L¡¯art de callar, l¡¯art d¡¯escriure

No ¨¦s estrany que l¡¯abb¨¦ ¡ª¨¦s a dir, moss¨¨n¡ª Dinouart, nascut a Amiens el 1716, escrigu¨¦s un llibre anomenat L¡¯art de callar, que ara ens ofereixen les Edicions de la Ela Geminada (Girona, 2016), en traducci¨® espl¨¨ndida de Maria Dasca i un pr¨°leg de Ramon Alcoberro ben documentat, intel¡¤ligent, savi i molt ben escrit: tota la segona part d¡¯aquest llibre, que parla de l¡¯art d¡¯escriure i m¨¦s aviat de com s¡¯escrivia de malament al temps de l¡¯autor, no fa m¨¦s que eximir el prologuista de tot pecat i tota mancan?a pel que fa a aquesta q¨¹esti¨® cabdal: o s¡¯escriuen coses necess¨¤ries i en el pus bell catalanesc del m¨®n, o val m¨¦s callar.

No ¨¦s estrany que aquest llibre fos escrit en ple auge del moviment de la Il¡¤lustraci¨® perqu¨¨ va ser justament llavors ¡ªcom tamb¨¦ ho demostra el preco? diccionari de Pierre Bayle i, a fortiori, l¡¯Encyclop¨¦die¡ª, tothom es va atrevir a parlar del que fos o del que li don¨¦s la gana pel sol fet que la teologia escol¨¤stica estava pr¨¤cticament acabada, el poder de l¡¯Esgl¨¦sia discutit fins a la riallada, i els clergues quasi tots corruptes. La racionalitat sempre ha ocupat terreny cada vegada que ha pogut afirmar-se sense censura eclesi¨¤stica ¡ªno va ser el cas de Galileu, encara, per¨° s¨ª el de Voltaire o Diderot¡ª, per¨°, encara m¨¦s, quan ha demostrat more mathematico que determinades tesis acceptades per la via del dogma tradicional ja no se sostenien: com ara que la Terra gira al voltant del Sol, i no al rev¨¦s.

L¡¯abb¨¦ Dinouart va escriure aquest llibre per fer front, en nom del cristianisme, a aquest carnaval d¡¯idees paganes que no farien sin¨® prosperar al llarg del XVIII: ja li havia costat prou disgustos haver publicat, amb anterioritat, el Triomf del sexe (1749), en qu¨¨ defensava l¡¯autonomia de les dones i les posava, en virtut i m¨¨rits, tan amunt, o m¨¦s, que els homes. La conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquesta llibertat de pensament va ser que Dinouart perd¨¦s el c¨¤rrec que tenia en una parr¨°quia de comarques; llavors se¡¯n va anar a Par¨ªs i es va convertir en un predicador efica? i molt escoltat, i va fer-s¡¯hi ric i tot.

Per¨° tamb¨¦ el va escriure a causa d¡¯un altre factor: ¨¦s sabut que, des de la segona meitat del XVII i durant tot el XVIII, Par¨ªs va estar ple de salons i cenacles, generalment dirigits per una amfitriona, vull dir una dona, en qu¨¨ es reunien homes i dones d¡¯enginy i amb bona parla: els il¡¤lustrats mateixos els van freq¨¹entar i s¨®n, al meu entendre, la base de l¡¯emancipaci¨® contempor¨¤nia del g¨¨nere femen¨ª. ?s sabut que les dones tenen una verba m¨¦s h¨¤bil i m¨¦s fecunda que els homes ¡ªimaginativa, en especial¡ª, i aix¨° va fer que aquells centres de conversaci¨® despleguessin una gran quantitat d¡¯opinions que no van trigar a passar a la impremta.

Dinouart dedica tota la primera meitat del llibre a l¡¯art de callar, i aix¨° ¡ªultra el fet que tot el llibre ¨¦s un plagi¡ª no tenia gaireb¨¦ res d¡¯original: des de la B¨ªblia, passant pels anacoretes i els Pares de l¡¯Esgl¨¦sia, passant despr¨¦s pels humanistes, passant tamb¨¦ pels dexados o alumbrados i m¨ªstics espanyols, les obres morals s¨®n plenes del consell de callar: ¡°L¡¯home assenyat sap callar" (Proverbis, 11.12); ¡°Hi ha un temps de callar i un temps de parlar¡± (Coh¨¨let, o Eclesiast¨¨s, 3.7.); ¡°Posa¡¯m, Senyor, una guarda a la boca, posa sentinelles a la porta dels meus llavis¡± (Salm 141 [140][140]).

Per¨° dedica la segona part a criticar la mania d¡¯escriure que abassegava el saeculum: ¡°S¡¯escriu malament, de vegades s¡¯escriu massa i de vegades no s¡¯escriu prou (...). [...]Molts autors haurien de guardar silenci, o b¨¦ perqu¨¨ escriuen malament o b¨¦ perqu¨¨ escriuen massa; i seria molt ¨²til que els escriptors s¨°lids i amb judici, a qui agrada massa callar, donessin m¨¦s sovint al p¨²blic instruccions prudents i d¡¯import¨¤ncia¡±. En principi, aix¨° anava pels autors de l¡¯Encyclop¨¦die, escrita i publicada entre 1751 i 1772. Per¨°, endem¨¦s, anava per totes aquelles persones que, havent-se animat amb un petric¨® de vi a l¡¯h?tel particulier d¡¯una dama acomodada, corrien a casa a escriure les seves idees, o les dels altres, sempre nebulosament genials.

Per fi, Dinouart quasi rectifica el que acabava de dir, i p¨¤gines m¨¦s endavant entra en la q¨¹esti¨® de fons que avui domina el panorama sencer de les nostres conversacions, creences, idees i escriptures: ja no havia de ser f¨¤cil, quan el llibre es va publicar el 1771 ¡ªi ara, menys encara¡ª que la redacci¨® de coses assenyades i intel¡¤ligents pogu¨¦s fer-hi m¨¦s que l¡¯ascens fenomenal i imparable de l¡¯estupidesa humana. Ja ho havia vist Sebastian Brant; ja ho havia ironitzat Erasme; despr¨¦s ho va ridiculitzar Flaubert. Ara la cosa va a pitjor.