Tot ¨¦s m¨¦s senzill

Les ¨²ltimes eleccions espanyoles han ofert un escenari que ha estat qualificat d¡¯ingovernable. Per¨°, en realitat, nom¨¦s ha canviat una cosa de manera determinant, i ¨¦s el pes espec¨ªfic que ha aconseguit el sobiranisme catal¨¤. Sense aquests disset diputats obertament independentistes, ja s¡¯hauria obert a Espanya un nou per¨ªode d¡¯alternan?a: un govern d¡¯esquerres amb el suport dels partits dits nacionalistes. Res que no s¡¯hagu¨¦s vist abans en altres eleccions auton¨°miques o locals. Si de cas, amb l¡¯afegit que ara s¡¯ha fet evident que en aquest sistema parlamentari, a difer¨¨ncia d¡¯una carrera d¡¯atletisme, el vencedor no ¨¦s qui arriba el primer a la meta, sin¨® qui aconsegueix m¨¦s suports entre els que han arribat al final.

Des del moment que els partits perif¨¨rics, imprescindibles per quadrar els suports del nou govern, han passat a ser considerats uns p¨¤ries amb els quals no es pot pactar, la formaci¨® d¡¯un nou executiu s¡¯ha revelat una missi¨® gaireb¨¦ impossible. Ara b¨¦: tot ¨¦s m¨¦s senzill si es pensa en termes de solucionar all¨° que dificulta l¡¯acord en comptes d¡¯entestar-se a mantenir un statu quo insostenible. En aquest sentit, la proposta que ha fet Podem de celebrar un refer¨¨ndum per dirimir el plet catal¨¤ ha introdu?t en el panorama pol¨ªtic un factor rellevant. Per primera vegada alg¨² fa aquest oferiment per facilitar l¡¯encaix de Catalunya a Espanya, i no per aconseguir-ne la seva desconnexi¨®.

Si s¡¯hagu¨¦s acceptat d¡¯entrada l¡¯oportunitat d¡¯una consulta, ara segurament estar¨ªem discutint diferents propostes i raonaments des de totes dues bandes en lloc de llan?ar-nos retrets els uns als altres. Per¨° l¡¯actualitat pol¨ªtica revela que la resist¨¨ncia a afrontar aquest debat ¨¦s molt forta. Des d¡¯un independentisme al qual s¡¯ha negat qualsevol possibilitat de di¨¤leg, moltes veus donen per superat el refer¨¨ndum, reempla?at per una futura consulta sobre la constituci¨® de la nova Rep¨²blica catalana. I des de l¡¯unionisme es proposa com a ¨²nica sortida una gran coalici¨® que substitueixi la tradicional alternan?a dels dos grans partits tradicionals per poder enfrontar-se al que es veu com una provocaci¨® intolerable. Aquesta proposta, ja que no va encaminada d¡¯entrada a resoldre el problema catal¨¤, es deu fonamentar en la dubtosa creen?a que el garbuix es pot arreglar tot sol. Per¨°, al contrari, sembla m¨¦s l¨°gic pensar que no far¨¤ sin¨® enverinar-se m¨¦s.

Al meu entendre, el fet que no hagi sorgit com una evid¨¨ncia que aquest contenci¨®s nom¨¦s es pot resoldre fent un refer¨¨ndum s¡¯explica per uns quants prejudicis que la democr¨¤cia espanyola encara arrossega. Els arguments que s¡¯hi han esgrimit en contra, com si fossin irrebatibles, descansen sobre pors molt arrelades i grans inseguretats. En realitat, s¨®n molt fr¨¤gils. Ni la idea que la constituci¨® no permet un refer¨¨ndum consultiu ni l¡¯objecci¨® que la sobirania popular resideix en el conjunt de l¡¯estat poden constituir cap obstacle. Ni tan sols l¡¯argument que no s¡¯ha de pactar amb qui pret¨¦n fracturar l¡¯estat.

Per descomptat, la constituci¨® espanyola no permet a un territori independitzar-se; per¨° de cap manera impedeix consultar-lo sobre aix¨°. Com tampoc impedeix preguntar tan sols a una part de l¡¯estat i donar validesa inicial a aquest pronunciament: aix¨° ¨¦s exactament el que es va fer quan es va sotmetre l¡¯estatut de Catalunya a refer¨¨ndum. Pel que fa a aix¨° de marcar l¨ªnies vermelles enfront dels secessionistes com si fossin ap¨¤trides o ciutadans de segona nom¨¦s s¡¯ha d¡¯observar qu¨¨ ha passat en altres inst¨¤ncies superiors: ning¨² es va esquin?ar les vestidures perqu¨¨ alguns pol¨ªtics euroesc¨¨ptics presidissin la Uni¨® Europea quan els va tocar el torn.

El Tribunal Suprem del Canad¨¤ ja va resoldre un problema semblant quan va fallar el 1998 que el Quebec no podia declarar la independ¨¨ncia unilateralment, per¨° que en cas d¡¯una expressi¨® clara de la voluntat de secessi¨®, l¡¯estat l¡¯havia d¡¯atendre i obrir un proc¨¦s de negociaci¨® bilateral per materialitzar-la. ?s evident que, si el resultat d¡¯un eventual refer¨¨ndum sobre la separaci¨® de Catalunya fos negatiu, no caldria canviar res de la Constituci¨® en aquest sentit. La consulta ha de ser pr¨¨via a qualsevol reforma constitucional. ?s clar que hi hauria d¡¯haver un comprom¨ªs compartit sobre la manera d¡¯assumir el veredicte de les urnes, que pot ser m¨¦s o menys contundent. Si es constat¨¦s que la voluntat d¡¯una majoria clara dels catalans ¨¦s la independ¨¨ncia, s¡¯exerciria despr¨¦s la sobirania del poble espanyol ratificant, si fos el cas, la secessi¨®. Fins que no arribi aquest moment, tot pot ser m¨¦s senzill.

Albert Rossich ¨¦s catedr¨¤tic de Filologia Catalana de la Universitat de Girona