Rosa Novell, s¡¯apaga la flama d¡¯una actriu lluitadora

Despr¨¦s de mesos de donar proves d¡¯un coratge inaudit, Rosa Novell no ha pogut m¨¦s. L¡¯actriu que va tenir el valor de pujar a l¡¯escenari malgrat haver-se quedat cega ha acabat perdent la batalla contra el c¨¤ncer. No per esperada la not¨ªcia deixa de ser molt trista. Novell (Barcelona, 1953), una de les actrius m¨¦s estimades i carism¨¤tiques del teatre catal¨¤ i parella de l¡¯escriptor Eduardo Mendoza, va morir ahir a Barcelona. El funeral tindr¨¤ lloc diumenge al tanatori de Sant Gervasi de la capital catalana a les 14 hores.

Actriu amb una llarga traject¨°ria al darrere, forjada durant els anys del teatre independent, gran diva i encantadora, meravellosa persona, Novell va protagonitzar l¡¯episodi m¨¦s commovedor de la seva carrera quan va decidir actuar l¡¯any passat sense veure-hi en l¡¯espectacle L¡¯¨²ltima trobada, d¡¯Abel Folk, adaptaci¨® esc¨¨nica de la novel¡¤la de S¨¢ndor M¨¢rai. La ceguesa era conseq¨¹¨¨ncia del tumor de pulm¨® que patia, detectat el maig del 2013, i que ha acabat per arrabassar-li la vida.

Novell va actuar en totes les representacions de l¡¯obra al teatre Romea des del dia de l¡¯estrena. Ho feia ajudada per entrar i sortir d¡¯escena i mostrant una dignitat i una professionalitat exemplars. Aix¨ª ho van recon¨¨ixer p¨²blic i professi¨® amb els seus aplaudiments i el seu respecte i premis com el Butaca Honor¨ªfica Anna Lizar¨¢n ¡°per la seva traject¨°ria i valentia¡±, que ella mateixa va recollir. Aqu¨ª, des d¡¯un escenari, com no podia ser d¡¯altra manera, va assegurar: ¡°Ara s¨®c una altra Rosa, per¨° us aviso: a mi no em traureu d¡¯aqu¨ª¡±.

La manera en qu¨¨ Novell explicava el progr¨¦s de la seva malaltia i com l¡¯afrontava no podia deixar imp¨¤vid ning¨². Va assumir la ceguesa conjurant la por i l¡¯obligat impediment ¡ªella, que estimava tant la seva independ¨¨ncia¡ª amb una valentia admirable. Va reptar la malaltia i la p¨¨rdua de la visi¨® (que li va arrabassar els seus estimats llibres) amb el car¨¤cter que sempre la va definir: valenta, forta i estimada Rosa.

L¡¯escena catalana, ja sacsejada per la mort d¡¯Anna Lizar¨¢n, perd? una altra reina

Quan, a punt de sortir a escena sense veure-hi deixava que li agafessis la m¨¤ per sentir la teva pres¨¨ncia i recolzar-se, era ella la que transmetia for?a, passi¨® per la seva feina i amor a la vida. Impossible no evocar aquest contacte sense notar-se la pres¨¨ncia de les ll¨¤grimes.

Novell era una dona de car¨¤cter. Llicenciada en Filologia, havia estudiat a l¡¯Institut del Teatre. El 1974, amb 21 anys, va debutar ni m¨¦s ni menys que amb Las troyanas d¡¯Eur¨ªpides. I ja no abandonaria el teatre de text i els papers femenins de marcat coratge i personalitat. Vet aqu¨ª la Fedra de Racine, la reina eg¨ªpcia de Marc Antoni i Cle¨°patra (1980) o La marquesa Rosalinda de Valle-Incl¨¢n, que va interpretar el 1988 i que li va valer el Premi Nacional d¡¯Interpretaci¨®, el primer d¡¯una quinzena llarga de reconeixements. Arribarien despr¨¦s, entre d¡¯altres, Elsa Schneider, de Sergi Belbel, on encarnava a la m¨ªtica Romy Schneider (premi Margarita Xirgu, 1989), La Senyora Florentina i el seu amor Homer, de Merc¨¨ Rodoreda ¡ªpel qual va rebre el premi de la Cr¨ªtica (1995)¡ª o la particular Pen¨¨lope del protagonista d¡¯Ulysses, de James Joyce, a La nit de Molly Bloom (2000).

El temperament tamb¨¦ la va portar darrere les cortines, com a directora, al capdavant d¡¯una desena d¡¯obres de noms com Beckett, Pinter, Guimer¨¤ i el mateix Mendoza, fins a ser reconeguda per Olga sola, de Joan Brossa (1998, premi de direcci¨® de la Cr¨ªtica).

Aquest car¨¤cter la va portar a voler reinventar-se com a actriu i tenia projectes per continuar, malgrat tot, en actiu. Planejava una pel¡¤l¨ªcula amb Agust¨ª Villaronga, amb qui ja havia treballat el 1995 a El passatger clandest¨ª. Per¨° no va poder ser. Les alarmes van comen?ar a sonar quan va recaure i no va poder actuar en la gira de L¡¯¨²ltima trobada. Que no assist¨ªs a l¡¯acte en qu¨¨ se la nomenava membre d¡¯honor de l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ feia t¨¦mer el pitjor.

Se submergia aix¨ª en aquesta altra boira que ¨¦s la de l¡¯espera del que ¨¦s inevitable sense perdre la fortalesa d¡¯esperit ni una t¨¨nue esperan?a, com la que va tenir de recuperar la vista. L¡¯escena catalana, ja sacsejada per la mort d¡¯Anna Lizar¨¢n, perd ara una altra reina. Tamb¨¦ prematurament.

Tothom deu recordar algun moment estel¡¤lar, algun paper de Novell. A mi, que l¡¯he admirat tant en el teatre, em ve al cap, no obstant aix¨°, un dia que ens vam trobar amb ella i l¡¯Eduardo comprant plantes en un viver: desbordava alegria i vitalitat. M¡¯agrada recordar-la aix¨ª, familiar, quotidiana, entre flors. Era tan afectuosa, bromista i jovial. Molt m¨¦s llunyana ¨¦s la imatge d¡¯una nit en qu¨¨ un llavors jove estudiant de teatre va veure una actriu bonica que ja despuntava recolzada a la barra d¡¯un bar a prop del Liceu i es va atrevir a parlar-hi, fins a quedar enlluernat amb el seu encant. Molts anys despr¨¦s, aquest hivern, al Romea, vam tornar a agafar-nos la m¨¤ i aquella fulgurant, adorable personalitat continuava al mateix lloc, intacta. Aquella nit la vaig acompanyar gaireb¨¦ fins a la vora de l¡¯escenari per veure-la partir feli? sota els focus, il¡¤luminada per la llum que res va poder arrabassar-li.