Prostituci¨®

La prostituci¨® ¨¦s un producte de la desigualtat social, i continua augmentant. Les v¨ªctimes s¨®n principalment dones de l¡¯est d¡¯Europa, africanes i llatinoamericanes. La demanda de nenes s¡¯ha disparat i les prostitutes s¡¯han convertit en m¨¤quines de fer diners amb horaris laborals, sense dies de descans, de 15 hores di¨¤ries. Darrere de la prostituci¨® hi ha patiment, explotaci¨® i delinq¨¹¨¨ncia, sense que apareguin senyals d¡¯alarma o indignaci¨®. S¡¯hi troba a faltar una intervenci¨® decidida de les autoritats. S¨®n poques les dones que exerceixen lliurement i volunt¨¤riament la prostituci¨®, que no ¨¦s cap altra cosa que una manifestaci¨® perversa del patriarcat i del capitalisme rapa?. Els esfor?os fets per posar-hi fi no han donat el resultat previst. Una dificultat ¨¦s que es tracta d¡¯un fenomen multiforme. No ¨¦s el mateix la prostituci¨® for?ada mitjan?ant ab¨²s de tercers que l¡¯exercida volunt¨¤riament per dones majors d¡¯edat i plenament capacitades.

En el nostre entorn cultural, l¡¯exercici individual de la prostituci¨® no constitueix cap infracci¨®. Tot i aix¨°, en alguns pa?sos, com ara Anglaterra i Fran?a, se sancionen determinades formes, com l¡¯oferta de serveis sexuals a la via p¨²blica. Su¨¨cia ¨¦s l¡¯¨²nic pa¨ªs on est¨¤ prohibit comprar serveis sexuals de dones majors d¡¯edat. Els clients poden ser sancionats amb una multa o amb una pena de pres¨® de fins a sis mesos. Tret d¡¯Holanda i Alemanya, l¡¯abs¨¨ncia de reconeixement jur¨ªdic de la professi¨® impedeix a les dones de disposar d¡¯una cobertura social completa, sigui com a assalariades o com a aut¨°nomes. El rendiment de la prostituci¨® est¨¤ sotm¨¨s a tributaci¨® en bona part dels pa?sos perqu¨¨ el fet generador de l¡¯impost ¨¦s independent de la legalitat de l¡¯activitat.

Per¨° les reformes aplicades a diferents pa?sos no han aconseguit eradicar la clandestinitat, el proxenetisme, l¡¯explotaci¨® de menors ni el tr¨¤fic d¡¯emigrants il¡¤legals. L¡¯Organitzaci¨® Internacional del Treball, en l¡¯informe del 1998, no postula que es reconegui jur¨ªdicament la prostituci¨® com a feina i ofereix algunes recomanacions, com ara recon¨¨ixer la varietat de circumst¨¤ncies que es donen entre les prostitutes i eliminar les abusives, centrar-se en les estructures que mant¨¦ la prostituci¨® i no pas en les persones que l¡¯exerceixen, i analitzar-ne la problem¨¤tica fiscal i sanit¨¤ria. I posa ¨¨mfasi en les bases econ¨°miques de la prostituci¨®, que creix amb l¡¯atur i la crisi econ¨°mica.

Tot i aix¨°, no tot s¨®n males not¨ªcies. A Espanya, una modificaci¨® recent del Codi penal operada per la Llei org¨¤nica 1/2015, de 30 de mar?, ha introdu?t uns retocs en la persecuci¨® de la prostituci¨® de persones majors d¡¯edat que no han tingut prou divulgaci¨® i que, no obstant aix¨°, s¨®n d¡¯inter¨¨s.

Abans el c¨¤stig de tercers en la prostituci¨® de persones majors d¡¯edat exigia que aquesta activitat s¡¯exerc¨ªs mitjan?ant l¡¯¨²s de la viol¨¨ncia, la intimidaci¨®, l¡¯engany o l¡¯ab¨²s de la superioritat o la necessitat. Tamb¨¦ es penava el qui es lucrava amb l¡¯explotaci¨® d¡¯una altra persona encara que en tingu¨¦s el consentiment. En l¡¯actualitat, l¡¯article 187.1 introdueix una important modificaci¨®, perqu¨¨ estableix que es presenten aquestes situacions, de superioritat o necessitat, si la v¨ªctima, ¨¦s a dir, la persona prostitu?da, es troba en una situaci¨® de vulnerabilitat personal o econ¨°mica o quan se li imposen perqu¨¨ pugui exercir-la unes condicions costoses, desproporcionades o abusives.

La reforma, ben utilitzada, pot constituir un instrument poder¨®s en la lluita contra els par¨¤sits del m¨®n de la prostituci¨® que viuen precisament, en molts casos, de l¡¯explotaci¨® de persones que estan en aquestes condicions. Comprovar-ho no ¨¦s tasca dif¨ªcil, si hi ha voluntat per fer-ho. En altres paraules, es presumeix que la prostituci¨® de les persones que estan en aquestes situacions (vulnerabilitat personal o econ¨°mica, etc.) ¨¦s constitutiva de delicte.

Ara cal esperar que les autoritats governatives, fiscals i judicials encarregades de la repressi¨® d¡¯aquestes conductes afrontin amb valentia els canvis introdu?ts i hi acomodin les decisions, sense caure en excessos garantistes, que mai no resulten neutrals i acostumen a anar acompanyats d¡¯un cost social. No sobraria tampoc la col¡¤laboraci¨® dels clients, per¨° aix¨° ja seria demanar la lluna en un cove.

?ngel Garc¨ªa Fontanet va ser magistrat del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.