Llengua i pa¨ªs

Ac¨ª, all¨¤ i a tot arreu, hi ha la idea o la fe, tan habitual, que parlar ¨¦s ser, com en la ideologia nacional francesa, o en els esl¨°gans del primer franquisme que exigien all¨° de ¡°Si eres espa?ol, habla espa?ol¡±: una expressi¨® perfecta de la imposici¨® deliberada d¡¯aquest principi d¡¯identitat. ?s un principi, per¨°, que tamb¨¦ es pot mirar des d¡¯una perspectiva diferent: des d¡¯aquells processos hist¨°rics en els quals parlar ha estat durant molt de temps l¡¯¨²nica o la principal manera com s¡¯ha conservat el ser. Faig refer¨¨ncia, no cal dir-ho, a aquelles societats que, especialment a Europa, s¡¯han constitu?t en comunitats pol¨ªtiques al llarg del darrer segle i mig ¡ªcomunitats nacionals, i eventualment estats¡ª a partir sobretot de la seua superviv¨¨ncia com a comunitats ling¨¹¨ªstiques... i de la consci¨¨ncia de dignitat i distinci¨® recobrada sobre la base d¡¯aquesta superviv¨¨ncia.

Podr¨ªem parlar de casos com els d¡¯Eslov¨¤quia o Eslov¨¨nia, Romania, Maced¨°nia, Est¨°nia o Let¨°nia, d¡¯aquells pobles dels quals Engels en va dir ¡°pobles sense hist¨°ria¡± (sense una hist¨°ria pol¨ªtica aut¨°noma en segles recents), per¨° que eren tanmateix pobles amb llengua. O de Litu¨¤nia, de gloriosa hist¨°ria din¨¤stica i territorial amb aquest nom, per¨° on el nom hist¨°ric cobria regions majorit¨¤riament ucra?neses o bielorusses, i amb el rus i el polon¨¨s, successivament, com a llengua culta i p¨²blica. El litu¨¤, a mitjan segle XIX, era nom¨¦s la llengua dels pagesos d¡¯unes comarques b¨¤ltiques... llengua gr¨¤cies a la qual la nacionalitat lituana va sobreviure quan aquestes comarques, en mans dels russos o dels prussians, eren l¡¯¨²nic testimoni de l¡¯antic poder i de l¡¯antiga gl¨°ria dels lituans. A Est¨°nia, per no eixir del B¨¤ltic, la (escassa) poblaci¨® urbana parlava alemany, jiddisch o rus, i nom¨¦s comen?aren a pensar-se com a possible naci¨® quan els intel¡¤lectuals van descobrir que aquella cosa estranya que parlaven els pagesos era un idioma verdader, germ¨¤ o cos¨ª del fin¨¨s.

De l¡¯observaci¨® d¡¯aquest aspecte i dimensi¨® de la hist¨°ria d¡¯Europa, se¡¯n deriva una coincid¨¨ncia gaireb¨¦ sense excepcions: dif¨ªcilment hi ha ¡°q¨¹esti¨® nacional¡± sense que hi haja tamb¨¦ ¡°q¨¹esti¨® ling¨¹¨ªstica¡±. I viceversa, rarament hi ha un conflicte de lleng¨¹es que no siga, esdevinga o expresse un conflicte de car¨¤cter nacional: de societats que es volen afirmar, en tots els casos (i sovint enfront d¡¯una altra societat) com a comunitats de cultura; de societats que es volen afirmar tamb¨¦, en la major part dels casos, com a comunitats pol¨ªtiques. En aquest camp, les lleng¨¹es no s¨®n innocents ni neutrals. I les decisions dels governs s¨®n menys neutrals i menys innocents encara.