?ngels de l¡¯infern donen voltes a l¡¯aire

Dilluns. L'assagista itali¨¤ Giuseppe Scaraffia assegura que el dest¨ª, bandejat pel progr¨¦s, vaga pel segle com una divinitat destronada, disposada a aprofitar qualsevol instant de des¨¤nim per tornar a treure el cap. En el rostre dels imputats es dibuixa per aix¨° una ganyota d¡¯espant. Com si haguessin compr¨¨s les conseq¨¹¨¨ncies de la seva transgressi¨®: provocar el dest¨ª, convocar-lo, atreure¡¯l cap als seus fr¨¤gils cossos mortals. Commoguts per l'inefable designi intenten endevinar en el rostre impassible de les jutgesses quant hi haur¨¤ en elles de fatalitat.

Dimarts. Un amic em desmenteix: Esquerra? Quina esquerra? En aquest pa¨ªs el que hi ha ¨¦s una dreta conservadora i una dreta progressista. Aix¨° ho diu amb un ¨¤nim en absolut bel¡¤ligerant. Per confirmar fins a quin punt la nostra cartografia pol¨ªtica est¨¤ allunyada del paradigma europeu al qual creiem pert¨¤nyer, cal llegir el llibre que Val¨¦ry Giscard d'Estaing dedica a Europa. La ¨²ltima oportunidad (Confluencias). El que va ser president de la Rep¨²blica Francesa, entre el 1974 i el 1981, membre del din¨¤mic espectre dels conservadors francesos, avalua l'impacte de la crisi en el projecte europeu i atribueix els mals patits a la ¡°poca vergonya financera i banc¨¤ria¡±. Si un l¨ªder del Partit Popular parl¨¦s amb aquesta claredat de judici, semblaria un emboscat de Podem.

El Fiscal Horrach escolta els imputats al banc i els acusa d¡¯innombrables ultratges,?per¨° no troba tipificat al Codi Penal el delicte m¨¦s greu: corrosi¨® de la moral

Dimecres. Si la dreta conservadora cat¨°lica i l'esquerra laica progressista comprenguessin qui ¨¦s en realitat el seu enemic, unirien les seves forces per fer front a la m¨¦s despietada conspiraci¨® contra els fonaments de la moral. Celebro que el papa Francesc hagi estat el primer a advertir-ho: ¡°Trump no ¨¦s cristi¨¤¡±.

Els polit¨°legs es resisteixen a recon¨¨ixer la filosofia que comparteix l'esquerra laica amb la dreta conservadora: el cristianisme arrelat en les seves sim¨¨triques conviccions morals. Davant d'ells s'al?a l'amena?a revolucion¨¤ria del neopaganisme: adora el d¨¦u dels diners, proclama el darwinisme dels forts i difon el menyspreu pels perdedors. Per a aquest d¨¦u ferotge, la l¨°gica del sacrifici ¨¦s una doctrina: seran immolats els que destorben, els desgraciats, miserables i malalts. Un culte superstici¨®s que abomina de qualsevol obligaci¨® comunit¨¤ria i promet una impossible transacci¨® amb la mort: luxe i poder a canvi de desesperaci¨®. La ret¨°rica dels seus l¨ªders revela lentament aquesta gran ambici¨®: extirpar la pietat de l'ordenament jur¨ªdic i acabar amb el deure de la compassi¨®. Fracassaran, esclar, per¨° ens deixarem la pell en aquesta batalla.

Dijous. El Fiscal Horrach escolta els imputats al banc i els acusa d'innombrables ultratges, per¨° no troba tipificat al Codi Penal el delicte m¨¦s greu: corrosi¨® de la moral. Els pol¨ªtics corruptes han com¨¨s estralls d'impossible reparaci¨®: han implicat els seus cercles familiars i han destru?t el blindatge de les institucions. Sogres, cunyats, nebots, germans i m¨¦s fam¨ªlia s'han vist sotmesos a la torbadora disjuntiva: o avergonyir-se del parentiu amb l'ovella pestilent, o difondre la difamaci¨® dels acusats contra els seus jutges i fiscals.

El pol¨ªtic corrupte tamb¨¦ ha emparat amb el seu exemple la infiltraci¨® criminal de les institucions. Dues de les peces m¨¦s recents de la seva corrosiva influ¨¨ncia: una desena de policies municipals de Palma estan a la pres¨® acusats de protegir delinq¨¹ents, extorquir empresaris, amena?ar c¨¤rrecs electes i fer pr¨¤ctiques de tir cridant el nom de les seves v¨ªctimes; una banda d¡¯?ngels de l¡¯Infern, delinq¨¹ents a cavall de les seves motos de gran cilindrada, campava per les afables carreteres rurals gr¨¤cies a la serpentejant complicitat trobada en el desistiment de les altes inst¨¤ncies. Com podr¨¤ mesurar el fiscal Horrach la influ¨¨ncia t¨°xica dels pol¨ªtics encausats?