Repensem la universitat

Al febrer es van complir sis d¨¨cades exactes dels esdeveniments que van tenir lloc el 1956 a la Universitat de Madrid i que, juntament amb els fets del Paranimf de la Universitat de Barcelona de l'any seg¨¹ent, van iniciar l'imparable proc¨¦s de debilitament del Sindicat Espanyol Universitari (SEU) falangista. Ja en els anys seixanta, el creixement de la contestaci¨® estudiantil a la dictadura va culminar, la setmana passada en va fer mig segle, en les jornades de la Caputxinada i la creaci¨® del Sindicat Democr¨¤tic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB), aviat replicat en altres universitats espanyoles. Durant els anys seg¨¹ents, el r¨¨gim franquista va perdre gradualment el control de la universitat davant la mobilitzaci¨® estudiantil i la d'un potent moviment de professors no numeraris (PNN) que plantejaven, juntament amb reivindicacions de tipus laboral, el final de la dictadura i una profunda transformaci¨® del model universitari. El Manifest de Bellaterra (1975) va fer evident l'exig¨¨ncia d'una universitat p¨²blica i democr¨¤tica, amb profunda autonomia i al servei de la societat.

Des d'aleshores, no nom¨¦s ha plogut molt, sin¨® que el panorama universitari espanyol s'ha transformat radicalment, i en un sentit inequ¨ªvocament positiu. L'afirmaci¨® val, tamb¨¦ sens dubte, per a les universitats catalanes. Ara b¨¦, encara que molts dels objectius del SDEUB i del Manifest de Bellaterra s'han complert, queda encara cam¨ª per rec¨®rrer per aconseguir una universitat socialment igualit¨¤ria, democr¨¤tica i exigent en el compliment de les seves funcions variades. En realitat, en els ¨²ltims anys s'ha produ?t un clar retroc¨¦s en aquest cam¨ª. L'enorme pujada de taxes i les grans retallades en la pol¨ªtica de beques han expulsat de la universitat molts joves de classe treballadora i han tornat a convertir l'educaci¨® superior en un b¨¦ a l'abast nom¨¦s d'una part de les fam¨ªlies. Resulta comprensible que els estudiants vegin amb preocupaci¨® la nova reorganitzaci¨® dels estudis que s'acosta, que sense una rebaixa general de taxes ¡ªsobretot en el postgrau¡ª aprofundir¨¤ la desigualtat en l'acc¨¦s als estudis superiors.

No menys problem¨¤tica resulta l¡¯orientaci¨® productivista creixent de l'activitat investigadora, obsessivament preocupada pels criteris quantificables, abans que pels qualitatius, i per la posici¨® en r¨¤nquings internacionals constru?ts de forma m¨¦s que discutible. O l'evident menyspreu per la doc¨¨ncia, subordinada a altres activitats del professorat m¨¦s rendibles acad¨¨micament. Per no parlar de l'asfixiant burocratitzaci¨® i la deriva tecnocr¨¤tica de l'organitzaci¨® de les universitats, apuntalada sobre estructures cada vegada m¨¦s jer¨¤rquiques, menys participatives i menys representatives dels diversos col¡¤lectius universitaris. Tot aix¨° sostingut amb l'argument de l¡¯emulaci¨® necess¨¤ria de les formes de govern de les institucions universit¨¤ries de refer¨¨ncia internacional, sense afegir, ¨¦s clar, que la inversi¨® p¨²blica en universitats ¨¦s molt lluny del que un pa¨ªs del pes econ¨°mic del nostre podria i hauria de realitzar.

Amb tot, i contra el que sostenen alguns discursos derrotistes, conv¨¦ recordar que moltes de les nostres universitats obtenen bons resultats en doc¨¨ncia i recerca. I aix¨°, malgrat un cert abandonament de responsabilitats per part de les administracions, expertes a legislar i establir cont¨ªnuament noves obligacions de tot tipus sense posar alhora els recursos necessaris per complir-les. Les nostres universitats tiren endavant cada dia gr¨¤cies a l'enorme esfor? d'un professorat i d'un personal d'administraci¨® molt castigats en les seves condicions laborals i en les seves possibilitats de promoci¨® professional. Com en altres ¨¤mbits, la crisi s'ha afrontat amb retallades a les plantilles del professorat amb condicions laborals de qualitat, i ampliacions de les de professorat amb contractes precaris, sous de vergonya i perspectives d'estabilitzaci¨® molt escasses. Alhora, s'ha tancat l'entrada a joves docents i investigadors, obligats aix¨ª a un exili acad¨¨mic a altres pa?sos als quals regalem el talent que tant costa despr¨¦s recuperar, quan es recupera.

Cinquanta anys despr¨¦s de la Caputxinada, i quaranta despr¨¦s del Manifest de Bellaterra, estem en un moment cr¨ªtic per a les nostres universitats. Els estudiants, el professorat estable i els nous PNN, m¨¦s enll¨¤ dels encerts i errors que els seus diagn¨°stics i receptes variats i plurals puguin contenir, reflexionen i ens interpel¡¤len sobre la universitat que volem per al futur. Posem-hi atenci¨®.

Francisco Morente ¨¦s professor d'Hist¨°ria Contempor¨¤nia a la UAB.