Barcelona no juga als grans esdeveniments

La pol¨ªtica d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona ha fet un gir copernic¨¤ des de l'arribada al poder de Barcelona en Com¨² el maig del 2015. I no nom¨¦s perqu¨¨ es va aprovar reduir de quatre a dos milions l'aportaci¨® que es fa al Circuit de Montmel¨®, ja que ¨Cvan prometre en campanya¨C calia invertir m¨¦s en beques menjador i menys en la f¨®rmula 1, una cosa que, d'altra banda, dep¨¨n de Promoci¨® Econ¨°mica, explica la comissionada d'Esports, Marta Carranza. ¡°Es tracta d'un moviment estrat¨¨gic per posar Barcelona al m¨®n, com es fa amb el Mobile World Congress¡±, diu.

Ara el que toca ¨¦s decidir si, amb els seus gaireb¨¦ 25 milions de pressupost anual i despr¨¦s de perdre ¨Cl'anterior equip de govern¨C l'organitzaci¨® del Mundial d'Atletisme del 2019, caldria aspirar a organitzar el seg¨¹ent. O si li interessen competicions del tipus Ryder Cup. I aqu¨ª ho t¨¦ clar. El no ¨¦s rotund. Carranza explica per qu¨¨: ¡°Aquests grans esdeveniments s'han gestat des del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Internacional (COI), des de federacions internacionals o associacions d'esportistes. Un exemple ¨¦s la Ryder Cup del 2022 a la qual optava Espanya, un esdeveniment que t¨¦ com a titulars un grup d'exgolfistes, que s¨®n els que posen les normes: exigien a l'aspirant abonar 1,2 milions d'euros l'any durant els set anys precedents i els cinc seg¨¹ents; a m¨¦s, calia organitzar una s¨¨rie de tornejos, a m¨¦s de la Ryder. 21 milions en total que havien d'assumir les administracions catalanes: la Generalitat, la Diputaci¨® de Girona, l'Ajuntament de Girona i el de Barcelona, al qual li corresponien 7,5 milions, que ¨¦s el que ens vam trobar quan vam arribar al poder¡±. De fet, van abonar 250.000 euros al gener per liquidar l'aventura: la Ryder es far¨¤ a Roma.

¡°Aquestes regles del joc no ens semblen correctes per a una ciutat. Hi havia altres candidatures en les quals els patrocinadors posaven els diners¡±, afegeix Carranza. ¡°Amb el Mundial d'Atletisme del 2019, que finalment es far¨¤ a Doha, va passar una cosa semblant. Van dir que costaria 50 milions; 27 els havia de posar l'Administraci¨® p¨²blica. Aix¨° no ¨¦s professional¡±, explica Marta Clar¨ª, gerent de l¡¯Institut Barcelona Esports (IBE). ¡°Si canvia el model, ens postularem encantats per a la convocat¨°ria seg¨¹ent, el 2021. Per¨° ara no ¨¦s la nostra prioritat¡±, explica la comissionada.

?s possible canviar les regles del joc o aix¨° deixar¨¤ Barcelona al marge dels grans esdeveniments esportius mundials? El que l'IBE, Carranza i l'equip de govern liderat per l'alcaldessa Ada Colau volen ¨¦s no passar mai m¨¦s per l'adre?ador de ¡°federacions que exigeixen entre els seus requisits que el president tingui tracte de cap d'Estat o s'allotgi a la?suite m¨¦s cara de la ciutat, amb l'advertiment, a m¨¦s, que tenen mitjans per comprovar que ho ¨¦s¡±.

I comencen a comprovar que s¨ª que hi ha federacions que treballen de forma diferent. Com les de waterpolo o patinatge, amb les quals s¨ª que s'estan entenent. Barcelona ser¨¤ la seu de l'Europeu de Waterpolo el 2018 i dels World Roller Games del 2019 i en cap cas abonar¨¤ cap c¨¤non. L'Europeu val entre 5 i 6 milions, l'Ajuntament hi posar¨¤ 3,9 i el c¨¤non (1,1) el traur¨¤ l'organitzaci¨® dels ingressos de taquilla, patrocini o drets de televisi¨®.

¡°Aix¨ª no assumim m¨¦s riscos dels necessaris. L'¨²ltim Mundial de Nataci¨®, per exemple, va suposar un d¨¨ficit d'un mili¨® d'euros. Si administres recursos p¨²blics aix¨° no t¨¦ cap sentit¡±, indica Carranza. ¡°Volem canviar el concepte: l'organitzador ha de ser corresponsable. Volem passar de ser la ciutat que promou a la ciutat que acull¡±, explica Clar¨ª. Aix¨ª seran tamb¨¦ els Roller Games, amb un pressupost d'11 milions (l'Ajuntament n'aporta 3,3). El 2019 seran per primera vegada una competici¨® amb car¨¤cter de campionat mundial.

Un dels requisits que exigeix Esports ¨¦s que quan es portin esdeveniments a Barcelona siguin dels que la ciutadania assumeix com a seus, com amb els esports d'aigua, els de motor o el patinatge. ¡°Ens agradaria promoure els esports minoritaris, no volem que el futbol ho absorbeixi tot. I tenim inter¨¨s a generar producte propi, com la marat¨®. Es fan en moltes ciutats, per¨° la de Barcelona est¨¤ agafant un perfil propi¡±, diu Carranza.

I encara que s¨®n el m¨¦s vist¨®s, els grans esdeveniments per Carranza s¨®n nom¨¦s ¡°la cirereta del past¨ªs¡±. Amb 500.000 euros el 2015 i 1,6 aquest any en subvencions a 8.000 fam¨ªlies per millorar l'acc¨¦s a la pr¨¤ctica esportiva fora de l'horari escolar, es busca minimitzar la fractura social per raons de g¨¨nere, origen o nivell d'ingressos. La comissionada treballa, tamb¨¦, en la redistribuci¨® d'alguns esdeveniments esportius ordinaris: ¡°Hi ha celebracions cada cap de setmana, pr¨¤cticament morim d'¨¨xit. Cal imposar una mica de racionalitat i sentit com¨², ajuntar algunes curses populars, per exemple, com s'ha fet amb la del Bar?a i la de les Corts, perqu¨¨ hi ha zones de la ciutat amb una pressi¨® important els diumenges¡±, indica.

Una altra de les seves tasques ¨¦s millorar la xarxa d'instal¡¤lacions esportives municipals. I fins i tot donar vida a grans construccions com l'Estadi Ol¨ªmpic, que l'Ajuntament ha llogat per a l'Open Camp (una mena de parc tem¨¤tic dedicat a l'esport) durant els propers cinc anys per 30 milions. ¡°Un projecte privat i amb vocaci¨® p¨²blica, que mantindr¨¤ viu l'estadi, el dinamitzar¨¤ i estar¨¤ obert a la ciutadania¡±, assenyalen a l'IBE.