Com vols que et guanyi el Bar?a?

L¡¯Arsenal tamb¨¦ va passar per la pedra al Camp Nou i el Bar?a se les haur¨¤ a quarts de final de la Champions amb l'Atl¨¨tic de Madrid. Va b¨¦? Perill¨®s? Massa dif¨ªcil? Ara mateix no se sap pas gaire b¨¦ quin podria ser el pitjor o el millor adversari per a l¡¯equip de Luis Enrique, si tenim en compte que fa 38 partits que no perd i que s¡¯ha posat com a fita revalidar el t¨ªtol, cosa que no ha aconseguit ning¨² des que el torneig va deixar de dir-se Copa d¡¯Europa. Res no sembla vetat per al Bar?a.

Ha arribat un punt en qu¨¨ els blaugrana es planten al camp, tant hi fa si ¨¦s a fora com al Camp Nou, i diuen al rival: com voleu que us guanyem? No ¨¦s fatxenderia, els futbolistes del Bar?a no s¨®n precisament prepotents, sin¨® que ¨¦s una manera d¡¯explicar la versatilitat, competitivitat i fiabilitat del Bar?a. A l¡¯Arsenal l¡¯ha eliminat sobretot pel domini de les ¨¤rees: la seva, defensada de manera espectacular per Ter Stegen, i la contr¨¤ria, atacada per Messi, Luis Su¨¢rez i Neymar.

Ja no es discuteix sobre el joc, despr¨¦s que els cr¨ªtics m¨¦s puristes acceptin el contraatac com una bona f¨®rmula per guanyar els partits, sempre que es respecti la idiosincr¨¤sia futbol¨ªstica del Bar?a, que passa per ser el protagonista, tenir la pilota i buscar el gol, tant ¨¦s que sigui a la Lliga com a la Champions. No hi ha trampa en el joc blaugrana, o, si voleu, no trampeja els partits, ben al contrari: a partir dels centrecampistes, si de cas accepta jugar amb les armes que vol el rival, com es va veure contra l¡¯Arsenal.

El Bar?a va aplaudir d¡¯alguna manera el desplegament de l¡¯equip de Wenger. Va venir a dir: ho feu molt b¨¦, nois, esteu en el bon cam¨ª, seguiu aix¨ª i ens tornarem a veure aviat. La sensaci¨® que es va viure a l¡¯estadi ¨¦s que els jugadors de Luis Enrique controlaven m¨¦s la situaci¨® que no pas el joc, conven?uts que farien un gol cada cop que fos necessari, res de fer esfor?os in¨²tils, encara que els dos interiors hagin de c¨®rrer m¨¦s que mai, tots al servei del trident, que ja suma 106 gols.

No ¨¦s pas que especuli, tingui mandra o es deixi anar; m¨¦s aviat sembla que es regula, sempre a l¡¯aguait de poder atacar els espais, a partir de Su¨¢rez, Neymar i Messi. No sabrem el grau de la seva superioritat fins que afronti partits m¨¦s complicats i contraris de m¨¦s talla, com els que li v¨¦nen precisament ara: Vila-real (aquest dissabte), Reial Madrid (el 2 d¡¯abril) i Atl¨¨tic (5 i 13 d¡¯abril).

El Vila-real ¨¦s un molt bon equip, entrenat per un t¨¨cnic contrastat com ¨¦s Marcelino Garc¨ªa Toral, asturi¨¤ com Luis Enrique. Juga b¨¦ i defensa molt b¨¦ perqu¨¨ t¨¦ un gran sentit d¡¯equip i del joc col¡¤lectiu, sempre ben posat al camp, capa? de complicar la vida a qualsevol contrari, tamb¨¦ al Bar?a. No ha deixat d¡¯insistir en la seva idea de futbol des que va ser eliminat curiosament per l¡¯Arsenal a les semifinals de la Champions del 2006, quan Lehman va aturar un penal a Riquelme.

El partit de dissabte al Madrigal dir¨¤ fins a quin punt el Bar?a es pot desentendre ja de la Lliga i donar-la per guanyada, o b¨¦ hi ha de tornar a dedicar la seva atenci¨®, i m¨¦s si es t¨¦ en compte que el proper partit ser¨¤ al Camp Nou contra el Madrid. Molt distanciat a la classificaci¨®, fins a final de temporada l¡¯equip de Zidane viur¨¤ de cada partit, un a un, i pocs li fan menys gr¨¤cia que el que jugar¨¤ a l¡¯estadi del Bar?a. Si la Lliga se li pot fer llarga, ¨¦s un dels pitjors enemics en el m¨¤ a m¨¤ i a la Champions.

La seva relaci¨® amb la Copa d¡¯Europa ha estat ¨²nica, com ho prova el fet que l¡¯ha guanyada m¨¦s d¡¯una vegada amb alineacions sense glamur, ple de jugadors an¨°nims, bon coneixedor dels misteris d¡¯un torneig que exigeix saber competir en les condicions m¨¦s extremes i trobar solucions els dies m¨¦s dif¨ªcils: nom¨¦s cal recordar la volea de Zidane al Hampden Park de Glasgow contra el Bayer Leverkusen. Els rivals fugen del Madrid, i m¨¦s en una final; millor jugar si de cas a doble partit.

Al Bar?a, en canvi, sembla que no li fa por, i hi ha for?a aficionats que estan conven?uts que ha arribat l¡¯hora de passar comptes amb el Madrid, aqu¨ª o a Mil¨¤. Si amb Cruyff els culers van deixar de tenir complexos i amb Rijkaard i Guardiola van conquerir el Bernab¨¦u a c¨°pia de gols, amb Luis Enrique han apr¨¨s a tractar els blancs amb una certa indifer¨¨ncia, com si fossin un adversari m¨¦s, res d¡¯extraordinari. No va ser el t¨¨cnic del Bar?a qui va dir que no es reconeixia amb la samarreta del Madrid?

El Bar?a de Luis Enrique ha merescut els millor elogis d¡¯entrenadors punyeters com Wenger. La seva confer¨¨ncia de premsa despr¨¦s del partit va ser antol¨°gica perqu¨¨ va parlar d¡¯art i no d¡¯espectacle, una paraula amb la qual s¡¯omplen la boca tots els comentaristes que retransmeten qualsevol partit, ja desgastada despr¨¦s de ser utilitzada amb sentit o sense, nom¨¦s pel vici d¡¯una grandiloq¨¹¨¨ncia que als vuitens de final s¡¯ha centrat sobretot en la tanda de penals del Calder¨®n i el partit de Munic.

Veure Guardiola al Bayern provoca plaer o morbo, dep¨¨n de qui se¡¯l miri, per¨° la seva capacitat per inventar-se futbolistes, com ara Coman, Douglas Costa o Kimmich, capa?os de guanyar el lloc a alemanys il¡¤lustres, no t¨¦ preu. Guardiola ¨¦s un personatge de Shakespeare, disposat que se l¡¯estimi o se l¡¯odi?, mentre que a Luis Enrique tant li fa el que diguin d¡¯ell, sempre tan realista, mentre parlin b¨¦ del Bar?a. Els reptes se¡¯ls posen l¡¯entrenador i els jugadors, conscients que la derrota no es tria a la carta.

El Bar?a ja no competeix contra ning¨², ni tan sols contra la hist¨°ria, sin¨® que ho fa amb el seu passat m¨¦s recent: vol tornar a guanyar el triplet de la temporada passada. I arribats a aquest punt, no sap quin rival ¨¦s millor o pitjor a la Lliga o a la Champions per m¨¦s que els antecedents diguin que, si un dia ho pot passar malament de veritat, podria ser contra el Vila-real, el Reial Madrid o l¡¯Atl¨¨tic de Madrid.