La c¨¤mera de Villaronga ret un gran homenatge al talent de la Novell

Era inevitable sentir alguns dubtes a priori sobre El testament de la Rosa, la pel¡¤l¨ªcula que mostra l'actriu Rosa Novell cega i poc abans de morir de c¨¤ncer assajant davant la c¨¤mera el que havia de ser el seu ¨²ltim treball esc¨¨nic i que mai es va arribar a fer. Era normal sentir una certa prevenci¨® davant del que podria haver estat un exercici de malenconia f¨²nebre o fins i tot de necrof¨ªlia imp¨²dica. Despr¨¦s de veure la pel¡¤l¨ªcula, per¨°, no hi tenen cabuda les objeccions: ¨¦s un film molt bonic i emocionant i, per sobre de tot, mostra una gran actriu en el moment culminant del seu talent, fent de la millor manera all¨° per a qu¨¨ va n¨¦ixer: actuar.

La cinta d'Agust¨ª Villaronga, que es va estrenar ahir a la nit a la Filmoteca de Catalunya en una sessi¨® amb familiars i amics revestida de molt¨ªssima emoci¨®, t¨¦ moments absolutament extraordinaris, sublims, en els quals la vida ¨Ci la mort¨C de Rosa Novell s'incardina amb immensa saviesa (la del cineasta i la de l'actriu) en l'obra que s'assaja, El testament de Maria, de Colm T¨®ib¨ªn, un mon¨°leg de la Mare de D¨¦u en primera persona que finalment van portar a escena Villaronga i Blanca Portillo.

Un d'aquests moments essencials de la pel¡¤l¨ªcula ¨¦s quan Rosa Novell relata la crucifixi¨® de Crist oferint una immensa lli?¨® interpretativa plena de detalls que la c¨¤mera de Villaronga capta amb respecte i afecte, per¨° tamb¨¦ amb la golafreria?d'un artista que reconeix el geni d'un altre (i l'excepcionalitat de la seva situaci¨®) i s'hi recrea. El blanc i negre de la pel¡¤l¨ªcula, de qualitat expressionista en molts moments, mostra la Novell enmig d'una veritable epifania, paradoxalment molt vital, en la qual el seu rostre i el seu cos, febles i assolats, es revesteixen d'una majestuositat que fa pensar en la Joana d'Arc de Jean Seberg o en la de Ren¨¦e Jeanne Falconetti filmada per Dreyer. Un altre moment colpidor?de la pel¡¤l¨ªcula, que es projectar¨¤ als cinemes Texas a partir de divendres, ¨¦s, ateses les seves connotacions, el relat que la Novell, com a Maria, fa de l'episodi de la mort i la resurrecci¨® de Ll¨¤tzer. Les frases i imatges flueixen en un joc de significats i al¡¤lusions dels quals, evidentment, s¨®n molt conscients tant l'actriu com el cineasta, que apareix a la pel¡¤l¨ªcula fent la r¨¨plica a la Novell i dirigint-la.

No es poden deixar d'assenyalar altres escenes que deixen una profunda impressi¨® a la retina i la mem¨°ria, com les de l'actriu caminant desenfocada, estirada al llit o asseguda al costat del seu marit, l'escriptor Eduardo Mendoza, mentre aquest li llegeix. Aquestes i altres imatges ¨ªntimes, aix¨ª com retrats de joventut, es barregen amb les dels assajos, combinant l'¨¤mbit personal i el professional. El film inclou alguns moments distesos que fins i tot van fer riure al p¨²blic.

Abans de la projecci¨®, a la sala plena de gom a gom (entre els presents hi havia l'alcaldessa Ada Colau i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell), van presentar el film el director i la productora, Isona Passola, amb Mendoza, el germ¨¤ Queco Novell, i el director adjunt i bon amic de l'actriu, Octavi Mart¨ª.

¡°Ella va voler aprofitar fins a l'¨²ltim moment per fer teatre¡±, va assenyalar Passola, que va recalcar que aquest va ser el motiu que la Novell accept¨¦s que la rodessin assajant El testament de Maria. ¡°No hi veia i, no obstant aix¨°, tenia una llum immensa, que ¨¦s la que transmet la pel¡¤l¨ªcula¡±. Villaronga va destacar ¡°l'entrega de la Rosa¡± i va dir que el que va comen?ar com un favor a ella, per fer-li una mica m¨¦s suportable la malaltia, ¡°es va convertir en un favor a tots nosaltres¡±.

Mendoza va explicar que quan Passola i Villaronga van anar a proposar-li fer una pel¡¤l¨ªcula a la Novell, ell s'hi va oposar. Li semblava una bogeria tenint en compte la seva fragilitat. ¡°Jo m'equivocava¡±, va continuar. ¡°Quan un ¨¦s al costat d'un malalt est¨¤ m¨¦s pendent del convalescent que de la persona. Ella volia fer aquesta pel¡¤l¨ªcula. Volia morir fent d'actriu¡±. L'escriptor va dir que havia vist la pel¡¤l¨ªcula per¨° que ahir a la nit no volia tornar a veure-la. ¡°Encara no. Em va afectar molt. Vaig veure que no era un documental, sin¨® una pel¡¤l¨ªcula de deb¨°, i una bona pel¡¤l¨ªcula. No ¨¦s un document misericordi¨®s sobre una persona a les portes de la mort i invident, sin¨® el treball d'una actriu actuant, i molt ben dirigida¡±.

Queco Novell va dir que a ell tamb¨¦ li va costar entendre al principi el projecte, per¨° que li va semblar b¨¦ que fes pensar l'actriu en alguna cosa que no fos la situaci¨® en qu¨¨ es trobava. Per acabar, Passola va llegir un missatge del director Hermann Bonn¨ªn (que va ser professor de la Novell i que va compartir amb ella muntatges i rodatges), que va concloure amb un ¡°contra la mort, art¡±.

?s per recordar el text que Rosa Novell recita sobre un muntatge de fotos seves: ¡°L'encant i la bellesa que irradiava necessitaven un altre regne on pogu¨¦s prosperar¡±.