Ens creiem els grans musicals?

¡°La m¨²sica ¨¦s molt m¨¦s popular que qualsevol altre art¡±, diu V¨ªctor ?lvaro, director de la companyia Gataro i de l¡¯Almer¨ªa Teatre. ¡°El llenguatge musical ¨¦s m¨¦s directe que qualsevol altre¡±, assegura ?ngel Ll¨¤cer, director de Molt soroll per no res i d¡¯El Petit Pr¨ªncep, dos dels musicals que han triomfat aquesta temporada. ¡°El 80% dels musicals s¨®n com¨¨dia, i aix¨° el p¨²blic ho agraeix¡±, sost¨¦ Pau Doz, director de Sugar, la versi¨® musical del cl¨¤ssic Ning¨² no ¨¦s perfecte que ha triomfat al Teatre Gaud¨ª. ¡°El musical ¨¦s una porta d¡¯acc¨¦s al teatre per als m¨¦s joves¡±, subratlla Daniel Angl¨¨s, director de?Rent, el musical, que podem veure al Casino l¡¯Alian?a del Poblenou fins al 20 de mar? i director resident de Mamma mia! ¡°Quan parlem de grans musicals, gaireb¨¦ sempre parlem d¡¯obres conegudes que v¨¦nen de triomfar arreu¡±, apunta Adri¨¤ Aubert, responsable del C¨ªrcol Mald¨¤ i de la companyia Els Pirates Teatre. Amb tots aquests arguments, s¡¯ent¨¦n que els espectacles m¨¦s vistos cada temporada siguin musicals.

?ngel Ll¨¤cer considera que l¡¯¨¨xit d'aquest format ¨¦s una q¨¹esti¨® de pressupost: ¡°?s un negoci... i la m¨²sica agrada¡±, diu. ¡°Quan compres teatre compres emoci¨® i la m¨²sica ¨¦s m¨¦s emoci¨® que el text. Tendim a emocionar-nos molt m¨¦s amb una can?¨® que forma part de la nostra capacitat de recordar, de la nostra malenconia¡±. V¨ªctor ?lvaro coincideix amb Ll¨¤cer: ¡°La societat est¨¤ molt musicalitzada, per aix¨° la m¨²sica ¨¦s molt m¨¦s popular que els llibres, per exemple, ¨¦s a dir, que el text. Amb aquest panorama, doncs, la m¨²sica ¨¦s un al¡¤licient en una obra de teatre¡±. ?lvaro indica una dada concreta en l¡¯¨¨xit rotund dels musicals: ¡°Ve marcat per la gala Catalunya aixeca el tel¨® [l¡¯espectacle televisiu que obre la temporada oficialment], per a la qual exigeixen n¨²meros espectaculars, dels grans musicals, no dels de petit format¡±. Aix¨ª es posa en marxa la roda del m¨¤rqueting.

¡°Les escenografies, els recursos de les grans representacions, d¡¯alguna manera, distreuen, quan un format petit no et permet fallar: t¡¯ho has de ¡®currar¡¯ s¨ª o s¨ª¡±, sost¨¦ Adri¨¤ Aubert, d¡¯Els Pirates Teatre

¡°Crec que arrisquen poc¡±, opina Adri¨¤ Aubert, en refer¨¨ncia als espectaculars musicals, algunes vegades de recepta f¨¤cil. ¡°Gaireb¨¦ sempre parlem d¡¯obres conegudes que, a m¨¦s, venen de triomfar arreu, cosa que no vol dir que no siguin, sovint, espectacles de qualitat¡±. Aubert dirigeix la programaci¨® de la sala del C¨ªrcol Mald¨¤, on manen les propostes musicals de petit format (petit¨ªssim, de vegades), una altra manera d¡¯entendre el g¨¨nere: ¡°Les difer¨¨ncies amb els grans musicals salten a la vista¡±, sost¨¦. ¡°La proximitat, el nombre d¡¯int¨¨rprets, l¡¯espectacularitat del muntatge exigeixen un altre tipus de feina a l¡¯actor, amb m¨¦s cura, m¨¦s atenta a tot en una sala petita¡±. Vol dir aix¨° que els grans muntatges no exigeixen tant? ¡°No, en cap cas, per¨° la veritat ¨¦s que les escenografies espectaculars i els recursos de tota mena, d¡¯alguna manera, distreuen, quan un format petit no et permet fallar: t¡¯ho has de currar s¨ª o s¨ª¡±.

Actuar, cantar, ballar?

Cal pensar, tamb¨¦, si el musical ¨¦s, en si mateix, un g¨¨nere o no. Angl¨¨s ho nega: ¡°Inclou molts registres: drama, com¨¨dia, trag¨¨dia...¡±, diu. Per aix¨°, ¨¦s important la tasca dels int¨¨rprets. Un actor de musical ha de saber cantar o ballar m¨¦s que actuar? Ho haurien de saber fer tot. I tot b¨¦. ¡°Els actors no haurien de diferenciar entre g¨¨nere musical i g¨¨nere teatral de text¡±, considera Aubert. ¡°El musical no deixa de ser teatre i requereix un actor complet. En canvi, l¡¯educaci¨® imposa massa difer¨¨ncies entre l¡¯actor, el cantant, el m¨²sic i el ballar¨ª. A Londres, per exemple, un actor t¨¦ una formaci¨® musical molt decent. Aqu¨ª costa m¨¦s¡±. Els membres de la companyia Els Pirates es van con¨¨ixer fent m¨²sica, amb 13 o 14 anys, en un projecte de l¡¯Icub amb escoles de m¨²sica per a nens al Mercat de les Flors. Per aix¨°, diu que els or¨ªgens els porten a la m¨²sica.

¡°?s tan relatiu... A Sugar prioritzem la interpretaci¨®", considera Pau Doz. I coincideix totalment amb Aubert en una cosa: "No ¨¦s gens f¨¤cil trobar bons actors que, a m¨¦s, ballin i cantin. Crec que a Barcelona costa molt¨ªssim trobar aquesta polival¨¨ncia".

?ngel Ll¨¤cer considera que el que diu Aubert ¨¦s l'ideal, per¨° es mostra m¨¦s... pragm¨¤tic: ¡°Els protagonistes han de ser m¨¦s bon ballarins que actors si parlem de West Side Story, per¨° per a un Sondheim, per exemple, no cal que puguin aixecar la cama fins a l¡¯orella. L¡¯¨°ptim seria, per ordre, actor, cantant i ballar¨ª. Al cap i a la fi, ¨¦s teatre¡±, diu el director de Molt soroll per no res.

?lvaro admet la seva predilecci¨® pels ballarins de formaci¨® cl¨¤ssica o de circ: "No crec que s'hagi de coartar la llibertat interpretativa dels int¨¨rprets per cenyir-se a una partitura. Senzillament, toquen i interpreten m¨²sica¡±. Angl¨¨s destaca les dificultats que suposa fer un bon musical: ¡°Hi ha actors que necessiten ballar molt b¨¦; altres, cantar; altres, actuar. A Rent, dos han de ballar, per¨° n'hi ha d'altres que no gaire. Per aix¨° els c¨¤stings per als musicals s¨®n tan complicats, s¨®n molt espec¨ªfics. I un mal cantant no es dissimula, fa sagnar les orelles!".

Una bona obra, un bon negoci

Daniel Angl¨¨s subratlla que aqu¨ª, quan parlem de gran musical ens referim al de Londres i Nova York. "Els anglosaxons el van inventar i ells en s¨®n els grans mestres", diu, separant-lo d'altres g¨¨neres, com el cabaret berlin¨¨s, per exemple. "I a Nova York han aconseguit una cosa meravellosa: convertir les bones obres en bons negocis. Independentment del pressupost inicial, si un musical ¨¦s bo, triomfa. I despr¨¦s l'exporten arreu del m¨®n".

¡°Els c¨¤stings per als musicals s¨®n tan complicats: un mal cantant no es dissimula, fa sagnar les orelles!¡±, adverteix Daniel Angl¨¨s

I insisteix en aquesta tasca que atorga als musicals: "Els joves de 12 o 14 anys que van al teatre per primer cop i els porten a veure Maria Rosa, per posar un exemple, no hi tornaran; si els porten a veure Mar i Cel, per posar un altre exemple, segur que hi tornaran i m¨¦s endavant voldran anar a veure un Rusi?ol o un Pinter. Per aix¨° considero que les ciutats que tenen bons musicals tindran una bona salut teatral".

En general, productors, directors i int¨¨rprets coincideixen a reivindicar el musical com una part m¨¦s del gran m¨®n que ¨¦s el teatre. "El g¨¨nere consisteix a explicar hist¨°ries cantant i t¨¦ un punt important de fantasia que ens allunya de la realitat", diu Angl¨¨s. L'expert Christian Mach¨ªo ho t¨¦ molt clar: "De vegades diuen que el teatre musical no ¨¦s cre?ble perqu¨¨ els actors canten, de manera que l'escena perd naturalitat, per¨°... ?No haur¨ªem de pensar el mateix de Shakespeare, quan posa els seus personatges a parlar en vers?", es queixa. Angl¨¨s pensa el mateix: "?s teatre. Qu¨¨ vol dir que un no es creu el teatre? El que ha de ser real ¨¦s l¡¯emoci¨® que desperta. Les emocions que desperten les coreografies. A West Side Story no es barallen de veritat, en tenen prou amb transmetre la for?a d¡¯una baralla".