Muriel Casals com a indici

Tres d¨¨cades llargues de ve?nat en la doc¨¨ncia universit¨¤ria, nombrosos amics comuns, no poques complicitats acad¨¨miques i vitals, juntament amb l¡¯empatia natural de Muriel per avenir-se amb gaireb¨¦ tothom, donen per a molts records. Des de diumenge passat, s'amunteguen en la meva mem¨°ria com a homenatge silenci¨®s a l'economista i activista desapareguda.

Les xerrades a bord del ¡°metro del Vall¨¨s¡±, en qu¨¨ parlava de l'¨²ltima estada a Londres per gaudir del seu n¨¦t Max; els dinars compartits amb altres col¡¤legues a l'Hostal Sant Pancra? de Bellaterra; les festes d'aniversari del malaguanyat cr¨ªtic de televisi¨® Josep Maria Baget Herms, que Muriel i altres amigues li organitzaven cada quatre anys, ja que havia nascut un 29 de febrer; els sopars-col¡¤loqui de L'Opini¨® Catalana; aquests ¨²ltims anys, ja jubilada de la UAB, les trucades o missatges de text espor¨¤dics per comentar aquest article o aquella pol¨¨mica; o, el 14 de gener passat, la seva c¨¤lida i afectuosa pres¨¨ncia al Born per assistir a un col¡¤loqui organitzat per L'Aven?. Qui m'havia de dir llavors que l'abra?ava per ¨²ltima vegada!

Aquests dies, els mitjans s'han omplert d'elogis de la seva figura. Ben merescuts, per¨° que segurament l¡¯haguessin incomodat una mica. Per no redundar en aquesta l¨ªnia, voldria posar el focus en un altre aspecte que potser Muriel acceptaria millor: la seva condici¨® d'indici, de mostra individual not¨°ria ¡ªfixeu-vos que no dic exemple, ni model¡ª d'una traject¨°ria col¡¤lectiva sense la qual el proc¨¦s independentista no tindria les caracter¨ªstiques ni dimensions que t¨¦ avui.

Muriel Casals i Couturier era una filla de l'exili il¡¤lustrat: nascuda a Avignon el 1945, el seu pare era un advocat de Sabadell i la seva mare una institutrice francesa. Tot i que va cr¨¦ixer i es va socialitzar ja a la ciutat vallesana, la cultura laica, republicana i progressista de la seva Fran?a natal l'acompanyaria sempre. Aix¨°, els antecedents familiars, l'ingr¨¦s a la Universitat dels anys 1960 i la decisi¨® d'estudiar Econ¨°miques la van conduir gaireb¨¦ inexorablement a la milit¨¤ncia clandestina en el PSUC; en el ¡°Pe-esse-u¡± segons l¡¯anomenaven els iniciats d'aquella fratria. El marxisme com a m¨¨tode d'an¨¤lisi, l'afirmaci¨® nacional de Catalunya i l'activisme antifranquista: aquests eren els tres pilars d'un comprom¨ªs que va seduir gran part de la joventut universit¨¤ria durant els tres ¨²ltims lustres de la dictadura.

En el cas de Muriel, no va ser un comprom¨ªs fuga? ni circumstancial, abandonat tot just va despuntar la democr¨¤cia. Es va mantenir a les files del PSUC malgrat la crisi de 1981, va participar de la metamorfosi que donaria lloc a Iniciativa, va esdevenir despr¨¦s una militant cr¨ªtica i, ja entrat el segle XXI, es va desvincular discretament de la formaci¨® ecosocialista per assumir responsabilitats de tipus cultural i c¨ªvic.

Arran de la seva mort, alg¨² ha dit que va ser la primera persona procedent del PSUC que va abra?ar l'independentisme. V¨¦s a saber. El que ¨¦s segur ¡ªi, segons el meu parer, el m¨¦s rellevant¡ª ¨¦s que no va ser ni de bon tros l'¨²nica. Abans o despr¨¦s que Muriel Casals, cada un amb la seva traject¨°ria i les seves motivacions, han estat milers, desenes de milers, fins i tot centenars de milers els antics militants, simpatitzants o votants no nom¨¦s del PSUC-ICV, sin¨® de l'esquerra en general (i molt singularment del PSC) que s'han posicionat sense embuts a favor de la independ¨¨ncia de Catalunya.

El discurs unionista procura minimitzar aquest fenomen, o reduir-ne els casos m¨¦s visibles a mer transfuguisme pol¨ªtic ansi¨®s de prebendes, perqu¨¨ pret¨¦n fixar la idea que l'aspiraci¨® a la sobirania ¨¦s ¡ªnom¨¦s a Catalunya, esclar¡ª intr¨ªnsecament dretana i reaccion¨¤ria. ?s un esfor? leg¨ªtim, per¨° in¨²til davant l'an¨¤lisi dels escrutinis electorals o al simple rep¨¤s de l'evoluci¨® de tants noms coneguts en els camps d'activitat m¨¦s diversos. Sense la contribuci¨® de moltes persones procedents (com Muriel Casals) de l'esquerra antifranquista, o de l'esquerra postfranquista, l'independentisme no hauria assolit ni de lluny el 47,8% dels vots amb una participaci¨® del 75% del cens.

Per cert: aquells que, com a exemple de la fractura social a Catalunya, fa anys que es queixen de l'agressivitat independentista a Internet i les xarxes socials, que facin un cop d'ull als comentaris, a certs webs espanyolistes, sobre la mort de Casals. Veureu quin rigor, quin respecte, quin esperit de conc¨°rdia.

Joan B. Culla i Clar¨¤ ¨¦s historiador.