Cercas i la teoria del ¡®punt cec¡¯

?s poc habitual que un cr¨ªtic literari encunyi un terme que resulti entenedor per a qualsevol lector i que perduri, i encara ho ¨¦s menys que ho faci un novel¡¤lista. Per¨° el cas ¨¦s que Xavier Cercas ha aconseguit forjar, en un llibre que acaba de publicar-se, una petita expressi¨® i una teoria v¨¤lida per a moltes novel¡¤les de l¡¯¨¨poca moderna i contempor¨¤nia: Javier Cercas, El punto ciego (Barcelona, Random House, 2016).

Segons la ci¨¨ncia oftalmol¨°gica, tots tenim un punt, als ulls, en qu¨¨ no hi veiem: ¨¦s un punt molt petit, per¨° no el tenim al mateix lloc a cada ull, de manera que no el detectem mai ¡ªvull dir que mai no hi veiem gens¡ª pel fet que, quan un ull mira pel punt cec, l¡¯altre mira pels punts que hi veu, i viceversa. Cercas va agafar aquesta dada pr¨°piament cient¨ªfica i va concebre que moltes novel¡¤les presenten aquesta caracter¨ªstica: posseeixen un ¡°punt cec¡±, un punt en qu¨¨ res no ¨¦s veritat ni mentida, ni simulaci¨® ni certesa, ni visibilitat ni invisibilitat: aquest punt ¨¦s el responsable de la categoria d¡¯una narraci¨® o d¡¯una novel¡¤la. En paraules de l¡¯autor, que glossa Val¨¦ry: ¡°Per poder instal¡¤lar-se en l¡¯obra i poder crear-la bra? amb bra? amb l¡¯autor i fer-se-la seva, el lector necessita que l¡¯autor li concedeixi un espai: aquest espai ¨¦s l¡¯ambig¨¹itat; i perqu¨¨ el lector pugui entrar en aquest espai i desplegar-hi el rigor, la subtilesa i la ingenu?tat armada que es demana als lectors, l¡¯autor ha d¡¯obrir-li una escletxa, una porta subtil d¡¯entrada a l¡¯hermetisme del seu m¨®n fictici: aquesta escletxa ¨¦s el punt cec¡±.

L¡¯autor ha d¡¯obrir al lector una porta subtil d¡¯entrada a l¡¯hermetisme del seu m¨®n, defensa l¡¯escriptor

El llibre ¨¦s el resultat d¡¯una s¨¨rie de confer¨¨ncies pronunciades en el marc de les dites Weidenfeld Lectures, que Cercas va pronunciar a Oxford la primavera de l¡¯any passat: una c¨¤tedra d¡¯aquelles que proliferen en el m¨®n acad¨¨mic angl¨¨s i americ¨¤ ¡ªi que al nostre pa¨ªs a penes existeixen¡ª, que en aquest cas ha vist desfilar gent de tanta saviesa i capacitat cr¨ªtica com George Steiner, Gabriel Josipovici, Roberto Calasso, Umberto Eco, Wolf Lepenies o Roger Chartier. Tots tenen una cosa en com¨²: no diuen mai bestieses, i aix¨ª ho va confirmar l¡¯historiador i hispanista John Elliott, un oxfordi¨¤ que no es va perdre ni una de les lli?ons de Cercas.

L¡¯autor, ben adobat en l¡¯art de la novel¡¤la, el reportatge i la cr¨ªtica, no pret¨¦n que aquesta teoria sigui v¨¤lida per a totes les novel¡¤les que s¡¯han escrit despr¨¦s del Quijote seguint el deixant de la seva portentosa fecunditat ¡ªaix¨° ja no cal discutir-ho, per molt bons que siguin El lazarillo, Tirant lo Blanc o Le petit Jehan de Saintr¨¦, precedents del llibre de Cervantes en molts sentits. Quan a Mart¨ª de Riquer li preguntaven si Don Quijote era boig, responia amb autoritat: ¡°De remate¡±; per¨° Cercas, que fonamenta la seva teoria en aquest llibre, veu l¡¯inici d¡¯aquesta ambig¨¹itat productiva, que no ha cessat de donar exemples, en el punt en qu¨¨ la bogeria de Don Quijote es confon amb la seva saviesa i el seu seny, igual com el bon senderi de Sancho es confon, de vegades, amb una bogeria quixotesca.

A aquest segueixen exemples molt ben trobats, prove?ts d¡¯una cr¨ªtica de la millor categoria ¡ªval a dir categoria anglesa, com la dels assaigs cr¨ªtics d¡¯Auden o de T. S. Eliot¡ª, com s¨®n ara els casos de Moby Dick ¡ª?¨¦s la balena al¡¤legoria del mal o del b¨¦?; ?¨¦s el capit¨¤ Ahab un psic¨°pata o un home que clama just¨ªcia b¨ªblica?¡ª, de Bartleby, l¡¯escrivent ¡ª?¨¦s Bartleby un home insignificant, sense car¨¤cter, o el m¨¦s conseq¨¹ent dels homes, en negar-se a fer la feina que es troba als ant¨ªpodes de la creaci¨® liter¨¤ria: copiar documents?¡ª, d¡¯El proc¨¦s, de Kafka ¡ª?¨¦s Josef K. innocent del tot, o arrossega aquella culpabilitat involunt¨¤ria que va impregnar la vida de l¡¯autor?¡ª, de Henry James ¡ª?existeixen els fantasmes que veuen els nens a Un altre pas de rosca, o s¨®n imaginacions seves indu?des per les de la seva mainadera?¡ª, o, sense acabar la llista, del conte El Sur, de Borges, en qu¨¨ no sabem si Dahlmann mor de deb¨° d¡¯una ganivetada o nom¨¦s ho somnia.

Amb una gran habilitat i intel¡¤lig¨¨ncia, Cercas presenta en aquest llibre una mena de vuitena definici¨® d¡¯aquelles ambig¨¹itats, ironies, dist¨¤ncies i espais inconcrets de la novel¡¤la que William Empson va analitzar al seu llibre Seven Types of Ambiguity. Ho ha fet d¡¯una manera tan clara i tan poc saberuda que, n¡¯estic segur, el sintagma ¡°punt cec¡± far¨¤ sa¨® en qualsevol lector de novel¡¤les. Ara les trobarem mediocres si no ens permeten passejar pel terreny de la vaguetat, la possibilitat i la hip¨°tesi: grandesa d¡¯un g¨¨nere que, en realitat, no ha estat mai un g¨¨nere essent-los tots plegats.