Atrapats a l¡¯atur

Catalunya ha aconseguit des del 2013 retirar 257.000 persones de les llistes de l'atur, per¨° hi ha 283.300 m¨¦s que fa m¨¦s de dos anys que no poden sortir-ne. Les estad¨ªstiques oficials consideren aturats de llarga durada els que no han treballat en els ¨²ltims 12 mesos, per¨° amaguen el drama dels qui busquen feina sense ¨¨xit des de l'inici de la crisi. S¨®n ciutadans estancats a l'atur, als quals cada dia els aguaita la temptaci¨® de caure en la depressi¨® o en la des¨ªdia i per als quals mantenir viva l'esperan?a s'ha convertit en una gesta.

Com Josep Romero, un enginyer t¨¨cnic especialitzat en Qu¨ªmica T¨¨xtil que mai surt de casa sense un malet¨ª carregat de curr¨ªculums. Fa vuit anys que cerca un lloc on poder cotitzar els sis anys que li queden i evitar aix¨ª un futur de pobresa. ¡°Si no ho aconsegueixo, la meva pensi¨® no arribar¨¤ ni als 600 euros¡±, explica amb un somriure de resignaci¨®. Una ¡°putada¡±, assegura despr¨¦s de demanar perm¨ªs per deixar anar la paraulota: treballa des dels 14 anys i en t¨¦ m¨¦s de 41 cotitzats. De manera que cada dia dedica un parell d'hores a la recerca, en la qual aplica tots els recursos apresos al programa per a aturats de Creu Roja al qual assisteix: rastreja ofertes a Internet, contacta amb responsables de recursos humans a les xarxes socials i controla si rep alguna resposta. No hi dedica m¨¦s temps perqu¨¨ ¨¦s una activitat que ¡°crema¡±.

Romero va ser cap de laboratori en una empresa qu¨ªmica t¨¨xtil de Sabadell en l'¨¨poca d'or del sector. Quan el teler es va quedar sense fil, es va reciclar en l'¨¤mbit de la log¨ªstica, on va arribar a ser cap de magatzem en una contracta de Nissan i despr¨¦s, en una multinacional alemanya de components el¨¨ctrics. Una feina que guarda ¡°emmarcada¡±, ja que va haver de superar un proc¨¦s de selecci¨® de tres setmanes. ¡°Em van triar a mi¡±, explica orgull¨®s, ¡°i vaig pensar que em jubilaria all¨¤¡±. Era el 2006 i la crisi era a punt de comen?ar. El van acomiadar l'any seg¨¹ent.

La vida laboral de Romero no registra cap activitat entre 2008 i 2014. ¡°Hi ha un handicap important¨ªssim¡±, adverteix: t¨¦ 58 anys. Des del 2015 ha aconseguit algunes feines de curta durada com a repartidor, professor i comercial i les ha intercalat amb l'ajuda mensual de 425 euros. Per¨° se sent ¡°discriminat¡±, creu que els ocupadors el descarten de feines no qualificades per la seva formaci¨® o la seva edat. ¡°El m¨¦s greu ¨¦s que hi ha moments en els quals gaireb¨¦ et fan semblar in¨²til¡±, lamenta, encara que sempre amb un somriure: ¡°Jo s¨®c una persona bastant positiva, m¡¯animo molt sempre i l'endem¨¤ m'aixeco i continuo. Per¨° hi ha moments en els quals agafaries la finestra i diries ad¨¦u, perqu¨¨ acabes fins als nassos¡±.

¡°Els aturats d'Espanya estem abandonats. L'¨²nica cosa que saben dir ¨¦s que som una xacra¡±.

Manuel Pousa tamb¨¦ es considera una persona que intenta ¡°no veure el costat fosc de les coses¡±, per¨° els ulls se li enrogeixen quan recorda les depressions que ha patit en els ¨²ltims set anys. Igual que Romero, es va dedicar a la recerca cada dia sense per¨ªodes de descans: ¡°Des que estic parat, el meu horari sempre ha estat llevar-me a les 7.00 per sortir a buscar feina¡±. No va pensar que dur¨¦s m¨¦s de tres mesos. Des que es va iniciar en la construcci¨® amb 12 anys i fins llavors, sempre havien estat els ocupadors els qui havien trucat a la seva porta per oferir-li feina.

El 2009, quan tenia 56 anys, una trucada va interrompre la seva migdiada. Li van dir que no an¨¦s a treballar aquella nit i que s'aprop¨¦s a l'oficina l¡¯endem¨¤ al mat¨ª. Va passar els primers anys de l'atur ¡°donant voltes¡± per la ciutat deixant curr¨ªculums. Quan tenia diners, ho feia fins i tot a altres ciutats d'Espanya.

¡°Els aturats d'Espanya estem abandonats, ning¨² pensa en nosaltres. L'¨²nica cosa que saben dir ¨¦s que som una xacra¡±, afirma conven?ut. Durant anys, nom¨¦s ha ingressat els 425 euros d'una subvenci¨®, suma insuficient per pagar la hipoteca i mantenir la seva dona, els dos fills que encara viuen amb ell i dos n¨¦ts. La seva assistenta social el va derivar a C¨¤ritas, on va aprendre a fer servir l'ordinador i es va passar a la recerca digital d'ocupaci¨®. Cada dia es despla?ava amb el seu port¨¤til des de Badalona fins a la Barceloneta, on hi ha el programa de seguiment d'aturats de l'entitat, perqu¨¨ no podia permetre's Internet a casa.

En sis anys, malgrat tots els cursos d'especialitzaci¨® que va fer, nom¨¦s va rebre tres trucades: va conduir un carret¨® elevador durant un mes, va netejar una sala durant tres jornades del Mobile World Congress i se¡¯n va anar a una obra a Col¨°mbia durant quatre mesos. Ni les d¨¨cades d'experi¨¨ncia, ni els carnets per portar grues de fins a 400 tones, ni la disponibilitat per anar a qualsevol part del m¨®n el van ajudar a reinserir-se al mercat laboral. Ara, amb 62 anys, ha abandonat la recerca i s'ha embarcat en una batalla legal per aconseguir la jubilaci¨® anticipada. El seu futur ja no el preocupa, per¨° li inquieta el dels seus fills: ¡°El de 36 anys tamb¨¦ est¨¤ aturat i no l¡¯agafen perqu¨¨ diuen que ja ¨¦s gran i que no t¨¦ experi¨¨ncia. Si als 27 no hi ha feina i als 36 ja s¨®n vells, que em diguin de qu¨¨ viuran!¡±.