A qu¨¨ destina l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica el nostre impost de la renda?

Un de cada tres espanyols marca la casella de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica quan fa la declaraci¨® de la renda. Amb aquest gest, envia el 0,7% de l'impost a les arques de la Confer¨¨ncia Episcopal, que distribueix els aproximadament 250 milions anuals que suposa aquesta aportaci¨®. Aquesta quantitat no s'extreu del que paguen aquests ciutadans concrets, sin¨® de tots, siguin cat¨°lics o no.

A qu¨¨ es destina aquesta assignaci¨® directa de l'IRPF? B¨¤sicament, i en contra de la creen?a comuna que la majoria de recursos van a C¨¤ritas i altres organitzacions cat¨°liques amb finalitats socials, aquests diners es destinen a sostenir la seva estructura, el culte i el clergat. Prop del 80% s'envia a les di¨°cesis ¡°per al seu manteniment¡±. La resta es destina a pagar la seguretat social de sacerdots i religiosos, a retribuir als bisbes, alimentar el funcionament de la Confer¨¨ncia Episcopal Espanyola (CEE) i finan?ar les facultats eclesi¨¤stiques, entre d'altres.

Per¨° hi ha partides menys espec¨ªfiques, com ¡°activitats pastorals nacionals¡± (7,7 milions), que funcionen com a calaixos de sastre i de les quals gaireb¨¦ no se sap res perqu¨¨ la CEE nom¨¦s en publica un breu desglossament anual. D'aqu¨ª no nom¨¦s surten els sis milions de la televisi¨® 13TV, sin¨® tamb¨¦ partides destinades a pagar reformes d'edificis, campanyes contra l'avortament (162.522 euros) i beatificacions (100.000 euros), segons ha comprovat EL PA?S, que ha accedit als comptes del 2013, els ¨²ltims sobre els quals ha retut comptes l'Esgl¨¦sia.

Quan el 2006 el Govern i els bisbes van pactar el sistema de finan?ament actual, que va incrementar un 37% l'assignaci¨® tribut¨¤ria (del 0,52% al 0,7%), van acordar tamb¨¦ que aquesta presentaria una mem¨°ria justificativa de les seves despeses. La CEE fa p¨²bliques les grans xifres, per¨° no el document t¨¨cnic que envia al Ministeri d'Hisenda, amb dos anys de retard, per especificar-li en qu¨¨ fa servir els diners de la ics cat¨°lica.

Tres de les religions d'¡°arrelament notori¡± a Espanya ¨Cmusulmans, jueus i protestants; les altres s¨®n testimonis de Jehov¨¤, budistes i mormons¨C es van repartir 1,2 milions d'euros en subvencions a projectes educatius, culturals i d'integraci¨® social el 2013, amb la condici¨® que no les destinessin a salaris de clergues ni a activitats de culte. La cat¨°lica ¨¦s l'¨²nica confessi¨® que rep directament de l'Estat fons per a culte i manteniment del clergat. Fins al 2006 tamb¨¦ rebia una dotaci¨® pressupost¨¤ria, que va desapar¨¨ixer en augmentar el percentatge de l'IRPF.

Les ¨²niques caselles que es poden marcar s¨®n la de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica i la d'altres finalitats d'inter¨¨s social. Les altres grans confessions fa anys que demanen tenir la seva pr¨°pia casella, sense ¨¨xit. La Federaci¨® d'Entitats Religioses Evang¨¨liques d'Espanya (Ferede) ho va portar als tribunals, per¨° l'Audi¨¨ncia Nacional va tombar la seva petici¨® l'any passat.

Els 250 milions de l'IRPF s¨®n nom¨¦s una petita part dels diners p¨²blics que les diferents administracions destinen a finan?ar l'Esgl¨¦sia cat¨°lica a Espanya. A aquesta quantitat cal sumar-hi les subvencions que rep de ministeris, comunitats aut¨°nomes i ajuntaments, les exempcions i bonificacions tribut¨¤ries que encara conserva, com l'IBI, els concerts educatius (t¨¦ 2.601 escoles) i sociosanitaris (¨¦s propiet¨¤ria de 68 hospitals i 801 asils) i el manteniment que fan les institucions del patrimoni que t¨¦ l'Esgl¨¦sia.

Segons un c¨¤lcul recent d'Europa Laica, l'Estat aporta, a trav¨¦s de subvencions directes o indirectes i exempci¨® de tributs, m¨¦s d'11.000 milions d'euros anuals a l'Esgl¨¦sia cat¨°lica. Aquesta organitzaci¨® assegura que t¨¦ un ¡°veritable parad¨ªs fiscal¡± i denuncia que els seus comptes s¨®n ¡°totalment opacs¡±. Europa Laica rebutja tamb¨¦ la casella de finalitats socials perqu¨¨, diu, ¡°l'acci¨® social l'ha d'atendre l'Estat com a dret, no com a caritat¡±.

Aquestes s¨®n algunes de les activitats que financen els bisbes amb l'IRPF dels ciutadans:

Campanya per la vida

La Confer¨¨ncia Episcopal va destinar 162.522 euros a finan?ar una campanya contra l'avortament titulada Campanya per la vida. Amb el lema Aquest s¨®c jo¡­ hum¨¤ des del principi, va incloure cartells, 1.300 tanques publicit¨¤ries per tot Espanya i un v¨ªdeo per Internet i xarxes socials. ¡°Hem de reiterar que l'actual legislaci¨® espanyola sobre l'avortament ¨¦s greument injusta¡±, van dir els bisbes quan la van presentar.

Aquest concepte es va incloure sota la partida gen¨¨rica d'activitats pastorals nacionals, que la CEE ni tan sols desglossa en el document t¨¨cnic que lliura al Govern. Hi ha una vintena de despeses incloses, com una aportaci¨® al Tribunal de la Rota (268.000 euros), on es jutgen conflictes eclesi¨¤stics; la peregrinaci¨® de fam¨ªlies a Roma (5.690 euros); les obres al Col¡¤legi Espanyol de Roma (543.040 euros), que no ¨¦s un centre educatiu sin¨® una resid¨¨ncia per a religiosos; obres de millora a la seu de la CEE a Madrid (105.711 euros); una resid¨¨ncia sacerdotal (296.114 euros); o una subvenci¨® per traduir les obres completes de Joseph Ratzinger (4.167 euros).

L'IVA de les obres

Gaireb¨¦ 4,9 milions d'euros de l'assignaci¨® tribut¨¤ria es van destinar a compensar les di¨°cesis per l'exempci¨® de l'IVA que van deixar de tenir el 2007. Aquell any l'Estat va comen?ar a reclamar a l'Esgl¨¦sia cat¨°lica que pagu¨¦s aquest impost. En realitat, es va tractar d'una exig¨¨ncia de la Uni¨® Europea, que el desembre del 2005 va emetre un dictamen amena?ant el Govern?de portar-ho al Tribunal de Just¨ªcia de Luxemburg si Espanya es continuava saltant el dret comunitari.

Des de llavors, les di¨°cesis envien un informe a la Confer¨¨ncia Episcopal ¨Cconsultat per EL PA?S¨C, en el qual detallen totes les obres executades i en el qual calculen el 50% de l'IVA de les noves construccions i el 25% de les rehabilitacions. Aquestes quantitats les retorna la Confer¨¨ncia amb part dels diners de la ics cat¨°lica.

La di¨°cesi que va rebre la compensaci¨® m¨¦s elevada el 2013 va ser Madrid, amb m¨¦s de 870.000 euros. Aquell any va fer obres per valor de 15,4 milions d'euros, com la construcci¨® d'una parr¨°quia, Beata Teresa de Calcuta, al barri de Vic¨¢lvaro, que va costar 3,1 milions. L'obra m¨¦s cara va ser la rehabilitaci¨® de la resid¨¨ncia sacerdotal Sant Pere, al centre de Madrid, que va costar quatre milions d'euros.

Autopromoci¨®

Gaireb¨¦ quatre milions d'euros dels impostos dels espanyols van anar a parar a les campanyes de publicitat per al finan?ament de l'Esgl¨¦sia, ¨¦s a dir, als anuncis en premsa, r¨¤dio i televisi¨® per demanar als ciutadans que marquessin la X a l'IRPF. Els anuncis a la televisi¨® es van endur el 70% del pressupost. Una part d'aquesta partida tamb¨¦ va a promocionar el Dia de l'Esgl¨¦sia Diocesana, en el qual les parr¨°quies demanen als fidels que facin donatius per finan?ar la seva activitat pastoral.

¡°Hi ha petits gestos que tenen una gran repercussi¨® social. Marcar la X a favor de l'Esgl¨¦sia a la teva declaraci¨® de la renda n'¨¦s un. Aix¨ª far¨¤s possible que continuem amb la nostra tasca ajudant els necessitats i anunciant l'evangeli. No et costar¨¤ m¨¦s; no et retornaran menys. Programa x tants¡±. Aix¨ª es va promocionar l'Esgl¨¦sia en una falca radiof¨°nica el 2013. Anunciava la seva tasca caritativa, malgrat que l'assignaci¨® tribut¨¤ria amb prou feines dedica el 2,5% dels 250 milions a aquesta activitat.

El mateix per a 13TV que per a C¨¤ritas

L'aportaci¨® a la cadena de la Confer¨¨ncia Episcopal, 13TV, procedeix tamb¨¦ de la partida Activitats pastorals nacionals. Sis milions d'euros, el 80% del total d'aquest cap¨ªtol (7,7 milions d'euros), va a parar a aquesta televisi¨®, que t¨¦ una audi¨¨ncia del 2,4% (dada de febrer del 2016) i unes p¨¨rdues anuals que ronden els 12 milions d'euros, segons els comptes que ha dipositat al Registre Mercantil.

Exactament la mateixa quantitat que es destina a 13TV, sis milions d'euros, ¨¦s la que arriba a C¨¤ritas. Es tracta d'una aportaci¨® molt recent. Fins al 2010, la Confer¨¨ncia Episcopal no destinava cap partida procedent de l'IRPF a l'organitzaci¨® oficial de l'Esgl¨¦sia cat¨°lica a Espanya per a l'acci¨® caritativa i social. Des de llavors ha anat augmentant: el 2011 eren quatre milions; el 2012, cinc.

Malgrat que nom¨¦s el 3% de tot el pressupost que gestiona aquesta ONG procedeix d'aquesta partida, en el document t¨¨cnic que l'Esgl¨¦sia envia al Govern per justificar a qu¨¨ destina els diners de l'IRPF es detalla la seva activitat. La Confer¨¨ncia Episcopal tamb¨¦ apel¡¤la en els seus anuncis cada any a la feina de C¨¤ritas per demanar suport econ¨°mic als fidels a trav¨¦s de la casella de l'Esgl¨¦sia. La veritat ¨¦s que no es nodreix d'aquesta casella, com mostren les dades, sin¨® de la de finalitats socials, que el 2013 va aportar 20,6 milions a aquesta organitzaci¨®.

¡°Aquesta aportaci¨® existeix nom¨¦s a partir de la crisi econ¨°mica. Els bisbes decideixen fer un gest i destinar una quantitat dels seus diners ordinaris. Tamb¨¦ ho fan per animar els cat¨°lics a contribuir¡±, explica Fernando Gim¨¦nez Barriocanal, subsecretari d'assumptes econ¨°mics de la Confer¨¨ncia Episcopal. ¡°I cal recordar que C¨¤ritas ¨¦s a la parr¨°quia i que, per tant, es nodreix tamb¨¦ de l'enviament de fons a les di¨°cesis per al seu manteniment¡±, afegeix. La majoria de les seus de C¨¤ritas les gestionen els rectors i la llum, aigua i altres despeses s¨®n a c¨¤rrec del bisbat.

investigacion@elpais.es