Les cuixes de Verdaguer

Ben entrat el segle XXI ja hem apr¨¨s que els lectors tamb¨¦ creen les obres i se les emporten, les capgiren, s¡¯endinsen en aspectes imprevistos pels autors. Aquest ¨¦s el cas de Bernat Gasull (Barcelona, 1971), que a Male?da. L¡¯aventura de Jacint Verdaguer a l¡¯Anetos¡¯ ha llan?at de cap en els escrits de moss¨¨n Cinto per buscar l¡¯epopeia m¨¦s que no pas el poeta. Una aproximaci¨® diferent d¡¯altres estudiosos com Josep Maria de Casacuberta i Narc¨ªs Garolera.

El juliol de 1882, Verdaguer va caminar des de la Seu d¡¯Urgell fins al pic de l¡¯Aneto, i de les notes d¡¯aquell viatge i d¡¯altres estades al Pirineu va sortir Canig¨® i part de les proses d¡¯Excursions i viatges. L¡¯autor ha estudiat les llibretes de la travessa, avui a la Biblioteca de Catalunya, i ha resseguit les passes de l¡¯escriptor una vegada i una altra, sovint acompanyat del seu germ¨¤ Mart¨ª, enyorat per tants.

A Male?da trobem tres tipus de textos: els apunts de Verdaguer, les reflexions de Gasull i una descripci¨® t¨¨cnica del cam¨ª. La separaci¨® ¨¦s clara i resolta tipogr¨¤ficament, per¨° hauria valgut la pena d¡¯agrupar la guia excursionista al final perqu¨¨ talla el discurs, per altra banda ple d¡¯informaci¨®. El llibre fa una arrencada de cavall des dels preparatius de l¡¯expedici¨® fins a arribar a la Vall Ferrera. Hi ha escenes vives i ben pintades: podem imaginar la baixada del poeta a l¡¯estaci¨® de tren de Ripoll ¡°just al punt que afluixava la m¨¤quina de vapor¡± amb els carruatges, ¡°els brecs senyorials, els t¨ªlburis i els matxos de sella¡± que esperaven els viatgers. O reviure l¡¯atac en ¡°ple hivern, tot ple de neu¡±, de quatre llops que van arrencar el cap d¡¯un home a queixalades en temps d¡¯un Pallars fosc i primitiu; m¨¦s endavant la narraci¨® decau i es fa un xic reiterativa, per¨° aviat agafa el to, i el tram final, amb l¡¯ascensi¨® a l¡¯Aneto, ¨¦s espl¨¨ndid.

La fal¡¤lera detectivesca de Gasull de seguir Verdaguer exactament per on va passar o dormir en hostals que ja no hi s¨®n t¨¦ alguna cosa de quim¨¨rica, d¡¯impossible, per¨° li permet de recrear escenes, intuir, portar el text al seu terreny personal. Aix¨ª, de pas per la Vall d¡¯Aran, s¡¯atura a la R¨°ca S¨¨rra i conclou que ¨¦s el punt prec¨ªs on Verdaguer va fer un dels seus croquis a doble p¨¤gina: ¡°El paratge real d¡¯aquest dibuix que no em trec del cap... frisava per situar-lo, per tenir-lo ben viu, al davant¡±, i a Luishon recorre les llibreries per esbrinar en quina d¡¯elles va comprar aquesta o aquella altra guia. I ¨¦s que la cosa ve de lluny. Joan Maragall ens advertia a tots plegats que ¡°en cada cam¨ª us semblar¨¤ sentir-hi les petjades, en cada casa la veu, i en cada bosc veure voleiar, fugitiu entre les soques, un pany del negre manteu sacerdotal d¡¯en Jacint Verdaguer¡±. Avui que ja gaireb¨¦ ning¨² no escolta els llibres potser ha arribat l¡¯hora d¡¯escriure per poder parlar amb els morts i donar-los vida. En catal¨¤, una de les grans converses amb els absents va tenir-la Dom Bonaventura Ubach a Viatge per l¡¯Ar¨¤bia p¨¨tria cercant les petjades d¡¯Israel. El monjo de Montserrat buscava les traces d¡¯un poble sencer, i l¡¯obra tamb¨¦ culmina amb la pujada a una muntanya, el cim del Sina¨ª.

Gasull sap per on trepitja (Carranza, cal?a¡¯t!) i comparteix amb el poeta l¡¯amor francisc¨¤ per ocells i plantes: ¡°Despr¨¦s de travessar el bosc de faigs i avets repasso les flors dels prats de qu¨¨ parla Verdaguer. Hi s¨®n. Tot ¨¦s verd, curull de gencianes grogues i lliris blaus, els sorts, que es barallen vejam qui enlluerna m¨¦s els vessants¡±. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la biografia estricta, escriu el retrat d¡¯un paisatge i d¡¯un m¨®n desapareguts: el Pirineu i el pirineisme del XIX. Un dels encerts del llibre ¨¦s justament la refer¨¨ncia a d¡¯altres viatgers europeus, com el franc¨¨s Maurice Gourdon, que descobria la serralada en paral¡¤lel al poeta. La nostra lectura de Verdaguer s¡¯eixampla, el podem col¡¤locar en unes coordenades noves.

Si Enric Casasses va obrir el cap del geni i en va treure Dimonis, Gasull ens ha ensenyat les seves cuixes de muntanyenc: ¡°s¡¯arromangava la sotana lligant-se-la a la cintura, de manera que es presentava amb els h¨¤bits fins a mig cos¡±, llegim en una cita que el descriu preparant-se per caminar. Fa anys, Carles Hac Mor va comen?ar la festa de despullar el de Folgueroles en una brillant actuaci¨® a l¡¯antic Espai Brossa. Ara, Verdaguer Edicions la continua.

MALE?DA. L¡¯AVENTURA DE JACINT VERDAGUER A L¡¯ANETO

Bernat Gasull

Verdaguer Edicions

296 p¨¤gines. 18 euros

?