Transgressions l¨²diques

¡°No tots els vicis han d'estar prohibits, nom¨¦s el m¨¦s greus¡±. La frase no ¨¦s meva, sin¨® de Tom¨¤s d'Aquino, un liberal avant la lettre. Les ¨²ltimes setmanes han estat prolixes en presumptes transgressions per un ¨²s fr¨ªvol i de mal gust de la llibertat d'expressi¨®. Primer van ser els titellaires de l'Ajuntament de Madrid, amb la menci¨® poc afortunada del terrorisme etarra. Poc despr¨¦s, la poetessa Dolors Miquel, amb una versi¨® del parenostre que sonava blasfema. Rita Maestre va haver de demanar perd¨® per una manifestaci¨® a la capella de la Universitat Complutense de Madrid que, anys despr¨¦s, es va jutjar indecorosa. Un exemple m¨¦s: l'Audi¨¨ncia Nacional va decidir arxivar el cas de la xiulada a la final de la Copa del Rei quan sonava la marxa reial. En tots els casos, podem parlar d'expressions poc adequades, incivils fins i tot, per¨° no de delictes.

L'¨²s de les llibertats ¨¦s un dels desafiaments de les democr¨¤cies que es consideren avan?ades. Xocar¨¤ sempre amb altres valors que impliquen limitacions a la llibertat. La moderaci¨® ¨¦s una de les notes que defineixen l'¨¨tica: l'autodomini, el terme mitj¨¤, la temper¨¤ncia o la moderaci¨® s¨®n virtuts no menyspreables perqu¨¨ la conviv¨¨ncia discorri sense massa estrid¨¨ncies. Per¨°, com deia Tom¨¢s d¡¯Aquino fa segles, no tots els estirabots ni les faltes de moderaci¨® han d'estar prohibits. I aix¨° no significa que tot el que no est¨¤ prohibit est¨¤ ben fet. ?s, en tot cas, l'individu qui s¡¯ha d'autoregular i posar l¨ªmit als impulsos si poden ser ofensius, desagradables o inconvenients per a altres persones.

Els fets esmentats s¨®n cada vegada m¨¦s freq¨¹ents. Quan passen ens solem preguntar fins on cal autocensurar-se i no fer sempre el que a un li demana el cos, per qu¨¨ no s'ha de cedir a la temptaci¨® de la broma de mal gust, de l'acudit f¨¤cil. Per qu¨¨ cal reprimir-se si l'expressi¨® lliure ¨¦s un dret? ?s cert que hi ha uns temes que s¨®n intocables perqu¨¨, si es toquen, alg¨² se sentir¨¤ dolgut i maltractat. Els atacs malsonants a la religi¨®, a les banderes o als himnes, la banalitzaci¨® del terrorisme s¨®n dianes massa f¨¤cils. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que no sempre la intenci¨® de qui s'expressa ¨¦s ofendre, i que l'ofensa t¨¦ un element de subjectivitat indiscutible.

L'ofensa ¨¦s impossible d'objectivar. Nom¨¦s podem dir que hi ha ofensa quan alg¨² se sent of¨¨s. La llibertat, d'altra banda, no significa res si no inclou la possibilitat d'actuar amb incorrecci¨®. I ¨¦s propi d'una democr¨¤cia liberal que els delictes i les prohibicions acompanyades de sanci¨® disminueixin. En tot cas, la garantia de les llibertats hauria d'anar acompanyada d'una pedagogia de la responsabilitat, no de limitacions coactives per a l'exercici de la llibertat.

Qu¨¨ ¨¦s fer pedagogia de la responsabilitat? Penso que ¨¦s m¨¦s pedag¨°gic reaccionar assenyadament davant les expressions intempestives i de mal gust que poden ferir la sensibilitat dels altres, que respondre iradament. ?s bo mossegar-se la llengua, no respondre a la provocaci¨®, ignorar el que no hauria de ser ni mereixedor d'un titular. Avui ¨¦s facil¨ªssim agitar el que John Carlin va anomenar ¡°la turba tuitera¡± que sobredimensiona el que nom¨¦s s¨®n provocacions i eleva a drama pol¨ªtic el que no passa de ser un error o una condescend¨¨ncia excessiva cap al que ¨¦s divertit. El silenci i la indifer¨¨ncia cap al que irrita, fer dues voltes al que fa mal abans de contestar, no ¨¦s acceptar-ho ni aplaudir-ho, sin¨® negar-li la import¨¤ncia que adquireix si ho convertim en una greu ofensa que mereix ser portada als tribunals.

Que el que en societats m¨¦s homog¨¨nies era p¨²blicament rebutjat s'hagi relativitzat ¨¦s un signe de progr¨¦s. Quan jo era nena, en els espais p¨²blics hi havia r¨¨tols que prohibien ¡°la blasf¨¨mia i la paraula grollera¡±. Que aix¨° ja no existeixi no vol dir que blasfemar i parlar gruixut hagi de ser la norma, sin¨® que certes repressions no han de ser externes, sin¨® un deure que s'imposa cada un a si mateix. Aqu¨ª ¨¦s on hi ha el progr¨¦s.

Sempre pesaran m¨¦s les raons per no limitar la llibertat d'expressi¨® que per fer-ho. Ronald Dworkin defensava fins i tot ¡°el dret a la burla¡± quan va tenir lloc el primer episodi sobre les caricatures de Mahoma. Mentre aplaudia el bon gust de la premsa brit¨¤nica de no publicar-les, pensava que ¨¦s millor que els fan¨¤tics i els provocadors s'expressin lliurement. Aix¨ª sabem de quin peu calcen.

Victoria Camps ¨¦s fil¨°sofa.