L¡¯altre Rosell

Tres dies a la pres¨®, silenci davant el jutge, retirada de passaport i llibertat amb c¨¤rrecs per estar imputat en diversos delictes: suborn, prevaricaci¨®, finan?ament il¡¤legal de partits pol¨ªtics, tr¨¤fic d'influ¨¨ncies, alteraci¨® de preus en concursos p¨²blics i blanqueig de capitals. A qualsevol ciutad¨¤ amb unes credencials com aquestes li seria dif¨ªcil tornar al seu lloc de treball. I el que ja seria un somni ¨¦s que el president de la seva companyia el reb¨¦s com si fos el fill pr¨°dig i amb una declaraci¨® a favor de la seva presumpci¨® d'innoc¨¨ncia. D'aix¨° hi ha precedents en la cr¨°nica negra: l'habitual ¨¦s que el cap de la banda rebi el sequa? que no se n¡¯ha anat de la llengua amb els bra?os oberts.

Per aix¨° crida l'atenci¨® la tasca a favor de la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia que el Govern convergent de la Generalitat de Catalunya ¡ªno la valenciana de l'era Zaplana-Camps-Fabra¡ª ha fet amb Josep Antoni Rosell, fins dijous passat responsable d'internacionalitzaci¨® ¡ªsense passaport¡ª, investigaci¨® i desenvolupament d¡¯Infraestructures.cat, la principal adjudicat¨¤ria d'obra p¨²blica a Catalunya. Ell ¨¦s l'altre Rosell. Menys popular que l'expresident del Bar?a, per¨° amb un expedient judicial m¨¦s competitiu. Est¨¤ imputat per mitja dotzena de delictes des de finals de l'any passat pel cas Petrum de presumpte cobrament del 3% en comissions d'obra p¨²blica, destinades a Converg¨¨ncia Democr¨¤tica a trav¨¦s de les fundacions CatDem i F¨°rum Barcelona.

Rosell ¨¦s un mestre a driblar l'acomiadament, que va esquivar en dues ocasions a Infraestructures.cat. Van voler apartar-lo de l'empresa p¨²blica dues vegades: la primera el 2013, amb motiu de la seva implicaci¨® en el proc¨¦s que ha posat cap per avall la privatitzaci¨® estrella d¡¯Artur Mas: Aig¨¹es Ter-Llobregat. Rosell, que havia donat per bona l'adjudicaci¨® al grup Acciona en la mesa de contractaci¨®, va remetre, en canvi, acotacions cr¨ªtiques a l'organisme p¨²blic que havia de jutjar si la privatitzaci¨® s'ajustava o no a la llei. La segona ocasi¨® ha estat a finals de l¡¯any passat, quan va ser detingut per la seva imputaci¨® en el cas del 3%.

Ni el president d¡¯Infraestructures.cat, Joan Llu¨ªs Quer, va aconseguir for?ar la sortida de Rosell. Quer es va veure obligat a dimitir per aquesta ra¨®, encara que va al¡¤legar oficialment ¡°motius personals¡±. Rosell va deixar de ser el segon d¡¯Infaestructures.cat, per¨° se¡¯l ¡°va degradar¡± donant-li la responsabilitat d'internacionalitzaci¨® i investigaci¨® i desenvolupament. La hist¨°ria va adquirir aires grotescos quan a l'imputat li van arribar el reconeixement i els copets a l'esquena per part del seu cap. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va proclamar el passat 17 de febrer al Parlament la necessitat de respectar la presumpci¨® d'innoc¨¨ncia de Rosell ¡°fins que no hi hagi una llum de la just¨ªcia que ens obligui a prendre decisions; perqu¨¨ la just¨ªcia ha de fer el seu recorregut¡±. La r¨¨plica de Llu¨ªs Rabell ¡ªde Catalunya S¨ª que es Pot¡ª va ser contundent: ¡°Qualsevol Govern l¡¯apartaria cautelarment; per¨° els comportaments del seu Govern s¨®n m¨¦s espanyols que unes castanyoles: all¨¤ els aforen [cas Rita Barber¨¢] i aqu¨ª els guardem en empreses p¨²bliques¡±.

Si Puigdemont no veia a mitjans de febrer ¡°la llum de la just¨ªcia¡±, la indignada Esquerra Republicana va caure enlluernada davant els fets dijous passat i es va treure de sobre ¡ªa la segona reuni¨® del nou consell¡ª un funcionari com aquest. Fins llavors, Rosell sempre havia tingut el suport del consell d'administraci¨® d¡¯Infraestructures.cat, integrat per responsables de cada departament de la Generalitat i havia estat defensat per dos presidents en seu parlament¨¤ria: primer Artur Mas i despr¨¦s Puigdemont.

A m¨¦s d'habilitats comptables ¡ªcas 3%¡ª i sindicals ¡ªper mantenir el lloc de treball¡ª, Rosell t¨¦ un acreditat m¨¤ster en portes girat¨°ries. Entre el 1993 i el 2003 va ser subdirector general d¡¯Infraestructures, sota les ordres de Germ¨¤ Gord¨®, exconseller de Just¨ªcia i llavors secretari general d¡¯Agricultura. Tots dos van preparar la licitaci¨® del canal Segarra-Garrigues per 1.100 milions d'euros. El 2003, Rosell va canviar de b¨¤ndol: va ser nomenat director de l'empresa concession¨¤ria del canal, Aig¨¹es Segarra-Garrigues. Des d'aqu¨ª va vetllar pels interessos del seu nou ocupador i va fer tot el possible per modificar les condicions contractuals que ell mateix havia contribu?t a elaborar quan suava la samarreta del sector p¨²blic. La Generalitat va estimar el sobrecost de l'obra en un 81%. L'austeritat, que de vegades t¨¦ virtuts, va congelar l'obra. El 2011, Rosell ja havia tornat al sector p¨²blic com a n¨²mero dos d¡¯Infraestructures.cat. Quina carrera!

Hi ha curr¨ªculums que semblen m¨¦s propis dels Apenins campanos o calabresos que encaixables en aquest model holand¨¨s amb el qual alguns emuladors de Salvatore Giuliano diuen que somien per a Catalunya.