¡®13, Rue del Percebe¡¯, immoble rehabilitat

¡°La botiga de queviures seria una gran superf¨ªcie, i la porteria no existiria, seria substitu?da per una oficia de banc; a la claveguera i a l¡¯ascensor hi hauria okupes; a les golfes hi hauria gent de l¡¯Ajuntament fent cops a la porta per reclamar el cobrament d¡¯impostos; els nens, en comptes de quatre, serien una desena perqu¨¨ tots viurien amb els avis, i el caco, un d¡¯aquests banquers de les preferents¡­ Per¨°, en el fons, seria el mateix i jo tindria els mateixos problemes per omplir aquests foradets¡±. T¨¦ ra¨® Francisco Ib¨¢?ez (Barcelona, 15 de mar? del 1936). Han canviat les formes i el disseny, per¨° Espanya no est¨¤ avui gaire m¨¦s lluny que la que reflectia ell el 6 de mar? del 1961, quan estrenava a la revista Tio Vivo el seu primer 13, Rue del Percebe, sens dubte una de les seves creacions m¨¦s celebrades juntament amb la del duo Mortadelo i Filem¨®n. Un dels grans mites de la historieta espanyola veu ara rehabilitat el seu edifici amb una edici¨® especial integral que reuneix les 342 hist¨°ries que va fer, ¡°en un treball de remer de galeres¡±, segons el mateix Ib¨¢?ez, entre aquell 1961 i el 1968. Un lux¨®s homenatge (gran format, llom de tela, paper estucat, remasteritzaci¨® de colors, nova retolaci¨® de textos, abans de tipografia de m¨¤quina d¡¯escriure; total: 30 euros) amb el qual Ediciones B celebra els 80 anys del dibuixant, que va fer ahir.

Al dibuixant li van sortir gaireb¨¦ arquetips d'una Espanya encara molt grisa on el salvi's qui pugui, la piller¨ªa, certa mis¨¨ria i el nyap imperaven

¡°Sempre est¨¤vem buscant paraules estrafol¨¤ries; no s¨¦ si RAF ja havia fet servir aix¨° de percebe, i potser aix¨° de fer alguna cosa amb gent a qui es veu dins d¡¯una casa ho va dibuixar una vegada V¨¢zquez, no ho s¨¦, jo no vaig inventar res¡­ Potser la meva aportaci¨® va ser que es tract¨¦s de tot un edifici; en definitiva, volien que f¨¦ssim una cosa diferent per omplir una p¨¤gina i va sortir aix¨°¡±, rememora, modest, Ib¨¢?ez els inicis de 13, Rue del Percebe. Algun seu ve¨ª real va semblar que s¡¯hi veia reflectit, per¨° no. Es va anar inventant els personatges. I li van sortir gaireb¨¦ arquetips d¡¯una Espanya encara molt grisa on el campi qui pugui, la pilleria, certa mis¨¨ria i el nyap imperaven. All¨¤ hi havia el botiguer Don Sen¨¦n, aut¨¨ntic artista en l¡¯art d¡¯estafar els clients; el veterinari de professionalitat molt dubtosa (com gaireb¨¦ tots els inquilins en les seves tasques); Ceferino, un lladre incompetent; Don Hur¨®n, l¡¯inquil¨ª vestit de vint-i-un bot¨® que viu a la claveguera; la propiet¨¤ria de la pensi¨®, especialista a fer cabre els hostes com sardines als llocs m¨¦s inversemblants (¡°no sabeu com estava llavors aix¨° dels rellogats¡±, rememora avui el dibuixant); la quadrilla de germanets trapelles que foragiten (o torturen) tots els pretendents de la seva tia, una dona atractiva¡­ La fauna va donar fins i tot perqu¨¨ la censura es fiqu¨¦s a l¡¯edifici: Ib¨¢?ez va haver de deixar de dibuixar el cient¨ªfic boig amb les criatures que terroritzaven els inquilins perqu¨¨ ¡°el do de la creaci¨® nom¨¦s el t¨¦ l¡¯Alt¨ªssim¡±, recorda la nota oficial. El va substituir per un sastre desastr¨®s. ¡°Dibuixava amb un ull al foli i un altre a la censura, m¨¦s que res perqu¨¨ amb tanta feina era impensable haver de repetir-ho tot si t¡¯ho prohibien¡±, confessa.

Ib¨¢?ez troba a faltar tots els inquilins, per¨° en especial en Manolo el mor¨®s, el de les golfes, homenatge al seu company V¨¢zquez, i Don Hur¨®n ¡°perqu¨¨ era facil¨ªssim fer-lo: traient el cap per la claveguera i prou¡±. Aqu¨ª van comen?ar els mals de l¡¯immoble: 11 inquilins i gaireb¨¦ una quinzena d¡¯hist¨°ries matades en un espai min¨²scul cada setmana. ¡°Aix¨° era com pujar l¡¯Everest¡±, recorda. El mateix sistema de treball estakhanovista imperant a Bruguera va acabar fent caure l¡¯edifici. ¡°Cada setmana havia de fer un Mortadelo y Filem¨®n, un Rompetechos, un 13, Rue del Percebe, un Pepe Gotera y Otilio i un Don Pedrito, el ninot de les Bodegas Fundador que agradava molt a Francisco Bruguera, que va comprar els drets d¡¯imatge per fer unes historietes en paper que em van tocar a mi¡­ Quan van comen?ar a venir cartes i cartes per demanar m¨¦s mortadelos, vaig aconseguir deslliurar-me del que m¨¦s feina em suposava i aix¨° era 13, Rue del Percebe¡±. Nom¨¦s per a un volum especial de la s¨¨rie Super Humor, el 2002 (que tanca el volum), va tornar a agafar el llapis per reanimar-los.

Passen els anys, per¨° el dibuixant continua treballant avui ¡°exactament igual que fa 30 o 40 anys¡±. O poc n¡¯hi falta: surten al mercat dues aventures de Mortadelo i Filem¨®n cada any de mitjana: el 2015, per exemple, El Tesorero i ?Elecciones! Dos grans ¨¨xits: de cada un se¡¯n van vendre m¨¦s de 100.000 exemplars. Des que el fons de Bruguera va passar a mans d¡¯Ediciones B (1988), Ib¨¢?ez ha venut m¨¦s de 30 milions de les seves historietes. I ja ha lliurat la infal¡¤lible aventura ol¨ªmpica, aquest any a Rio de Janeiro: ¡°Aix¨° s¡¯ha de publicar abans de les proves perqu¨¨, si no, les vendes s¨®n la meitat si surts a l¡¯estiu quan comencen¡±, comptabilitza el mateix dibuixant¡­ Tot aix¨° explica per qu¨¨ el president en persona del Grupo Z, propietari d¡¯Ediciones B, Antonio Asensio Mosbah, va acompanyar ahir ¡°amb emoci¨® i orgull¡± Ib¨¢?ez quan apagava les espelmes del seu past¨ªs d¡¯aniversari o quan mirava com, al crit un¨¤nime de ¡°Gr¨¤cies, mestre!¡±, el felicitaven via v¨ªdeo personatges tan diferents com Forges, Jordi ?vole o Jordi Hurtado.

¡°No, encara que es repeteixin les eleccions no far¨¦ cap altre ¨¤lbum; aquests pol¨ªtics em fan una compet¨¨ncia il¡¤l¨ªcita, si les repeteixen¡­ Fan riure m¨¦s que jo¡±, va ironitzar qui, si b¨¦ admet que mai no ha fet servir els seus herois Mortadelo i Filem¨®n per fer cr¨ªtica social i pol¨ªtica, ¡°no s¨®n de dretes ni d¡¯esquerres¡±, s¨ª que reconeix que, amb els anys i llegits d¡¯una tirada, ¡°s¨ª que reflecteixen usos i costums d¡¯aquest pa¨ªs i de vegades no s¨¦ si els meus personatges parlen com la gent o ¨¦s a l¡¯inrev¨¦s¡±.

La censura va entrar a l'edifici i es va portar per davant al cient¨ªfic-boig perqu¨¨ "la creaci¨® nom¨¦s pot ser obra de el Alt¨ªsimo", recorda Ib¨¢?ez que li van indicar les autoritats franquistes

Estava feli?, Ib¨¢?ez, per¨° hi havia un deix d¡¯enyoran?a o cansament en algunes paraules, com quan va recon¨¨ixer l¡¯esc¨¤s ress¨° institucional que ha tingut el m¨®n del c¨°mic: ¡°Aix¨° no ¨¦s Fran?a, on es dediquen grans exposicions als dibuixants; aix¨° dels c¨°mics va de baixa¡­ Ho veig en els meus n¨¦ts: miren el que faig, per¨° el que els agrada s¨®n les maquinetes, on fan els seus personatges i historietes¡­ Senten horror davant d¡¯aquests cucs negres que s¨®n les lletres¡±. Tampoc no creu gaire en la moda dels superherois, ¡°menys treballats ara que abans, que els podies retallar i penjar com si fossin obres d¡¯art; jo s¨®c m¨¦s d¡¯herois m¨¦s quotidians o d¡¯aquests molt cr¨ªtics amb la societat actual¡­ Amb aix¨° i potser amb les novel¡¤les gr¨¤fiques el c¨°mic aguantar¨¤¡±.

Afable com el fons de tots els seus personatges, Ib¨¢?ez no vol donar autors o l¨ªnies preferits: ¡°Tots els c¨°mics tenen alguna cosa que m¡¯agrada¡±, deixa anar com a resultat de recordar que de petit els llegia tots ¡°encara que no tingu¨¦ssim diners a casa¡±. El secret: la seva fam¨ªlia guardava ¡°els calaixos del quiosquer del carrer perqu¨¨ no li robessin el material i m¡¯ho llegia tot, tot¡±. Amb la mateixa paci¨¨ncia de cada fira, ahir tamb¨¦ es va formar cua de periodistes i directius perqu¨¨ els sign¨¦s els ¨¤lbums. Una mica m¨¦s enrere, sense perdre¡¯l de vista, discreta, hi ha una dona: ¡°Tota la vida que l¡¯espero; ni a casa no hi ha manera. Quan estem a punt de marxar sempre em diu: ¡®No, espera¡¯t, que estic acabant aix¨°...¡¯; la gent es creu que les historietes li surten d¡¯una maquineta o que les copia¡­ No, mai no ha volgut repetir, sempre vol ser original i sempre ha treballat molt¡±, constata Reme, la seva dona, amb la qual va comen?ar a sortir aquell mateix any 1961, esgarrapant temps als ve?ns d¡¯aquest immoble boig, entre altres de les seves criatures.