El mal a Macbeth

La pel¡¤l¨ªcula de Justin Kurzel, Macbeth, m¡¯ha fet venir ganes de revisar les que tinc al meu abast: les de Gregory Doran, Rupert Goold, Trevor Nunn, Orson Welles, Roman Polansky, Akira Kurosawa i finalment les menys interessants de Jeremy Freestone i Jack Gold. Tinc una debilitat per la versi¨® d¡¯Orson Welles, i crec que la seva ¨¦s encara la millor. Per¨° ¨¦s curi¨®s que totes nou tinguin, almenys per a mi, un inter¨¨s real, que, al meu entendre, ve del que sense dubte ¨¦s una de les millors obres mestres de William Shakespeare.

Els personatges malvats de Shakespeare sempre tenen una justificaci¨® dram¨¤tica. Ricard III¨¦s estrafet. Edmund decideix ser malvat perqu¨¨ ¨¦s bastard i el seu pare hi fa broma davant dels nobles. Iago no obt¨¦ el c¨¤rrec de lloctinent d¡¯Otel¡¤lo. S¨®n justificacions dram¨¤tiques, no morals, evidentment. Per¨° Macbeth, en canvi, ¨¦s l¡¯¨²nic malvat que no t¨¦ cap justificaci¨® dram¨¤tica. Aquesta queda substitu?da perqu¨¨ l¡¯heroi est¨¤ posse?t pel mal, com mostren diferents indicis: Macbeth repeteix paraules que han dit les bruixes i que ell no ha pogut sentir. I H¨¨cate diu expl¨ªcitament que vol provocar la seva caiguda. Macbeth, d¡¯altra banda, no perd mai la consci¨¨ncia moral; sap que comet assassinats, en t¨¦ remordiments, per¨° se sent emp¨¨s a cometre¡¯ls.

Si interpretem que Macbeth est¨¤ posse?t i no pot sin¨® cometre maldats, haur¨ªem de dir que Shakespeare s¡¯avan?a tres-cents anys a Nietzsche i Freud, que van dir que no vivim, ni pensem, ni actuem, sin¨® que som viscuts, pensats i actuats per forces que desconeixem. Shakespeare sembla plantejar el problema de fins a quin punt els malvats tenen lliure albir. La ci¨¨ncia gen¨¨tica encara no ha descobert si l¡¯ADN dels malvats (pensem, per exemple, en pol¨ªtics com Hitler, Stalin, Franco, Pinochet, Al-Asad, i un llar etc¨¨tera) els impulsa a ser-ho. Avui sabem que la gen¨¨tica t¨¦ una forta influ¨¨ncia sobre el comportament dels humans, per¨° encara no sabem fins a quin punt.

Shakespeare, tanmateix, va ser m¨¦s savi que Nietzsche i Freud. A Macbeth tamb¨¦ hi ha indicis que ens diuen que la voluntat tamb¨¦ interv¨¦ en la decisi¨® dels seus actes. Macbeth, doncs, t¨¦ un punt cec en el centre mateix de l¡¯argument. No sabem si l¡¯heroi de l¡¯obra t¨¦ o no t¨¦ lliure albir. Shakespeare no d¨®na respostes. La resposta ¨¦s la pregunta mateixa. A qui estigui interessat en el tema, li recomanaria ferventment la lectura del darrer llibre de Javier Cercas, El punto ciego, on el lector trobar¨¤ una teoria de la novel¡¤la que encara ¨¦s m¨¦s interessant que Aspects of the novel, d¡¯E. M. Forster, que ja ¨¦s dir. Una teoria que, no tan sols es pot aplicar a la novel¡¤la, sin¨® tamb¨¦ al teatre de Shakespeare.