¡°Diners de tort fan veritat e de jutge fan advocat¡±

Dilluns. Al comen?ament de l'era cristiana, l'individu de la societat mediterr¨¤nia creixia en una trama jer¨¤rquica de patrocini i clientela. A canvi de donar o rebre protecci¨®, retia tribut al de dalt i cobrava al de baix. Aquest intens tr¨¤fic de b¨¦ns?amenitzava el comer? social i deixava fora de joc els que no tenien ning¨² a qui exigir obedi¨¨ncia: les dones i els nens. Eren el nimi estament d'una pir¨¤mide sense escr¨²pols. Aquests que es podien atonyinar sense risc que et tornessin el cop. Prop d'ells, als marges del sistema, vagaven els leprosos, molt semblants als nostres bohemis, captaires que preferien no deure res a ning¨² i que amb el seu mal geni pidolaire aclaparaven els ve?ns. Els captaires eren els ¨²nics que rebien sense donar res a canvi. Va ser llavors quan la caritat es va revelar com un sarcasme subversiu.

Dimarts. Els acusats en el judici del cas N¨®os?han contractat grans advocats per demostrar la seva innoc¨¨ncia, per¨° sembla, per una vegada almenys, que el vers d'Anselm Turmeda no es complir¨¤: ¡°Diners de tort fan veritat e de jutge fan advocat¡±. Pel que es veu a les pantalles, els advocats aconsellen pronunciar un incre?ble ¡°no he estat jo¡±. I els acusats es limiten a assemblar-se a aquest pobre home sorpr¨¨s en la seva bona fe. Els discursos d'exculpaci¨® s¨®n una negativa rudiment¨¤ria a recon¨¨ixer la veritat dels fets comesos i una combinaci¨® de gestos teatrals: ¡°I qu¨¨ en s¨¦ jo, de tot aix¨°?¡±. Sabent-se gravats per la c¨¤mera, s'entesten a mostrar al gran p¨²blic el seu estat d'¨¤nim of¨¨s per la ins¨ªdia dels fiscals.

Dimecres.?Celebro que el jutge Castro hagi fet la seva feina resistint pressions i amenaces (de les quals encara no ho sabem tot) i que les tres jutgesses rebutgessin amb una interlocut¨°ria magistral aplicar l'artifici de la doctrina Bot¨ªn a la Infanta, per¨° la declaraci¨® de Cristina em deixa un regust estrany. Una dona trista, de mirada malenconiosa, asseguda al banc dels acusats per no haver abandonat el seu marit. Els analistes li retreuen la seva obstinaci¨®, ¡°que ha perjudicat la Corona¡±, per¨° jo sento una forta simpatia per l'impertorbable orgull d'aquesta dona singular. Sobretot tenint en compte l'acarnissament del sindicat Manos Limpias. Sense amagar la seva filiaci¨® ultradretana, el sindicat est¨¤ executant una venjan?a pendent des de fa quatre d¨¨cades. Esperaven l'ocasi¨® de castigar la ¡°tra?ci¨®¡± del rei Joan Carles a Francisco Franco. I l'han trobada. El cas N¨®os ha fet claudicar el monarca, per¨° els del sindicat retenen com a ostatge la seva filla predilecta.

Dijous.?Qu¨¨ hem d'agrair als sobiranistes catalans? Una sensacional aportaci¨® a la hist¨°ria del nostre temps. Algun dia s'estudiar¨¤ a les facultats de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques la seva influ¨¨ncia en la recalcitrant extrema dreta espanyola.

Davant la insurrecci¨® catalana, algun ide¨°leg ocurrent ha ent¨¨s la necessitat d'articular una idea que legitimi el seu discurs. I qu¨¨ se li ha acudit? Ni m¨¦s ni menys que proclamar que a Espanya tots som lliures i iguals. De sobte, la vacil¡¤lant hereva de l'absolutisme secular, ha albirat el rang filos¨°fic i moral de la ciutadania moderna: tots som lliures i iguals. Gr¨¤cies als sobiranistes catalans, alguns membres de la dreta m¨¦s extrema han iniciat el seu viatge cap a la Il¡¤lustraci¨®. Benvinguts siguin. Ara nom¨¦s cal que condimentin aquesta majestuosa proclamaci¨® amb un polsim de fraternitat perqu¨¨ es despertin remugant a la Bastilla.