Consells al president

Ara que gr¨¤cies a la CUP ja no s¡¯ha de suportar la carrincloneria dels s¨ªmils mariners d¡¯Artur Mas ¡ªastut com un llop de mar, des de la costa albira l¡¯inexistent, i, a la taverna, tothom sap que ning¨² se l¡¯ha de creure quan s¡¯inflama i, amb vehem¨¨ncia, es comporta com si compl¨ªs amb els deures d¡¯un c¨¤rrec que ja no t¨¦¡ª, ara que la cita liter¨¤ria ha entrat dins l¡¯¨°rbita pol¨ªtica, el p¨²blic segurament agrairia que la nova tend¨¨ncia parlament¨¤ria imposada per Carles Puigdemont assol¨ªs una elaboraci¨® una mica m¨¦s rotunda. Deu ser veritat, com deia Manuel Foraster (malauradament traspassat quatre dies enrere), que la ironia ¨¦s perfecta per criticar l¡¯intel¡¤lectual pedant, per¨° en la par¨¤frasi d¡¯unes paraules insignificants pronunciades per un futbolista en la celebraci¨® d¡¯un ¨¨xit esportiu ¡ªi les celebracions, per cert, no se celebren amb aigua¡ª, ¨¦s l¨ªcit observar-hi un afany desmesurat per popularitzar el discurs. D¡¯altra banda, ironitzar sobre un poeta fonamentalment ir¨°nic com Jaime Gil de Biedma tamb¨¦ pot dur el p¨²blic a parafrasejar un apunt del seu dietari: ¡°El franquismo no es m¨¢s que un caos ideol¨®gico, aglutinado por el miedo, y presidido por un individuo de enorme astucia pol¨ªtica y con una incre¨ªble intuici¨®n ¡ªhasta ahora¡ª de por d¨®nde pasan las l¨ªneas de fuerza que le permiten mantenerse en el ejercicio del poder¡±.

S¡¯ha de recon¨¨ixer que citar en el discurs d¡¯investidura alg¨² com Agust¨ª Calvet, Gaziel, acusat de botifler, va ser un detall a favor de la conc¨°rdia que va sorprendre agradablement, per¨°, posats a demanar l¡¯impossible, en un futur pr¨°xim Puigdemont tamb¨¦ podria astorar una mica m¨¦s a tothom i recordar la frase amb la qual Mari¨¤ Manent defineix les t¨ºtes politiques com unes persones que ¡°tenen el sentit de la realitat que els volta i saben quines s¨®n les possibilitats d¡¯obtenir all¨° que es proposen¡±. S¡¯ha d¡¯agrair, ¨¦s clar, que aprofit¨¦s la tribuna pol¨ªtica per reivindicar impl¨ªcitament la categoria liter¨¤ria de Miquel Pairol¨ª, i encara s¡¯agrair¨¤ m¨¦s que Puigdemont sigui atrevit, que no caigui en la temptaci¨® d¡¯evitar l¡¯elitisme i que no s¡¯avergonyeixi d¡¯incorporar en el seu discurs els escriptors m¨¦s desconeguts, encara que ni el seu partit ni l¡¯oposici¨® s¨¤piguen de qui parla. I si alguna vegada se li acut citar Francesc Pujols, que s¡¯estalvi? rec¨®rrer, sisplau, a la frase tan gastada sobre qu¨¨ passar¨¤ el dia que els catalans vagin pel m¨®n i blablabl¨¤, i que pensi que tamb¨¦ va dir altres coses molt ¨²tils sobre l¡¯ofici que s¡¯exerceix en el Parlament, que el pol¨ªtic cau sovint en el clot que va cavant sense ni tan sols adonar-se¡¯n, per exemple, o, sobretot, que la pol¨ªtica ¨¦s una dimensi¨® de la cultura. Hi ha indicis, per cert, que permeten suposar que el conseller Santi Vila aix¨ª ho creu.