El dest¨ª dels deutes oblidats

Dimarts: Caldr¨¤ fer als l¨ªders pol¨ªtics una altra concessi¨®: mai amaguen el que pensen, sempre diuen la veritat. Ens conv¨¦ sostenir la quimera d'un governant incapa? de tergiversar el seu pensament. Per exemple: quan els vegem negar amb vehem¨¨ncia el que han fet o prometre solemnement el que mai faran, hem d'eximir-los de qualsevol sospita i imputar la seva distorsi¨® moral al dogma dels nous temps. En la societat de la informaci¨® la l¨°gica de l'incert substitueix el sentit com¨². Heisenberg finalment triomfant sobre Arist¨°til. A causa de la velocitat cibern¨¨tica, els desmentits precedeixen a l'error i els assumptes perden el seu encant enmig d'una revolta cognitiva: els esdeveniments podran ser i no ser al mateix temps. En aquest embogit paradigma nom¨¦s un ciutad¨¤ obsolet, volunt¨¤riament recl¨°s en la nost¨¤lgia, demanar¨¤ certesa all¨¤ on amb prou feines es pot trobar una inevitable ambig¨¹itat.

Dimecres: Vaig enviar al responsable de la Marca Espanya una carta que encara avui segueix sense resposta: ¡°Podries explicar-me com ho has aconseguit? Com has conven?ut el Govern espanyol per fer d'Espanya una marca? A les altes inst¨¤ncies, a les tert¨²lies i a les acad¨¨mies morals no deixen de lamentar que, per parlar del nostre pa¨ªs, els nacionalistes perif¨¨rics utilitzin el malnom d¡¯¡°Estat espanyol¡± (un eufemisme franquista, per cert). I a tu, no obstant aix¨°, t'encarreguen que la converteixis en un logo. Se sap que un expert en m¨¤rqueting pot vendre el que vulgui, per¨° resulta sorprenent que per a aquesta mercaderia hagis trobat comprador. La benem¨¨rita satisfacci¨® amb qu¨¨ el ministre Garc¨ªa-Margallo parla de la Marca Espanya denota la influ¨¨ncia de les teves habilitats. Diu el ministre, anticipant-se a qualsevol retret, ¡°mai hem volgut que Marca Espanya fos un projecte de relacions p¨²bliques, fum i paraules buides¡±. Es veu que una certa idea de la m¨¤gia publicit¨¤ria s¨ª que la t¨¦. Ja veurem quin balan? en fan el dia que es desmunti, per¨° empeltar a la pol¨ªtica l'argot del m¨¤rqueting ¨¦s un assoliment del qual has d'estar orgull¨®s. Aix¨ª que digues, com ho vas aconseguir?¡±.

Dijous: Quan el record de Jaume Matas i el dels seus sequa?os s'hagi extingit i ning¨² s¨¤piga ja com carai podia alg¨² engalipar tanta gent durant tant temps, romandr¨¤ en la mem¨°ria de les generacions el testimoni d¡¯Albert Vigoleis Thelen.

Abans que Hitler pug¨¦s al poder, l'escriptor ren¨¤ va fugir de l'Alemanya nazi i va trobar a Mallorca un perible refugi temporal. En el seu aclaparador llibre L¡¯illa del segon rostre (Anagrama, 1993) explica les seves memorables aventures i evoca la fascinaci¨® que li va produir aquella estranya societat.

Aqu¨ª va sobreviure durant cinc anys, atabalat per les pen¨²ries, per¨° enlluernat pels personatges il¡¤lustres, exc¨¨ntrics, murris o abstrets que amenitzaven una exist¨¨ncia suspesa en els l¨ªmits del temps. Cap altre llibre supera la minuciosa, barroca, honesta i vera? mem¨°ria d'aquella ciutat suprimida per sempre per la Guerra Civil. Vigoleis Thelen va saber percebre com ning¨² la naturalesa de l'esperit encarnat amb tenacitat en una estirp ir¨°nica i elegant. Explica l'autor que, una vegada, amb un mal terrible en un queixal i sense una pesseta a la butxaca, va acudir a la consulta d'un dentista conegut. ¡°No et preocupis, li va dir, ja em pagar¨¤s quan puguis¡±. Anys despr¨¦s, lleument restablert en la seva economia de butxaca, Vigoleis va visitar el dentista i aquest, sorpr¨¨s, va respondre: ¡°No puc cobrar un deute que havia oblidat¡±.