El palau que va canviar de vorera

Barcelona ¨¦s una ciutat viva que no para de transformar-se i de cr¨¦ixer. Ara i sempre. Ho demostra l¡¯habitatge que va comprar el 1884 Jos¨¦ Quadras Prim al carrer Rossell¨®, format per uns baixos, un entres¨°l, quatre pisos, un terrat i un jard¨ª a la part posterior. Quan vuit anys m¨¦s tard, el 1902, el seu fill Manuel, primer bar¨® de Quadras, va manar a Josep Puig i Cadafalch que el remodel¨¦s per fer ostentaci¨® del t¨ªtol nobiliari que se li havia concedit dos anys abans. Havia comen?at a prendre forma una gran avinguda projectada per Cerd¨¤, la Diagonal, el primer tram de la qual va n¨¦ixer el 1884 amb la construcci¨® dels carrers que hi ha entre Pau Claris i Passeig de Gr¨¤cia, on se situa aquest edifici.

Per aix¨°, l¡¯habitatge no nom¨¦s es va reformar, sin¨® que se li va donar un gir de 180 graus i el que era la part posterior es va convertir, despr¨¦s d¡¯eliminar la zona verda, en la fa?ana principal. Per aquella zona accedien els nobles propietaris i ¨¦s on es va plasmar el ric programa decoratiu d¡¯estil neog¨°tic i plateresc que tant agradava a Puig i Cadafalch. Tampoc hi faltaven els elements que identifiquen la seva arquitectura, com un Sant Jordi matantun drac, l¡¯aut¨¨ntica signatura de l¡¯autor. La primig¨¨nia fa?ana, malgrat que es va reformar, va acabar sent una m¨¦s de l¡¯Eixample, amb esgrafiats de policromia floral, geom¨¨trica i equilibrada. Per aquesta banda accedien els ve?ns que vivien de lloguer en els pisos superiors a la fam¨ªlia Quadras.

Des del vest¨ªbul, que reprodueix l¡¯esquema dels palaus g¨°tics, amb un pati central des del qual s¡¯accedeix al pis principal, la casa mostra el luxe a qu¨¨ ens t¨¦ acostumats el modernisme barcelon¨ª de l¡¯alta burgesia: mosaics romans als terres de Mario Maragliano, puntals de cer¨¤mica d¡¯inspiraci¨® ¨¤rab i, sobretot, una barana realitzada en un magn¨ªfic treball de pedra amb decoracions florals, mentre que un ex¨¨rcit de figuretes sembla que observa tothom qui accedeix per aquesta entrada principal. Una vegada dins del pis principal poden veure¡¯s dues ¨¤rees ben diferenciades, els espais que donen a la Diagonal, a trav¨¦s de la galeria, on es rebien les visites, on dominen el parquet i la cer¨¤mica floral de les parets, i els del carrer Rossell¨®, destinats a l¡¯¨²s familiar. Entre les sorpreses, la porta que donava pas a una de les primers lavabos de la ciutat, amb dutxa, pica, tocador i una tassa de fusta, que m¨¦s tard es va suprimir, per¨° que se sap que va existir per fotografies. Tampoc hi ha rastre del mobiliari original, d¡¯aspecte medieval, que encara es troba a mans de la fam¨ªlia.

El Palau del Bar¨® de Quadras ha tingut una vida atrafegada des de la seva reforma de comen?aments de segle. El 1972 la fam¨ªlia propiet¨¤ria el va vendre a l¡¯Ajuntament de Barcelona, que el va destinar, a partir del 1980, al Museu de la M¨²sica i, des del 2003, despr¨¦s d¡¯una gran reforma que es va eliminar l¡¯escala de ve?ns, va acollir la Casa ?sia, que, despr¨¦s de deu anys, es va mudar a un dels pavellons de l¡¯Hospital de Sant Pau, deixant pas a l¡¯Institut Ramon Llull que encara hi continua. Fins ara, la seva imponent fa?ana feia que m¨¦s d¡¯un centenar de persones accedissin lliurement al seu espectacular vest¨ªbul que permetia l¡¯entrada de carruatges i vehicles.

Des de fa unes setmanes ¨¦s possible visitar el pis noble i pujar a la seva terrassa gr¨¤cies al conveni signat entre l¡¯Institut Ramon Llull i Cases Singulars, l¡¯entitat que permet visitar molts dels interiors dels edificis modernistes d¡¯aquesta ciutat. ¡°?s una bona manera d¡¯explicar la hist¨°ria catalana a trav¨¦s de les cases m¨¦s importants de Barcelona¡±, explica la historiadora Isabel Vall¨¨s, responsable de Cases Singulars al costat de Laura Pastor.

L¡¯obertura al p¨²blic del palau s¡¯uneix a una ruta d¡¯edificis modernistes que comen?a pel passeig de Gr¨¤cia (Casa Lle¨® i Morera, Amatller, Batll¨®, Pedrera), segueix per la Diagonal, passa per aquest edifici de Puig i Cadafalch i per la Casa de les Punxes (que tamb¨¦ va planejar Puig en aquell mateix moment i que aviat s¡¯obrir¨¤ al p¨²blic) i acaba a la Sagrada Fam¨ªlia, l¡¯obra inconclusa de Gaud¨ª.