¡°M¡¯obsessiona la realitat: ¨¦s m¨¦s honest no existir, com a periodista¡±

"No em sento ning¨² per pontificar, parlo com un m¨¦s¡±, s¡¯excusa un cop i un altre el periodista Carles Porta (Vila-sana, Pla d¡¯Urgell, 1963). Per¨° realment no ¨¦s un m¨¦s. Potser sense voler, Porta ha obert les portes del nou periodisme a les lletres catalanes. Acaba de publicar el llibre Li deien pare (P¨°rtic), on parlen, en primera persona, un pederasta que durant anys va tenir nens en acollida (David Donet), el policia que el va detenir i la v¨ªctima principal. I ara ja est¨¤ embarcat a fer un podcast del cas, la hist¨°ria narrada per cap¨ªtols amb la veu dels protagonistes... Abans ja havia escrit Tor, tretze cases i tres morts, un relat sobre un misteri¨®s assassinat en un lloc perdut del Pirineu catal¨¤, i despr¨¦s Fago, on va posar en entredit que Santiago Mainar fos l¡¯assass¨ª de l¡¯alcalde del poble d¡¯Osca.

Pregunta. Se sent model d¡¯una nova manera de fer periodisme?

Resposta. No em sento model de res, per¨° m¡¯agrada fer coses que no ha fet ning¨² perqu¨¨ m¡¯ho demana el cos o perqu¨¨ les circumst¨¤ncies ho imposen.

P. A vost¨¨ l¡¯han arribat a definir com el Truman Capote catal¨¤. S¡¯hi sent c¨°mode?

R. Les comparacions no les faig jo... Per¨° prefereixo Norman Mailer a Truman Capote. Faig el que crec que he de fer, em sento una ¨¤nima lliure, s¨®c un genet solitari en tot el que faig. M¡¯he sentit sempre molt m¨¦s proper a la creativitat liter¨¤ria, a la llibertat d¡¯estructures, que a les estructures preestablertes. M¡¯agrada con¨¨ixer la norma per saltar-me-la.

P. Realment hi ha hagut una evoluci¨® en els seus llibres: no t¨¦ gaire a veure la manera de narrar a Tor, a Fago o a Li deien pare...

R. Tor estava narrat en primera persona perqu¨¨ em servia molt b¨¦ per a la meva experi¨¨ncia. A Fago vaig posar el focus en la germana de Mainar, ella ¨¦s la protagonista. A Li deien pare he anat encara m¨¦s lluny, amb els relats d¡¯ells en primera persona. Tinc molta obsessi¨® amb la realitat, aix¨° em porta a intervenir el menys possible, em sembla m¨¦s prudent, m¨¦s honest: no existim. Cada relat est¨¤ fet amb les paraules dels protagonistes, les he ordenat, els he donat un ritme. I he preservat el llenguatge de cadascun d¡¯ells.

P. No li fa por aquesta equidist¨¤ncia?

R. Tots els personatges tenen dret a donar la seva versi¨®. S¨ª que hi he posat un ordre, i en l¡¯ordre marco una s¨¨rie de coses. El lector comen?a amb la versi¨® del mosso, que seria un nosaltres, el ciutad¨¤ en general, i tanco amb l¡¯especialista [Montserrat Juvanteny, qui a trav¨¦s de la seva entitat va donar nens en acollida a Donet durant 16 anys], que d¨®na m¨¦s q¨¹estions conclusives. L¡¯equidist¨¤ncia no existeix mai.

P. Tem que el relat de Donet pugui servir de justificaci¨® a un altre pederasta?

R. Si alg¨² llegeix aquest llibre i troba una justificaci¨® a la peder¨¤stia, ¨¦s que no ha ent¨¨s res i pot estar molt malalt. Per¨° passa justament el contrari: dues persones que han llegit el llibre han dit a Montserrat Juvanteny que havien estat abusades i ara se les podr¨¤ tractar. Si criminalitzem d¡¯una manera tan exagerada com fem amb la pedof¨ªlia, aix¨° pot fer que la gent s¡¯amagui sota les pedres... I potser un psiquiatre podria fer veure a aquesta persona que t¨¦ un problema, i evitaria que que es convert¨ªs en un pederasta.

No puc ni vull evitar el contacte amb les persones de les quals escric¡±

P. Li ha canviat la perspectiva sobre la pedof¨ªlia i la peder¨¤stia despr¨¦s d¡¯escriure el llibre?

R. M¡¯ha fet plantejar-me coses que abans no m¡¯havia plantejat. A la meva fam¨ªlia els nens s¨®n nens i s¨®n tractats com nens. En molts ambients, els nens no s¨®n nens, i se¡¯ls incorporen els h¨¤bits sexuals dels adults. No ¨¦s just, i no fa una societat millor.

P. Vost¨¨ parla de dist¨¤ncia i de realitat, per¨° despr¨¦s practica molta proximitat amb els seus protagonistes...

R. En el llibre no hi veus aquesta relaci¨®, he deixat que cadasc¨² expliqui la hist¨°ria, i podria escriure quatre llibres amb el que he recopilat. Una cosa ¨¦s la manera i l¡¯altra ¨¦s el qu¨¨. No puc ni vull evitar tenir contacte amb les persones.Noten que realment vull con¨¨ixer la seva hist¨°ria i que realment els vull escoltar. Per¨° hi ha molts dies que no m¡¯agrada, perqu¨¨ ¨¦s molt llarg, ¨¦s molt dur, ¨¦s molt intens, et fas teves hist¨°ries que no s¨®n teves. Ara estic fent de pont entre el pederasta i les v¨ªctimes, que no s¡¯atreveixen a anar-lo a veure, per¨° volen que s¨¤piga que pensen coses d¡¯ell i les hi volen dir a trav¨¦s meu...

P. Es pot fer el periodisme que fa sense sentir empatia amb els protagonistes?

R. Empatia vol dir que comprens i empatitzes i crees connexi¨® humana que implica certa aprovaci¨®, i no crec que sigui aix¨°. Una altra cosa ¨¦s mimetisme. No crec que em posi a la pell de Donet, per¨° s¨ª que vull que a la meva mirada no hi trobi ni odi, ni judici ni f¨¤stic, aix¨° ¨¦s mimetisme¡­ El primer que li vaig dir a Donet ¨¦s que no aprovava res del que havia fet.

P. Qu¨¨ li han dit del llibre?

R. A Donet, l¡¯hi portar¨¦ avui a la pres¨®. El nen v¨ªctima no se¡¯l vol llegir, s¨ª que ha llegit el seu relat, i li va agradar, per¨° no la resta. A Montserrat Juvanteny li ha agradat molt, vol comprar llibres i els vol regalar. Juvanteny est¨¤ molt contenta i fins ara no ho havia pogut explicar...

P. No ser¨¤ perqu¨¨ els periodistes no l¡¯hagin perseguida¡­

R. Enmig de l¡¯enrenou era diferent.

P. Qui s¨®n els seus referents?

R. Norman Mailer, Truman Capote, Espin¨¤s t¨¦ una prosa senzilla i incre?ble, o el Carlin o el Mill¨¤s... Per¨° no visc de referents, m¡¯agraden moltes coses, com les s¨¨ries Making a murderer o The Jinx o Serial: s¨®n espectaculars, sembla mentida que aqu¨ª no estiguin tenint repercussi¨®...

P. Per qu¨¨ fem tan poc periodisme d¡¯investigaci¨®?

R. Les empreses van perdre aix¨° com a objectiu m¨¤xim i es van dedicar a no molestar per no perdre el favor dels que manen. Un exemple clar¨ªssim es la corrupci¨®, on ¨¦rem fa 10 anys?

Estic fent un ¡®podcast¡¯ que ser¨¤ la primera radionovel¡¤la de no ficci¨® a Espanya

P. On eren els policies i els fiscals?

R. On ¨¦rem tots? No estem parlant de periodisme¡­ Amb el cas Pujol, tothom sabia que el fill gran [Jordi Pujol Ferrusola] feia el que li donava la gana i potinejava amunt i avall.

P. S¨ª que es van publicar alguns llibres de periodistes...

R. Sempre hi ha hagut, per sort, veus dissonants, per¨° han quedat marginades, publicacions que sempre han semblat ser de l¡¯altre b¨¤ndol pol¨ªtic, d¡¯altres b¨¤ndols pol¨ªtics.

P. Ha fet premsa, televisi¨®, cinema, llibres... Amb qu¨¨ se sent m¨¦s c¨°mode?

R. Ara, amb la r¨¤dio! S¨®c un equilibrista, he fet el que les circumst¨¤ncies m¡¯han portat. M¡¯agrada explicar hist¨°ries, m¡¯ho passo bomba...

P. Qu¨¨ est¨¤ fent a la r¨¤dio?

R. Estic fent un podcast que crec que ser¨¤ la primera radionovel¡¤la de no ficci¨® a Espanya, una cosa molt interessant.

P. Tamb¨¦ acaba de publicar un llibre sobre el seu amic i president de la Generalitat, Carles Puigdemont. On queda aqu¨ª l¡¯objectivitat, la dist¨¤ncia?

R. No hi ha cap objectivitat, hi ha una voluntat clar¨ªssima d¡¯explicar la meva visi¨® d¡¯un gran amic.