Gihadistes a Espanya des de l¡¯11-M

Fa dues d¨¨cades que a Espanya es va condemnar per primera vegada un individu implicat en activitats de terrorisme gihadista. Era un algeri¨¤, membre del Grup Isl¨¤mic Armat (GIA), detingut a Barcelona el 1995. Entre aquest any i el que va precedir els atemptats de l¡¯11-M en van passar nou, durant els quals es van detenir poc m¨¦s de cent persones a Espanya, una mitjana anual de 12 detencions. Al llarg d¡¯un per¨ªode de temps similar, despr¨¦s de l¡¯11-M, ¨¦s a dir, entre el 2004 i el 2012, el nombre de detinguts contra el terrorisme gihadista va superar els 470, amb la qual cosa es va elevar la mitjana anual fins a 54, una xifra m¨¦s de quatre vegades m¨¦s alta que la que es va registrar entre el 1995 i el 2003.

Durant aquells divuit anys va existir b¨¤sicament la mateixa legislaci¨® antiterrorista, ja que hi va haver una reforma del Codi Penal sobre aquest tema a finals del 2010, que va entrar en vigor al comen?ament del 2011. Per tant, fins i tot tenint en compte que la lluita contra el terrorisme gihadista es va intensificar des de la primavera del 2004 ¡ªi a partir de llavors hi va haver un consens entre jutges, fiscals i policies sobre la conveni¨¨ncia d¡¯anticipar operacions antiterroristes per evitar possibles atemptats en preparaci¨®¡ª, les dades sobre detencions poden ser considerades un indicador rellevant de com el terrorisme gihadista i l¡¯amena?a inherent van persistir despr¨¦s de l¡¯11-M.

Una legislaci¨® i un consens inadequats respecte de les actuacions preventives davant el terrorisme gihadista van dificultar recopilar el tipus de proves requerides pels tribunals per imposar penes, per¨° 54 dels detinguts entre el 2004 i el 2012 van ser condemnats. Tots homes, no menys de la meitat d¡¯entre 25 i 34 anys quan van ser detinguts, la majoria casats i amb fills. Nou de cada deu, estrangers; nascuts, per aquest ordre, al Marroc, el Pakistan i Alg¨¨ria. Tots d¡¯ascend¨¨ncia cultural i familiar isl¨¤mica. Tot i que amb nivells educatius i professions diverses, sobresortien els qui nom¨¦s tenien estudis primaris o no tenien educaci¨® formal, i els que treballaven com a personal de serveis o en feines no qualificades. A m¨¦s, una tercera part tenia antecedents penals per delinq¨¹¨¨ncia comuna.

No estem davant individus que actuen en solitari, sin¨® immersos en xarxes o c¨¨l¡¤lules

En aquells nou anys posteriors a l¡¯11-M, prop de set de cada deu dels gihadistes detinguts i condemnats residia a les ¨¤rees metropolitanes de Madrid i Barcelona. Es van radicalitzar tant dins d¡¯Espanya com als pa?sos d¡¯origen, en processos que iniciaven quan tenien entre 16 i 24 anys i que es prolongaven habitualment uns quants anys. Aquests processos es desenvolupaven sobretot en domicilis privats, llocs de culte, locals comercials i centres penitenciaris, normalment sota la influ¨¨ncia directa d¡¯activistes carism¨¤tics o figures religioses. El m¨¦s habitual era que l¡¯acci¨® d¡¯aquests agents de radicalitzaci¨® es vei¨¦s afavorida per vincles afectius preexistents de parentiu, amistat o ve?natge.

Gaireb¨¦ tots aquests individus s¡¯implicaven com a gihadistes en companyia d¡¯altres i conjuntament formaven part de c¨¨l¡¤lules integrades o relacionades amb organitzacions, entre les quals hi havia Al-Qaida i l¡¯aleshores branca iraquiana o entitats associades amb base al nord de l¡¯?frica i el sud d¡¯?sia, casos del Grup Isl¨¤mic Combatent Marroqu¨ª (GICM), el Grup Salafista per a la Predicaci¨® i el Combat (GSPC) o Therik i Taliban Pakistan (TTP). Aquest ¨²ltim entramat gihadista va assumir la responsabilitat en la temptativa, desmuntada el gener del 2008, de preparar l¡¯execuci¨® d¡¯un atemptat o diversos, amb explosius i voluntat d¡¯alta letalitat, al metro de Barcelona. Onze pakistanesos ¡ªun de naturalitzat espanyol¡ª i un ciutad¨¤ indi van ser condemnats pel que hauria pogut ser el segon 11-M.

Tot aix¨° ha canviat des del 2013, en el context d¡¯una nova mobilitzaci¨® sense precedents estimulada per les organitzacions gihadistes actives a S¨ªria i l¡¯Iraq. Tot i que Espanya no es troba entre els pa?sos m¨¦s afectats de l¡¯Europa Occidental, en concomit¨¤ncia amb aquesta s¡¯ha produ?t una extraordin¨¤ria transformaci¨® del gihadisme al pa¨ªs. Ja no estem davant un fenomen relacionat fonamentalment amb estrangers. Entre els m¨¦s de 140 individus detinguts a l¡¯Estat espanyol des del 2013 fins al 2015 prop de la meitat s¨®n espanyols, i a m¨¦s nascuts dins del territori. Tot i que de la resta la gran majoria s¨®n marroquins, es pot dir que a Espanya s¡¯ha produ?t l¡¯eclosi¨® del gihadisme homegrown o aut¨°cton.

En conjunt, Barcelona i el seu entorn s¨®n el principal escenari del gihadisme al nostre pa¨ªs

Aquest component aut¨°cton t¨¦ el focus principal a Ceuta i Melilla, les dues ciutats espanyoles amb ¨¤mplies segones generacions, descendents d¡¯immigrants marroquins, al si de col¡¤lectivitats musulmanes inusualment extenses. En conjunt, tot i aix¨°, Barcelona i el seu entorn constitueixen l¡¯escenari principal del fenomen gihadista a l¡¯Estat. Tot i que continua sent un fenomen dominat per homes joves i amb ascendents familiars o culturals musulmans, habitualment casats, immersos en processos de radicalitzaci¨® gihadista que ara s¨®n m¨¦s r¨¤pids ¡ªa causa de la incid¨¨ncia d¡¯Internet i les xarxes socials¡ª, entre els detinguts a Espanya al llarg dels tres darrers anys s¨®n inusitadament significatius els percentatges de dones, igual com de conversos.

Tampoc no estem davant individus que es moguin en solitari i que actu?n per compte propi ¡ªencara que n¡¯hi hagi algun exemple¡ª, tot i que algunes elits pol¨ªtiques i mitjans de comunicaci¨® solen subratllar l¡¯amena?a del gihadisme individual. Tot i aix¨°, entre els detinguts per activitats de terrorisme gihadista del 2013 al 2015, nou de cada deu ho feien immersos en xarxes o c¨¨l¡¤lules, fossin de nova creaci¨® fossin reconstitu?des a partir d¡¯estructures en estat latent; per¨° en un sup¨°sit o altre, connectades amb organitzacions com el Front Al Nusra i, sobretot, la branca iraquiana d¡¯Al-Qaida d¡¯aleshores, que despr¨¦s de trencar-hi finalment es va passar a anomenar Estat Isl¨¤mic. Quatre de cada deu pertanyien a c¨¨l¡¤lules o xarxes amb funcions operatives, algunes determinades a perpetrar atemptats a Espanya.

En resum: tant la caracteritzaci¨® social com els processos de radicalitzaci¨® i les pautes d¡¯implicaci¨® dels gihadistes a Espanya revelen l¨ªnies de continu?tat evident i altres de canvi remarcable, 12 anys despr¨¦s que una xarxa terrorista, formada a partir de les restes de la c¨¨l¡¤lula d¡¯Al-Qaida desmantellada a Espanya el novembre del 2001 ¡ªque va actuar en connexi¨® amb el comandament d¡¯operacions externes d¡¯Al-Qaida situat al Pakistan¡ª perpetr¨¦s els atemptats de l¡¯11-M. Un repte per a la revisi¨® pendent de l¡¯estrat¨¨gia integral espanyola contra el terrorisme internacional i per a la implementaci¨® urgent del pla nacional de prevenci¨® de la radicalitzaci¨® violenta.

Fernando Reinares ¨¦s investigador principal de terrorisme internacional al Real Instituto Elcano i catedr¨¤tic a la Universitat Rey Juan Carlos. Autor de ?Matadlos! Qui¨¦n estuvo detr¨¢s del 11-M y por qu¨¦ se atent¨® en Espa?a (Galaxia Gutenberg). Carola Garc¨ªa-Calvo ¨¦s investigadora en el programa sobre terrorisme global del Real Instituto Elcano i professora associada a la Universitat de Comillas.