Quatre reparacions individuals

Petita cr¨°nica, llibre de narrativa de Stefan Zweig (1881-1942) que aplega quatre contes, va apar¨¨ixer el 1929, tot i que les hist¨°ries havien anat apareixent en diaris des del 1919. Zweig ja era aleshores un autor for?a conegut, tant per la narrativa com per les biografies i els assajos hist¨°rics. Tal com explica Antoni Mart¨ª a la introducci¨®, el terme ¡°cr¨°nica¡± ¨¦s deliberat, ja que en aquests relats, escrits des de certa base autobiogr¨¤fica, l¡¯autor mira d¡¯objectivar uns fets de la hist¨°ria passada recent, els quals serviran per prendre¡¯n consci¨¨ncia i preservar-la. La llibertat inventiva, amb tot, se sotmet fins a cert punt a aquesta matriu real.

Hi ha dos contes que no es poden entendre sense la participaci¨® austrohongaresa en la Gran Guerra, mentre que un tercer, La col¡¤lecci¨® invisible, se situa concretament en la hiperinflaci¨® alemanya i la fallida de la borsa berlinesa el 1927. El tema ¨¦s la dissoluci¨® de la burgesia tal com l¡¯havia conegut l¡¯autor des del tombant de segle. El fervor¨®s col¡¤leccionista d¡¯art (ali¨¨ a les dures reparacions col¡¤lectives de la guerra) encara ¨¦s un antic membre d¡¯aquesta classe civil.

Els personatges centrals dels altres tres contes representen tamb¨¦, sota els ulls de Zweig, individus condicionats per les sacsejades de la Hist¨°ria. La literatura permet a l¡¯autor expressar una veritat particular. El seguiment d¡¯aquests quatre personatges problem¨¤tics ¨¦s el que cohesiona el llibre. La ficci¨® provocar¨¤ una m¨ªnima reparaci¨® individual.

A Leporella, potser la millor pe?a, l¡¯autor segueix (a la manera d¡¯Un cor senzill, de Flaubert) les passes d¡¯una dona humil; en aquest cas, una minyona rural tirolesa que passa a viure a la ciutat, al servei d¡¯un matrimoni d¡¯arist¨°crates. S¡¯hi pot fer la lectura de les contradiccions de la cultura austr¨ªaca, per¨° hi aflora el retrat minuci¨®s i espl¨¨ndid de la protagonista, finalment ple d¡¯ambig¨¹itat.

Un episodi del llac de Ginebra explica l¡¯arribada d¡¯un rus a Su?ssa, un soldat que encara es pensa que la guerra continua. L¡¯efecte que vol imprimir Zweig al relat ¨¦s d¡¯incomoditat. Els neutrals, els pacifistes, els estiuejants, els internacionalistes que hi ha a Ginebra, s¡¯angoixaran en veure la desorientaci¨® d¡¯aquest home ins¨°lit, fantasmal, com tants d¡¯altres al final de la guerra, despla?ats del lloc d¡¯origen. El soldat posar¨¤ tothom de cara a la seva consci¨¨ncia...

Sembla que Borges va llegir El llibreter Mendel, i algun cop s¡¯ha dit que al conte Funes el memorioso hi ha alguna cosa d¡¯aquest llibreter jueu resident a Viena, capa? de recordar tots els llibres que hi havia pel m¨®n, per¨° que en sabia nom¨¦s el preu, l¡¯any, la ciutat, l¡¯editorial... Podem imaginar el jove Zweig acudint al vell llibreter, el qual passava el dia en un caf¨¨ vien¨¨s senyorial per¨° vetust, a la recerca d¡¯alguns llibres que potser necessitava... ?s un conte excepcional, en qu¨¨ el fons hist¨°ric (la Gran Guerra) ¨¦s el pretext que far¨¤ sotsobrar la rutina d¡¯aquest tipus singular, Mendel, el qual en el seu dia a dia no s¡¯adonar¨¤ que ara haur¨¤ de moderar la cordialitat cap als clients i els venedors de llibres que pertanyen a les pot¨¨ncies enemigues de la Triple Alian?a. No podr¨¤ absentar-se de la Gran Guerra, com li va passar a Zweig, i la mort de l¡¯erudit jueu de Gal¨ªtsia, aut¨¨ntica mem¨°ria dels llibres, ser¨¤ la premonici¨® de la Segona Guerra Mundial, que causar¨¤ la desfeta del m¨®n moral de Zweig.