Miguel Adrover: ¡°La moda ha passat de moda¡±

Per Miguel Adrover, ¡°la moda ha passat de moda¡±, i per aix¨° ara no hi juga. Per¨° li agrada parlar-ne, com va demostrar ahir a Barcelona, on va inaugurar el cicle Out of Metrics, dedicat a creadors que han aconseguit el reconeixement mundial operant fora de les m¨¨triques mercantilistes, un programa organitzat pel Foment de les Arts i el Disseny (FAD) i Mazda Space. Davant d¡¯un nombr¨®s p¨²blic que li va dedicar un llarg aplaudiment final, el dissenyador, triomfador de les passarel¡¤les a principis del segle XX, va oferir un discurs molt cr¨ªtic amb la ind¨²stria, el consumisme, les grans maison, el gegant editorial Cond¨¦ Nast i l¡¯editora m¨¦s famosa del m¨®n, Anne Wintour.

Amb una americana de tall cl¨¤ssic, barret marr¨® i una llarga trena, Miguel Adrover (Calonge, Mallorca, 1965) va arribar ahir a la ciutat amb certa timidesa. En iniciar la confer¨¨ncia, reconeixia que estava una mica nervi¨®s, perqu¨¨ en els ¨²ltims temps no ha sortit gaire del poble, va explicar. Viu al camp, en una zona rural de Calonge, amb la seva fam¨ªlia, i no parla amb gaire gent. Per¨° despr¨¦s va agafar confian?a i es va deixar anar. Fins a criticar-ho tot, o gaireb¨¦, de la moda, una ind¨²stria que s¡¯ha convertit en ¡°un negoci per vendre roba que la gent no necessita¡± i que ¡°ha desconnectat de la realitat¡±.

Va comen?ar fent una retrospectiva de les seves col¡¤leccions, en qu¨¨ s'hi reconeixia una creativitat que traspassava els canons de cada moment. La personalitzaci¨®, el reciclatge, la mescla de cultures, les cr¨ªtiques pol¨ªtiques i al sistema han estat presents en tots els seus treballs, des del disseny creat amb una bandera de l¡¯ONU en el moment que els Estats Units menyspreaven aquesta organitzaci¨®, fins a uns vestits amb alicatats ¨¤rabs fets de patchwork que el van convertir en simpatitzant islamista per la CIA i el van obligar a fugir dels EUA arran dels atemptats a les Torres Bessones.

La conductora de l¡¯acte, Charo Mora, el va qualificar d¡¯¡°esperit lliure i sempre cr¨ªtic¡±. I ell no va fallar a aquesta definici¨®, ni tampoc a la del cicle, que pret¨¦n portar autors que van a contracorrent i amb treballs que destaquen per la l¨°gica humanista i de contribuci¨® social. Considerat un precursor de la moda sostenible, va reivindicar que la moda hauria de ser ecol¨°gica per llei, perqu¨¨ si no es converteix en una normativa les grans marques no l¡¯aplicaran.

Fan de la roba amb vida, de la que ha tingut una traject¨°ria, va fer una defensa del reciclatge. De fet, per a l¡¯¨²ltima col¡¤lecci¨® no va necessitar comprar cap teixit. Out of my Mind (2012) la va fer amb roba de la seva fam¨ªlia, dels pares i dels avis, dels seus amics i d¡¯ell mateix. ¡°Sempre m¡¯ha atret all¨° menyspreat, el que la gent no mira¡±. No va mostrar cap recan?a a recon¨¨ixer que ¨¦s ¡°un escombriaire¡± i que al m¨®n ja hi ha prou coses per crear-ne m¨¦s. En aquest sentit, va animar els joves dissenyadors presents a la sala a investigar en reciclatge.

Per¨° a banda de reutilitzar, ell ¨¦s un gran defensor de l¡¯estil de cadasc¨², i no ent¨¦n com la gent pot comprar roba nova cada setmana. Va ser molt cr¨ªtic amb la d¨¨ria de canviar d¡¯estil freq¨¹entment i seguir les tend¨¨ncies que v¨¦nen dels anomenats prescriptors de moda. ¡°Que una persona tingui milions de seguidors no vol dir que sigui excel¡¤lent¡±, va dir. ¡°No necessito una marca per sentir-me m¨¦s segur¡±, va continuar mentre lamentava que aix¨° passi. De fet, va anar un pas m¨¦s enll¨¤ en afirmar que ¡°no t¨¦ cap respecte per les companyies que tenen molts diners¡±. ¡°No m¡¯importa el poder, m¡¯agrada all¨° desgraciat¡±, va afegir.

"M'han fet vergonya" les passarel¡¤les

Per preparar-se la xerrada a Barcelona, va seguir les ¨²ltimes passarel¡¤les de Par¨ªs, Mil¨¤, Londres i Nova York. ¡°M¡¯han fet vergonya¡±, va afirmar, perqu¨¨ veu la moda desconnectada de la realitat. Va trobar a faltar que alg¨² reflect¨ªs o critiqu¨¦s el que passa al m¨®n: la crisi dels refugiats, l¡¯auge de l¡¯extrema dreta o els atemptats islamistes. ¡°No concebo la moda sense consci¨¨ncia social, ecol¨°gica i pol¨ªtica¡±, va sentenciar, mentre recordava que el punk dels setanta era una resposta al sistema conservador. ¡°Darrere la moda ara no hi ha res, est¨¤ buida de contingut¡±, lamentava.

Tamb¨¦ rebutja el ritme fren¨¨tic de la ind¨²stria. ¡°Fer 12 col¡¤leccions a l¡¯any ¨¦s molta pressi¨®¡±. Aquest sistema ha portat dissenyadors al su?cidi, explicava, i va anomenar Alexander McQueen, que era amic seu. ¡°Potser ara els estudiants ja estan advertits de qu¨¨ vol dir entrar a aquesta ind¨²stria i es preparen per a aquest ritme¡±, va explicar, per¨° quan ell va comen?ar no pensava en res d¡¯aix¨° ni en plans de negoci. ¡°Nom¨¦s tenia la necessitat d¡¯expressar-me¡± amb la vestimenta, va afegir.

Tamb¨¦ van rebre les grans maisons. Segons Adrover, Coco Chanel i Yves Saint Laurent van ajudar la dona a alliberar-se, van tenir el seu paper, per¨° ja no t¨¦ sentit que aquestes i altres grans firmes segueixin dominant la ind¨²stria. Ell creu que aquests grans noms tallen les ales de la creativitat als nous dissenyadors que hi treballen, que es veuen obligats a mantenir la l¨ªnia del creador que va forjar la casa. Per aix¨°, va recomanar als estudiants que quan passin per davant de l¡¯aparador d¡¯una gran firma ni se¡¯l mirin. ¡°La joventut no ha de ser esclava de les velles gl¨°ries¡±, els va dir.

Les cadenes de fast fashion tampoc van escapar-se de la cr¨ªtica. ¡°No crec que Zara i H&M siguin bones¡±, tamb¨¦ han contribu?t a matar la moda, va dir, a m¨¦s d'acusar-les de copiar les passarel¡¤les i produir sense escr¨²pols. Pel que fa a les revistes, va criticar la m¨¦s famosa. ¡°Vogue no ¨¦s la b¨ªblia de la moda, ¨¦s un negoci de Cond¨¦ Nast, que ho controla tot¡±. A m¨¦s, considera que no ¨¦s gens saludable el poder d¡¯Anna Wintour en aquest sector, perqu¨¨ si ella tanca les portes a alg¨² tothom li tanca, i ¡°a ella l¡¯interessa la revista i el negoci¡±. ¡°No hi ha llibertat¡±, va tornar a lamentar.

A banda de les entranyes del sector, ¡°la moda ¨¦s totalment prescindible¡±, considera. ¡°Si ens quedem sense aigua no importar¨¤ gens la moda¡±, aleshores, no ent¨¦n com aquesta ind¨²stria no es preocupa pels problemes reals del m¨®n. Ell, que ha convertit un antic tendal d¡¯una cafeteria de Luxor en un abric, defensa que la seva roba estar¨¤ al seu armari ¡°fins que es trenqui de vella¡±. ¡°La mare Terra ho posar¨¤ tot al seu lloc¡±, va concloure.

¡°Si arriba alg¨² amb bon cor m¡¯hi casar¨¦¡±

Miguel Adrover es va fer un nom en el m¨®n de la moda despr¨¦s d'un aprenentatge autodidacte a Londres. El seu salt a Nova York el va portar a la fama. Va obrir una botiga considerada de culte, Horn, que tamb¨¦ tenia dissenys d¡¯un jove Alexander McQueen. A la passarel¡¤la va entusiasmar el 1999 amb Manaus, Chiapas, New York City, i no va deixar de fer-ho mentre va desfilar. Amb nom¨¦s dues col¡¤leccions li van donar el prestigi¨®s premi del Council of Fashion Designers i Anne Wintour es va interessar per ell. Despr¨¦s de deixar Nova York per ser sospit¨®s de simpatitzar amb l¡¯islamisme, es va refugiar a Egipte, on hi t¨¦ una casa. Va treballar durant nou anys per a Hess Nature, una marca alemanya pionera en moda ecol¨°gica, i actualment no dissenya per a ning¨². Crea a casa, al seu ritme, mentre treballa al camp, segons diu. Explica que ha rebutjat firmes com Moschino o Tommy Hilfiger, per¨° s¡¯ho podria pensar i tornar a la ind¨²stria si es compleix la seva condici¨®: ¡°Si arriba alg¨² amb bon cor m¡¯hi casar¨¦¡±.