No ¨¦s q¨¹esti¨® de boles calentes, sin¨® de nissaga

Mai un sorteig de la Champions (Sampionl¨ª, en deia Jes¨²s Gil, com Villar diu f¨²rbol) va resultar tan cantat ni va ser encertat per tanta gent com el de divendres a Nyon. L'emparellament dels tres equips espanyols ho diu tot: Bar?a-Atl¨¨tic de Madrid i Wolfsburg-Reial Madrid. El casticisme futbol¨ªstic va desplegar dijous la bateria d'humor negre i resignat per pronosticar que: 1. Al Reial Madrid li tocaria (els sorteigs s'identifiquen molt amb la loteria) l'equip m¨¦s feble dels supervivents, ¨¦s a dir, el Benfica o el Wolfsburg, preferiblement el segon; 2. Al Bar?a li tocaria un equip dur de rosegar, i 3. El Bayern seria compensat per la seva endimoniada eliminat¨°ria amb la Juventus. El punt 3 impedia que el Bayern fos el rival del Bar?a. Dit i fet. El Bayern va resultar agraciat amb el Benfica, excedent de contingent dels equips febles, aquests comodins que alleugen la mala conjuntura dels grans, i pel Madrid el Wolfsburg predestinat. La burleta presumpci¨® dels entesos va tenir ple al 8.

A la pregunta de si el sorteig de la Champions ¨¦s pur, la resposta ¨¦s no. El cam¨ª cap a la final d'alguns clubs resulta empedrat amb c¨°modes rivals, prescindibles per als ingressos televisius, mentre que uns altres, amb menys seguidors, menys inversions certificades al Comit¨¨ d'Intermediaris o menys prosapia, pateixen la que hauria de ser norma general de la competici¨®: cada nou rival ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil que l'anterior. Suor versus col¨°nia. Les ¨¤nimes belles sostenen que tot aix¨° s¨®n maledic¨¨ncies. Si el sorteig estigu¨¦s dirigit no s'haurien repetit finals entre equips d'un mateix pa¨ªs; doncs aix¨° ¨¦s el que s'intenta minimitzar ara. Entre el Bar?a i l'Atl¨¨tic nom¨¦s en pot quedar un.

Gaireb¨¦ des de les primeres tauletes sum¨¨ries se sap que l'atzar existeix, per¨° pot ser incentivat per procediments mec¨¤nics, f¨ªsics, metaf¨ªsics o mesm¨¨rics. D'aix¨° van viure els casinos de Bugsy Siegel i les loteries manegades per la m¨¤fia (i no nom¨¦s nord-americana). El futbol ¨¦s un negoci, per¨° no com un altre qualsevol, sin¨® m¨¦s pr¨°sper; la sort ha de ser eradicada o redu?da a la m¨ªnima expressi¨®. Tothom ent¨¦n que la Champions se sost¨¦ perqu¨¨ a les semifinals i a la final arriben els equips amb m¨¦s diners i seguidors, i no s'oposaria a un sistema de caps de s¨¨rie en les fases mitjanes i finals de la competici¨®. Una cosa semblant demanava Rumenigge, afectat per l'eliminaci¨® de la Juventus, amb el seu congestionat rictus habitual. El procediment estaria m¨¦s clar i remetrien les aig¨¹es de la xiuladissa.

L'essencial ¨¦s el m¨¨tode que se segueix per orientar el sorteig. S'escalfen les boles, com en temps de Raimundo Saporta, il¡¤lustre pr¨°cer del Reial Madrid, o se n'ha digitalitzat l'orientaci¨®? Tenen rugositats perceptibles al tacte? Ha contractat la UEFA Gandalf o Harry Potter perqu¨¨ vagin canviant a voluntat els noms de les paperetes que s'ensenyen al p¨²blic? Els aficionats volen saber, necessiten saber el truc. La grandesa de les institucions est¨¤ a cuidar els petits detalls. Aix¨ª sempre cau el Wolfsburg.