Les pantalles flexibles de graf¨¨ es fan esperar

Les pantalles de tel¨¨fon m¨°bil t¨¤ctils equivalents a les de qualsevol tel¨¨fon intel¡¤ligent d'avui per¨° amb la capacitat de doblegar-se com un full de paper encara no han arribat al Mobile World Congress (MWC). El graf¨¨ promet revolucionar el sector de la telefonia en els pr¨°xims anys i per primer cop disposa d'un espai propi al congr¨¦s de telefonia. Les aplicacions d'aquest material s¨®n m¨²ltiples i van molt m¨¦s enll¨¤ de les pantalles: des de xips que, incrustats al cervell, podran detectar un atac d'epil¨¨psia abans que es produeixi fins a tinta que, un cop impresa, ens permetr¨¤ interactuar amb altres dispositius tan sols en tocar-la. Per¨°, perqu¨¨ tot aix¨° sigui una realitat, quant caldr¨¤ esperar?

Frank Koppens ¨¦s el coordinador cient¨ªfic i tecnol¨°gic del pavell¨® dedicat al graf¨¨ i professor de l'Institut de Ci¨¨ncies Fot¨°niques (ICFO), creat l'any 2002 a Catalunya per iniciativa p¨²blica. ?s l'entitat que ha dissenyat el pavell¨® del graf¨¨ del congr¨¦s, juntament amb GSMA i The Graphene Flagship, un projecte de la Comissi¨® Europea de 1.000 milions d'euros per impulsar aquest material a Europa. "Calculo que hi haur¨¤ pantalles flexibles al mercat de la telefonia m¨°bil d'aqu¨ª a uns tres anys", vaticina Koppens.

FlexEnable ¨¦s una empresa de Cambridge, Anglaterra, que fabrica pantalles flexibles amb tinta feta de materials conductors. En un v¨ªdeo en mostra una que es pot enrotllar al voltant d'un llapis, per¨° no est¨¤ feta de graf¨¨. Es basa en la tecnologia LCD, que ja utilitzen molts tel¨¨fons actuals. El problema de la pantalla flexible de l'audiovisual ¨¦s que al cap d'unes hores es degrada per estar en contacte amb l'aire, segons explica Vincent Barlier. De fet, la que exposen a l'estand est¨¤ protegida per un recipient -r¨ªgid- per tal que aix¨° no passi. Actualment estan treballant amb circuits fets de graf¨¨ per tal de superar aquest obstacle i, fins i tot, es plantegen l'¨²s del material per protegir dels factors externs les pantalles que ja fabriquen. Cinc anys ¨¦s el temps que estimen que far¨¤ falta per poder veure m¨°bils en dues dimensions.

El nou material basat en el carboni destaca per la seva flexibilitat, tant que es podria adaptar perfectament, a difer¨¨ncia de les plaques de silici, a la consist¨¨ncia "de pudding" que t¨¦ el cervell hum¨¤, tal com explica el professor de l'Institut Catal¨¤ de Nanoci¨¨ncia i Nanotecnologia (ICN2) Jose Antonio Garrido. Aquesta instituci¨®, conjuntament amb el Centre Nacional de Microelectr¨°nica (CNM-IMB-CSIC) ha fet un experiment en l'¨¤mbit de la medicina. Han demostrat que un xip de graf¨¨ implantat al cervell i connectat a un emissor, que en un futur es podria comunicar amb un tel¨¨fon m¨°bil, ¨¦s capa? de predir amb antelaci¨® un atac d'epil¨¨psia d'un ratol¨ª. Encara ¨¦s aviat per fer una previsi¨® de quan es podr¨¤ provar en humans.

Un dels inconvenients del graf¨¨ ¨¦s que encara no es produeix en massa i no est¨¤ estandarditzat, segons explica Elisabet Prats, del CNM. The Graphene Flagship treballa en aquesta l¨ªnia, aconseguir que les grans empreses creguin en les propietats d'aquest material ¡ªalgunes ja participen en algun dels projectes dels partners del programa per¨° prefereixen no fer-ho p¨²blic¡ª i, al mateix temps, fer d'Europa un referent en aquest ¨¤mbit, amb gran pes de la recerca a Barcelona.

?"Als anys 60 ja es coneixia la tecnologia que ha fet possibles les pantalles t¨¤ctils d'avui dia per¨° va fer falta esperar molts anys per veure-les", reflexiona Alba Rosado, coordinadora del pavell¨® dedicat al graf¨¨. Segons ella, els mitjans de comunicaci¨® creen moltes expectatives amb el graf¨¨ malgrat que nom¨¦s faci dotze anys que es va descobrir el material. ?s cert que aquesta nova tecnologia ¨¦s tan engrescadora que genera certa impaci¨¨ncia per¨°, de fet, en algunes de les seves aplicacions ja ¨¦s una realitat.

Novalia ¨¦s una companyia anglesa que fa p¨°sters amb ¨¤udio. Un dels que exposen al congr¨¦s, impr¨¨s sobre paper, t¨¦ dibuixada una bateria i, en tocar les diferents parts de l'instrument uns altaveus que hi ha darrera de la l¨¤mina reprodueixen un so o un altre. La companyia, nascuda al centre de recerca de graf¨¨ de la Universitat de Cambridge, comercialitza aquest producte. Per¨°, com s'ho fan perqu¨¨ una tinta impresa sobre un paper normal tingui capacitats t¨¤ctils?

El graf¨¨ destaca pel seu poder conductor i Novalia ha creat una tinta per a impressora feta amb aquest material. "En podem produir diversos litres al dia al nostre laboratori", explica Nicolas Decorde, un investigador de Cambridge. Aquest l¨ªquid es pot introduir en els cartutxos normals d'una impressora d'injecci¨® de tinta qualsevol i ¨¦s capa? de fer c¨®rrer l'electricitat. En tocar-la amb el dit es tanca un circuit el¨¨ctric col¡¤locat just darrera del paper i les aplicacions poden ser diverses. Una altra de les que mostren ¨¦s un teclat de piano impr¨¨s sobre un paper capa? d'interaccionar amb l'aplicaci¨® Garage Band d'iOS.

La bateria moltes vegades ens treu sobtadament la gran quantitat d'avantatges que els tel¨¨fons m¨°bils ens proporcionen en el nostre dia a dia. Si els dispositius del futur han de ser prims com un full de paper, la seva font d'alimentaci¨® tamb¨¦ ens far¨¤ la guitza i ens obligar¨¤ a qu¨¨ tinguin una part r¨ªgida? No ser¨¤ aix¨ª. L'Istituto Italiano di Tecnologia, amb seu a G¨¨nova, t¨¦ la patent d'una bateria flexible feta a base de graf¨¨. Parlem amb la directora del projecte, Anja Clarissa Bouerdick, i no ens en pot revelar massa detalls per¨° assegura que es podr¨¤ carregar de manera molt r¨¤pida.

No ¨¦s casualitat que moltes vegades es parli del graf¨¨ com la panacea de la tecnologia del futur. Pot emmagatzemar energia i funcionar consumint molt poc. ?s per aquest motiu que Koppens veu que el material ser¨¤ essencial. "En els pr¨°xims anys els dades que emmagatzemen companyies com Facebook o Google es duplicaran per deu", assegura. Segons ell, els centres on es guarden aquests terabytes i terabytes d'informaci¨® no podran continuar funcionant com fins ara perqu¨¨ requeriran una refrigeraci¨® i un consum d'energia massa grans. Amb el graf¨¨ com a suport per transmetre grans quantitat de dades aquests inconvenients podrien desapar¨¨ixer.

Hi ha qui s'atraveix a parlar de l'Edat del Graf¨¨ de la mateixa manera que es parla de l'Edat de Pedra. El futur ens ho dir¨¤. Les promeses s¨®n sorprenents. En l'¨¤mbit m¨¨dic es planteja introduir el material al cervell per fer recuperar la parla o la visi¨®. El graf¨¨ ens promet m¨°bils fin¨ªssims amb bateries flexibles que es carregaran r¨¤pid i duraran molt i en l'¨¤mbit de l'Internet de les coses i els wearables es poden col¡¤locar sensors fets amb aquest material a gaireb¨¦ per tot.

Ja ho va dir John Hoffman, CEO de la GSMA, les possibilitats s¨®n "quasi infinites". Algunes d'elles es poden descobrir al Mobile World Congress, on dijous que ve se celebrar¨¤ un debat per aprofundir sobre aquesta, per a molts, revoluci¨® de la telefonia m¨°bil i que l'any 2010 va ser protagonista del Nobel de F¨ªsica.