?s pecat que el Bar?a jugui al contraatac?

El Bar?a va saber jugar al camp de l¡¯Arsenal. No va renunciar mai a la seva identitat futbol¨ªstica en un escenari del qual, fins dimarts passat, sempre havia sortit escaldat, despr¨¦s de fer-hi dos bons partits que van acabar amb empat i derrota tot i avan?ar-se al marcador: 2-1 i 2-2.

Va ser perseverant en la possessi¨® i en el domini del joc mentre l¡¯enfrontament estava obert, quan els gunners defensaven la seva porteria, avalats per la solv¨¨ncia de Cech, un porter al qual Messi no havia aconseguit fer cap gol mentre era al Chelsea. Wenger necessitava molts futbolistes darrere de la pilota per mantenir a ratlla el Barcelona. La defensa de l¡¯Arsenal era molt solid¨¤ria, d¡¯ajudes constants, ben sincronitzada i posicionada, impermeable al Bar?a. I quan els blaugrana van aconseguir rematar, van topar amb el porter, sobretot Neymar, o no van estar encertats, com va ser el cas de Luis Su¨¢rez. Havia de tocar i madurar el partit perqu¨¨ acab¨¦s caient finalment del costat blaugrana, i alhora estar molt concentrat perqu¨¨ qualsevol errada podia acabar en gol.

Qui es va equivocar va ser l¡¯Arsenal, i va funcionar la t¨¤ctica de desgast del Bar?a. Els anglesos es van fer els valents i se¡¯n van anar a l¡¯atac, excitats pels seus aficionats, sense adonar-se que, precisament, afavorien el contraatac blaugrana que tan b¨¦ dominen Messi, Luis Su¨¢rez i Neymar. Piqu¨¦ va rebutjar una centrada de Beller¨ªn, Iniesta va orientar la pilota cap a Neymar en una acci¨® acrob¨¤tica, i a partir d¡¯aqu¨ª es va disparar el trident: 14,5 segons i la pilota acabaria a la xarxa de Cech. La transici¨® que havia esperat durant m¨¦s d¡¯una hora Wenger la va fer l¡¯equip de Luis Enrique, i l¡¯Arsenal va morir v¨ªctima del ver¨ª que pensava aplicar al Bar?a. No ¨¦s estrany que el t¨¨cnic franc¨¨s culp¨¦s els seus jugadors, i en especial Monreal.

La velocitat d¡¯execuci¨® del trident blaugrana va ser impossible de defensar

La velocitat d¡¯execuci¨® del trident blaugrana va ser impossible de defensar per un rival aleshores desorganitzat, err¨¤tic quan no va acabar la seva jugada a l¡¯¨¤rea de Ter Stegen. A camp obert, Neymar va volar, Luis Su¨¢rez va acompanyar molt b¨¦ la jugada i la va rematar deliciosament Messi, el jugador que menys necessita c¨®rrer per marcar les difer¨¨ncies: 8,4 quil¨°metres per 11,4 d¡¯Iniesta, el futbolista que sorprenentment va suar m¨¦s despr¨¦s de l¡¯inesgotable Ramsey (12,2 km). ¡°Ha estat com un flash¡±, va dir l¡¯argent¨ª despr¨¦s del partit. ¡°Una acci¨® molt r¨¤pida que ens va anar molt b¨¦ als tres davanters; tamb¨¦ ens agrada jugar al contraatac¡±.

Tot i no ser extrems, els puntes del Bar?a saben ocupar les bandes i culminar les jugades, de la mateixa manera que Iniesta ¨¦s cada cop m¨¦s un futbolista total. T¨¦ una gran incid¨¨ncia en el joc, ¨¦s m¨¦s continu que mai en l¡¯atac est¨¤tic i en les transicions d¡¯un equip que, d¡¯altra banda, procura ser m¨¦s estable en defensa i fa bones lectures del joc del rival, com es va veure en una jugada d¡¯Axel Oxlade-Chamberlain molt semblant a la de Neymar. El volant de l¡¯Arsenal es va escapar per cames en una contra de l¡¯Arsenal molt semblant a la que va conduir Neymar i va acabar amb el 0-1. La difer¨¨ncia ¨¦s que, quan va passar de mig camp, Oxlade-Chamberlain va ser arramblat per Mascherano en una topada terrible que va deixar els dos jugadors estesos a terra, com si haguessin xocat dos trens a l¡¯Emirates.

?s aix¨ª que el Bar?a va saber dominar ofensivament i defensiva el contraatac al camp de l¡¯Arsenal, cosa que diu molt a favor de Luis Enrique. L¡¯equip mant¨¦ l¡¯estil que va marcar Cruyff, van perfeccionar Rijkaard i sobretot Guardiola i ara ha evolucionat el t¨¨cnic asturi¨¤, condicionat pel Neymar, Su¨¢rez i Messi. Acostumats a la possessi¨® i a la pressi¨® alta, el contraatac no s¡¯ha de veure com una arma d¡¯un equip petit, sin¨® com un recurs d¡¯un bon planter que no renuncia a la seva identitat sin¨® que s¡¯espavila quan el partit i el rival li busquen les pessigolles i a vegades fins i tot s¡¯enriuen de l¡¯esterilitat que suposa tenir la pilota sense saber qu¨¨ fer-ne. Al capdavall no ¨¦s una novetat, ja que la transici¨® ha estat un recurs molt utilitzat per tots els entrenadors, sobretot per Rijkaard. Ronaldinho acostumava a desplegar-se al camp a partir de la banda esquerra, i qui no recorda, d¡¯altra banda, les gambades d¡¯Henry al Bernab¨¦u quan el Bar?a va guanyar 2-6?

A vegades el partit porta el Bar?a cap a escenaris no acostumats, perqu¨¨ els rivals estudien com fer-li mal i, d¡¯altra banda, el mateix equip blaugrana prepara les seves alternatives, sempre pendent que entri en joc el trident (93 goles i 44 assist¨¨ncies), ja sigui en l¡¯elaboraci¨® i el joc est¨¤tic o b¨¦ corrent i buscant els espais a l¡¯esquena de la defensa contr¨¤ria. Xavi Torres ho quantifica a L¡¯Esportiu. Dels 121 gols del Bar?a aquesta temporada, 106 s¨®n de jugada i 15 de falta o penal. I dels 106, 76 (71,7%) els han fet atacant i 30 (28,3%) contraatacant. Tot ve d¡¯un cent¨ªmetre i d¡¯un segon, de la relaci¨® espai-temps, de la velocitat d¡¯execuci¨® de la jugada, i tot dep¨¨n dels jugadors que tingui l¡¯entrenador i de la seva manera de veure el futbol, per m¨¦s que tots els que seuen a la banqueta del Camp Nou se suposa que beuen de la mateixa font.

No ¨¦s cap pecat, per tant, que el Bar?a resolgui un partit com el de l¡¯Emirates al contraatac quan la seva declaraci¨® d¡¯intencions ha estat inequ¨ªvocament d¡¯anar a l¡¯atac, cosa que va fer recular l¡¯Arsenal, tot i presumir sempre que li agrada tenir molt la pilota. Una cosa ¨¦s passar-se de llest i l¡¯altra ser tonto, i l¡¯equip de Luis Enrique ¨¦s sobretot competitiu, a la Copa, a la Lliga i tamb¨¦ a la Champions.