia abans, de fet molt femenina, a l¡¯estil de les il¡¤lustrades del XVIII franc¨¨s, dones cultes que organitzen, coordinen i obren casa seva. Preferia una soluci¨® imaginativa a un problema de relaci¨® que no pas les rutines que porten a un atzucac, i sense esfor? la imagino aplicant el mateix al proc¨¦s. Una dona d¡¯amistat, en els diferents graus i ones expansives que t¨¦ aquesta relaci¨®, de tantes formes com persones entrella?a. La vaig con¨¨ixer aix¨ª, en els seus moments bons i en els menys bons. En la mateixa direcci¨® veia que anava eixamplant els seus cercles aquests ¨²ltims anys, fent florir en ella la disciplina afable i la gran disponibilitat que tenia per estar en companyia. Diria que ella mateixa es va sorprendre de veure¡¯s entrar en la hist¨°ria el 2010 i la gran concentraci¨® de juliol, convocada ¨²nicament i exclusivament per l¡¯?mnium que presidia.

Despr¨¦s de les eleccions de setembre, mentre donava voltes als resultats i el complex panorama negociador, vaig comentar a casa que a veure si finalment seria la Muriel la presidenta de la Generalitat. Va tenir alguna possibilitat, que no va arribar a port. L¡¯havia felicitat per Whatsapp per ser diputada. ¡°Tot anir¨¤ b¨¦¡±, va respondre.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.