M¨¦s PIB i m¨¦s pobres

A casa dels derrotats republicans de la postguerra es va esperar durant anys la mort de Franco o a la imminent intervenci¨® de les pot¨¨ncies democr¨¤tiques per restaurar les llibertats. L'aventura del maquis que havia de fer fora el Caudillo mai va passar de la Vall d'Aran, all¨¤ cap al 1944 amb l'operaci¨® Reconquesta. El dictador, no obstant aix¨°, va morir pl¨¤cidament al llit despr¨¦s de 40 anys a les seves ordres. El maquis va haver d'esperar anys per rebre el reconeixement dels governs catalans o espanyols, sempre garrepes amb la tradici¨® republicana. L'¨²ltim exemple va ser la paup¨¨rrima representaci¨® oficial en el memorial del camp de Rivesaltes, 76 anys despr¨¦s de la seva posada en funcionament. Hi van passar m¨¦s de 20.000 espanyols, 8.000 van acabar en camps d'extermini nazis. De l'actitud dels governs democr¨¤tics occidentals amb el franquisme, millor ni parlar-ne. La hist¨°ria no ¨¦s divertida i els bons perden gaireb¨¦ sempre. L'experi¨¨ncia mostra que no cal esperar a documentar la positio super miraculo, sin¨® actuar en la mesura de les possibilitats de cadascun.

En la Catalunya del segle XXI, ning¨² espera vanament que el maquis o la intercessi¨® divina li treguin les castanyes del foc. Les pot¨¨ncies democr¨¤tiques segueixen com sempre, gr¨¤cies. Del seu estat comat¨®s ¨¦s exponent el tracte que dispensen als refugiats, i la implacable asimetria que apliquen a Gr¨¨cia o a la Gran Bretanya. Amb les eines disponibles, per rovellades que estiguin, cal arromangar-se i posar-se a treballar. Aquest any, en el debat sobre la pobresa, que el dimecres i el dijous es va celebrar al Parlament, s'han donat passos endavant: s'ha deixat parlar les entitats a les quals l'any passat CiU i ERC van vetar i el to m¨¦s constructiu de les forces pol¨ªtiques ha canviat respecte al del 2014. Una quarantena de propostes de resoluci¨® s'han aprovat. Per¨° el que ¨¦s tangible ja s¨®n figues d'un altre paner: el que no es fia a la independ¨¨ncia que ens convertir¨¤ en l'Holanda del sud, es deixa per als pressupostos del 2016 que arribaran segurament al maig, el mes de Maria.

Nom¨¦s 30 milions dels 270 del pla de xoc contra la pobresa que es compromet el pacte d'investidura entre Junts pel S¨ª i la CUP tenen assignaci¨® pressupost¨¤ria. I aix¨° tenint en compte que convergents, republicans i cupaires van pactar amb criteri de ¡°realisme¡±, segons es va emfatitzar des del nacionalisme hegem¨°nic. Totes les partides del pla de xoc es fien a la presentaci¨® dels comptes de la Generalitat. El president Puigdemont situa en la independ¨¨ncia la soluci¨® estructural al problema de la pobresa. La CUP prefereix tenir com a port la fi del capitalisme. De les 10 propostes de resoluci¨® parlament¨¤ries presentades per Junts pel S¨ª i aprovades pel ple nom¨¦s tres s¡¯escapen als comptes per al 2016. L'element positiu: una partida extra (en grau de comprom¨ªs) de 12 milions per a beques menjador. I mentrestant qu¨¨? Hi ha socialdemocr¨¤cia aqu¨ª fora? De moment, una comissi¨® de seguiment cada dos mesos reportar¨¤ l'aplicaci¨® d'aquestes partides. ?s d'esperar que aquesta comissi¨® tingui m¨¦s sort que els informes del consell assessor d¡¯Artur Mas en la lluita contra la pobresa: els documents amb prou feines apareixien en el web de la Generalitat.

La pol¨ªtica ha de contribuir a trobar solucions per a la poblaci¨®, que ¨¦s a qui ha de dirigir-se. El descens de salaris en els nous contractes 2013 va ser del 40%, sous que no permeten superar el llindar de la pobresa. El patrimoni de la persona m¨¦s rica de Catalunya equival a la renda anual de 150.000 fam¨ªlies. En el nombre de persones que potser mai trobaran feina i en els domicili dels quals no hi entra cap ingr¨¦s, Espanya va, de ben a prop, amb Let¨°nia. Som els reis del gap social. Teresa Crespo, presidenta de les entitats del tercer Sector, va desgranar totes aquestes dades en la seva intervenci¨® davant la Cambra Catalana i va llan?ar una angoixant pregunta: ¡°Quin futur constru?m?¡± Doncs, estem cimentat les bases de la pobresa infinita. Una poblaci¨® que ser¨¤ pobra perqu¨¨ el seu historial laboral ¨¦s pobre, esquitxat de contractes d'hores, dies, setmanes, mesos, la qual cosa donar¨¤ pas a unes pensions que no permetran viure dignament.

De moment, les dosis de realisme nom¨¦s serveixen per consagrar sostres de d¨¨ficit, nom¨¦s superables en cas de ¡°cat¨¤strofe natural¡±, dins d'una reforma de la Constituci¨® que estableix que quan hi ha diners s'ha de pagar deute (acord PP-PSOE). O per aprovar una reforma laboral que precaritza salaris i feina (vots PP-CiU). Tant realisme no ens permet considerar de deb¨° la pobresa. Hem d¡¯esperar el miracle de la independ¨¨ncia perqu¨¨ molts ciutadans puguin viure amb dignitat?

El PIB va cr¨¦ixer el 2015 un 3,2%, la pujada m¨¦s gran des de l'inici de la crisi. El 80% dels executius de l¡¯Ibex 35 va incrementar el seu sou el 2015. Hi ha hagut augments, merescuts sens dubte, que han arribat al 300%. Cal ser realistes i competitius!