L¡¯Ex¨¨rcit torna a ser rebutjat 15 anys despr¨¦s de la mili

El servei militar obligatori va finalitzar fa quinze anys i l'Ex¨¨rcit torna a ser rebutjat per les institucions pol¨ªtiques catalanes. L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha provocat la pol¨¨mica per assegurar aquest dimecres a dos militars presents al Sal¨® de l'Ensenyament que l'Ajuntament preferia que l'ex¨¨rcit no tingui expositor en aquesta fira. La suspic¨¤cia a Catalunya vers les forces armades ve de lluny i est¨¤ arrelada en la Guerra Civil, l'objecci¨® de consci¨¨ncia, el no a l'OTAN i el fet de no ser un Estat, segons expliquen Jordi Armadans, director de la Fundaci¨® per la Pau (FundiPau), i Rafael Grasa, director de l'Institut Catal¨¤ Internacional per la Pau (ICIP) ¨Cdepenent de la Generalitat.

Colau ha acaparat l'atenci¨® medi¨¤tica per¨° el rebuig institucional a la pres¨¨ncia de l'ex¨¨rcit a les fires barcelonines va ser una decisi¨® del ple municipal del febrer passat. Armadans i Grasa confirmen que els moviments antimilitaristes tenen una for?a m¨¦s notable a Catalunya que a Espanya i que possiblement a Europa. L'objecci¨® de consci¨¨ncia va ser especialment punyent a Catalunya a partir de la d¨¨cada dels 70. Armadans valora que ¨¦s cabdal el paper tradicional dels escoltes i els esplais catalans, la majoria de tend¨¨ncia progressista. El mateix Armadans recorda que el 1986, amb 17 anys, es va declarar objector i que va passar directament a la reserva gr¨¤cies a les primeres amnisties.

Exig¨¨ncia de CiU a Aznar

Grasa explica que ell va ser un dels tres primers instigadors de la campanya contra l'ingr¨¦s d'Espanya a l'OTAN; tots tres eren catalans. ¡°La fi del servei militar, aprovat pel primer govern del Partit Popular, va ser una condici¨® de CiU per donar suport a l'executiu de Jos¨¦ Mar¨ªa Aznar. Segurament s'hauria eliminat quatre anys m¨¦s tard, per¨° CiU ho va exigir¡±, rememora Grasa. El director de l'ICIP apunta que el pacifisme contemporani va arrelar a Catalunya fa 40 anys. Grasa diu que la tradici¨® pacifista de Catalunya arrenca a l'edat mitjana ¨CArtur Mas ha insistit sovint en el pacifisme cong¨¨nit dels catalans des del moviment de Pau i Treva, al segle XI¨C i s'alimenta durant el segle XX amb la voluntat dels referents pol¨ªtics catalans d'acostar-se a la democr¨¤cia europea.

Armadans, com Grasa, creu que la ferida de la Guerra Civil va ser m¨¦s profunda a Catalunya. El fet que sigui una naci¨® sense estat tamb¨¦ provocaria m¨¦s suspic¨¤cia vers l'ex¨¨rcit, segons Armadans, que admet que el nacionalisme tamb¨¦ va ser un factor d'alguns per rebutjar la mili. El primer punt de la declaraci¨® del ple barcelon¨ª afirmava que vol ¡°un salo? de l¡¯ensenyament sense la prese?ncia de les Forces Armades Espanyoles i promoure uns espais educatius que fomentin la cultura de la pau, la convive?ncia paci?fica, els drets humans i la solidaritat internacional¡±.

Cultura de la Defensa

Sonia G¨¹ell, professora de l'escola diplom¨¤tica CEI, ent¨¦n el posicionament del govern de Colau: ¡°?s coherent amb el seu passat activista i amb el que defensa; per¨° no hem d'oblidar que tota societat t¨¦ una cultura de la defensa, vinculada a uns drets superiors¡±. G¨¹ell accepta la pres¨¨ncia de l'ex¨¨rcit al Sal¨® de l'Ensenyament si aquesta se centra en l'oferta formativa i en la cultura de la defensa. Sonia Andolz, professora de Seguretat i Defensa de la Universitat de Nebrija, destaca que l'ex¨¨rcit ¨¦s una opci¨® formativa present en esdeveniments d'aquesta mena arreu d'Europa. Andolz recalca que les forces armades estan actualment becant estudiants de m¨²ltiples especialitats universit¨¤ries que no tenen recursos econ¨°mics per pagar-s'ho. Andolz i G¨¹ell coincideixen que el ministeri de Defensa no ha sabut comunicar b¨¦ aquesta vessant educativa de l'ex¨¨rcit. ¡°L'actual ministre ha aguditzat la vessant m¨¦s r¨¤ncia de l'ex¨¨rcit¡±, opina G¨¹ell.

Andolz afegeix que l'estrat¨¨gia d'humanitzar l'ex¨¨rcit, gaireb¨¦ comparant-lo amb una ONG, ¨¦s un error perqu¨¨ ¡°els soldats no nom¨¦s ajuden a nens, han d'estar preparats per matar; no es pot enganyar¡±. Armadans calcula que al m¨®n hi ha vint milions de soldats i menys de l'1% es dedica a missions humanit¨¤ries. El director de FundiPau concedeix que les forces armades fan una tasca formativa per¨° no s'ha de permetre la seva participaci¨® al Sal¨® de l'Ensenyament perqu¨¨ ¡°la premissa de l'ex¨¨rcit ¨¦s que la viol¨¨ncia pot solucionar problemes. ?s un problema de concepte: no pot ser que en una fira d'aquesta mena es faci apologia de l'ex¨¨rcit, de la cultura de la viol¨¨ncia¡±. Grasa ¨¦s professor d'un m¨¤ster a l'Institut Universitari Guti¨¦rrez Mellado, centre especialitzat en ¡°pau, seguretat i defensa¡±. Grasa accepta la vessant educativa de l'ex¨¨rcit per¨° ent¨¦n que hi hagi grups que no el vulguin al Sal¨® de l'Ensenyament perqu¨¨ est¨¤ destinat a joves que acaben l'ESO.

Sal¨® de la Inf¨¤ncia sense ex¨¨rcit

Els experts consultats coincideixen que la participaci¨® de l'ex¨¨rcit al Sal¨® de la Inf¨¤ncia hauria d'acabar. Grasa diu que ¨¦s un reducte del passat, procedent del franquisme. G¨¹ell opina que sobretot no hi ha d'haver equipament de guerra al Sal¨® de la Inf¨¤ncia, per¨° Armadans tamb¨¦ critica aquest punt: ¡°?s hip¨°crita que l'ex¨¨rcit munti una tirolina al sal¨® de la inf¨¤ncia perqu¨¨ a la vida real, els soldats no es dediquen a instal¡¤lar tirolines¡±. Andolz tamb¨¦ ¨¦s contr¨¤ria a la pres¨¨ncia de soldats al Sal¨® de la Inf¨¤ncia i es pregunta si hi han de ser cossos de seguretat com la policia.

La decisi¨® de retirar la participaci¨® de l'ex¨¨rcit del Sal¨® de l'Ensenyament l'ha de prendre l'organitzador, la Generalitat de Catalunya. G¨¹ell conclou que sigui quina sigui la resoluci¨®, hi ha un factor de realitat que no es pot perdre de vista: ¡°Desentendre's de la cultura militar o de la Constituci¨® no et desinhibeix de les teves obligacions en defensa, o d'acords com el de formar part de l'OTAN¡±. Andolz explica que els pa?sos que han eliminat el servei militar acostumen a ser els que depenen m¨¦s de les aliances internacionals en defensa.