Viatge a la ment de Cervantes

Ni nom¨¦s poca-solta, ni nom¨¦s autor d'una obra c¨°mica d'¨¨xit popular; tamb¨¦ el ¡°rar inventor¡± que va ambicionar ser amb novel¡¤les extravagants, sense argument, com Rinconete y Cortadillo, o com en El coloquio de los perros... Aix¨ª es defensa Cervantes del menyspreu del m¨®n de l'acad¨¨mia i de la noblesa amb el qual despatxa el seu trencador El Quixot. Per¨° la veu no ¨¦s la de l'escriptor sin¨® la del professor de la Universitat de Barcelona i assagista Jordi Gracia, qui, en un esbala?dor exercici biogr¨¤fic com si d'una c¨¤mera subjectiva es tract¨¦s, es fica d'alguna manera en la ment de l'inventor de la novel¡¤la moderna i primer gran escriptor espanyol a Miguel de Cervantes. La conquista de la iron¨ªa (Taurus).

¡°Es tractava de comprendre en directe quina experi¨¨ncia vital i quin proc¨¦s mental va portar alg¨² a imaginar una obra tan revolucion¨¤ria, respectant sempre la maduraci¨® del subjecte¡±, diu Gracia sobre la seva particular contribuci¨® als 400 anys de la mort de l'escriptor per explicar, per exemple, per qu¨¨ el Quixot no apareix citat fins al voltant de la p¨¤gina 250 de les 468 que consta la biografia, obra en qu¨¨ sorpr¨¨n intuir els raciocinis que tamb¨¦ va fer l'escriptor, com si d'un mon¨°leg interior es tract¨¦s malgrat ser, en forma i fons, una biografia interpretativa. Tan rigor¨®s com el particular tr¨ªptic que ja ha compost, amb la biografia del primer gran pensador del segle XX espanyol, Jos¨¦ Ortega y Gasset (2014), o la de Dionisio Ridruejo (2009): ¡°Ortega es degrada amb els anys; a Cervantes i Ridruejo, en canvi, els uneix que acaben sent millors persones del que van ser, es desmenteixen i corregeixen amb l'experi¨¨ncia¡±, enlla?a.

La passi¨® del bi¨°graf (despr¨¦s de llegir la integritat del que va escriure Cervantes, que ha tradu?t en 15 llibretes a vessar d'anotacions; per Ortega en va requerir 23) va lligada a la d'un Cervantes soldat dels ter?os als 20 anys, que malgrat tremolar com una fulla per l'estat febril que arrossega des de fa dies, demana que se li col¡¤loqui a l'esquif del vaixell en la batalla de Lepant, amb les sabudes conseq¨¹¨¨ncies: tres canonades de bala, sis mesos sagnant-li la ferida i una m¨¤ esquerra inutilitzada per sempre. Un punt de fanatisme? ¡°Cervantes viu un moment heroic, que el seu pas com a alumne a l'escola p¨²blica de Madrid accentua en contactar amb la perif¨¨ria de la Cort... D'alguna manera, participa activament de la ideologia cat¨°lica i antimusulmana, all¨° del ¡®gos moro¡¯¡±, emmarca el bi¨°graf. Una cosa que Cervantes traduir¨¤ fins i tot en la seva obra liter¨¤ria: ¡°La Galatea, novel¡¤la pastoral, no deixa de ser una apologia de la literatura espanyola, en la qual inventaria i elogia fins a un centenar de poetes, bons i dolents, un esc¨¤ner amb voluntat patri¨°tica per demostrar que l'espanyola ¨¦s homologable a la literatura italiana que, com a bon lector compulsiu, ha devorat en les seves molt¨ªssimes hores mortes com a soldat¡±.

Armes i lletres s¨®n indissociables en Cervantes. ¡°Les lletres van amb les armes: per ser cavaller complet ha de ser aix¨ª i la superioritat ser¨¤ sempre de les armes sobre les altres perqu¨¨ sense ex¨¨rcit no es pot imposar el b¨¦ i la cristiandat, ¨¦s el seu pensament; ell mai es penedir¨¤ ni oblidar¨¤ les armes ni el seu companys: pocs dies abans de morir encara demanar¨¤ que no s'abandoni els 20.000 cristians captius a Alger¡±, apunta Gracia. Cervantes sabia b¨¦ del que parlava ja que va estar-hi pres cinc anys (tants com va ser un soldat ferotge), i va protagonitzar quatre espectaculars intents de fugida, tots fallits, per¨° que en canvi no li van comportar la mort, fet que ha perm¨¨s l'especulaci¨® sobre si gaudia del favor d'algun mandatari turc per temes de llit. ¡°Aquesta teoria ¨¦s bastant rid¨ªcula: per qu¨¨ no pensar que hi ha un component excepcional en un personatge singular capa? d'inventar-se¡¯n despr¨¦s un altre de tan singular com el Quixot? En Cervantes hi ha una ¨¨tica de la convicci¨®, del coratge; a Alg¨¨ria est¨¤ prop de l'heroi o aix¨ª ho relaten els seus companys de presidi¡­ ?s curi¨®s: exerceix de l¨ªder subversiu, per¨° despr¨¦s intenta complir tots els requisits que demana la Cort per poder ingressar en el sistema, per aix¨° el seu teatre ser¨¤ propaganda pol¨ªtica; tot ¨¦s molt rar en la vida de Cervantes, potser perqu¨¨ va ser molt llarga¡±.

Aquesta llarga vida va donar per ser soldat, captiu i una d¨¨cada m¨¦s com a recaptador de blat i oli i d'impostos endarrerits per fabricar els bescuits pudents i el material amb el qual s'alimentar¨¤ i proveir¨¤ l¡¯Armada que ha d'envair el ¡°vici¨®s luter¨¤¡± dels anglesos el 1588. Aix¨° deixa p¨°sit: ¡°Aquests anys descobreix la rutina de l'adversitat i la desigualtat, se sent alhora responsable de l'espoliaci¨®: creu en la seva funci¨® recaptadora per¨° alhora ¨¦s conscient de la inutilitat d'aquesta funci¨®, pel frac¨¤s de l¡¯Armada i la pr¨¨via visi¨® de les v¨ªctimes de les seves saques; experimenta un proc¨¦s de desideologitzaci¨® de la seva perspectiva vital¡±, resumeix Gracia.

Nom¨¦s faltava el pas per presidi per uns desajustaments comptables confusos (¡°no crec que fiqu¨¦s m¨¤ a la caixa, per¨° hi ha un embolic amb deutes personals i el jutge confon partides¡±, fixa Gracia). S'apropa, en qualsevol cas, el subt¨ªtol de la biografia: la conquesta de la ironia. ¡°Descobreix que les coses s¨®n i no s¨®n alhora, que el b¨¦ pot ser mal al mateix temps, que hi ha veritats que s¨®n simult¨¤nies i incompatibles... En definitiva, que un poca-solta rid¨ªcul pot ser alhora intel¡¤ligent i equ¨¤nime¡­ El Quixot, vaja¡±.

S'uneix a tot aix¨° el fet biol¨°gic: l'escriptor ronda els 50 anys (¡°com uns 70 d'avui¡±, equipara Gracia) i han mort tots els seus amics, fins i tot Felip II i amb ell cau el vel que tapava la hipertr¨°fia del poder. Ell mateix s'acabar¨¤ titllant de ¡°semidifunt¡±, alg¨² que potser comen?a a estar en temps de descompte. Per¨° en la maduresa descobrir¨¤ que ¡°gaudeix com mai com a escriptor¡±, incorporant als seus textos (les futures Novelas ejemplares) la parla o les inquietuds de la nova turbamulta de la ¡°tan viscosa com cosmopolita¡± Sevilla de l'¨¨poca.

L'aparici¨® del reeixit Guzm¨¢n de Alfarache ratifica l'escriptor, segons Gracia, en les seves intu?cions. ¡°Sense Guzm¨¢n de Alfarache no hi hauria hagut Quixot. Mateo Alem¨¢n i Cervantes tenen la mateixa edat, neixen fins i tot al mateix mes, per¨° l'obra del primer t¨¦ un punt de predicador moral, de sermonejador, i Cervantes ja sap que no ha de ser aix¨ª, ja ha apr¨¨s que la m¨¤scara de la literatura com a instrucci¨® moral pot servir als nens per¨° no ¨¦s la ra¨® per la qual un escriu o llegeix¡±, sost¨¦ el bi¨°graf. I ho rebla: ¡°Alem¨¢n ¨¦s revolucionari i conservador; Cervantes, m¨¦s revolucionari; en el fons, ¨¦s un Flaubert dels llibres de cavalleries: no prejutja, no sermoneja com el franc¨¨s tampoc ho fa a Madame Bovary; Cervantes ja est¨¤ en una altra era, l'era moderna¡±.

Gracia defensa una vella hip¨°tesi mai ratificada: el Quixot va n¨¦ixer com a conte. ¡°Havia de ser una de les seves Novelas ejemplares que va anar creixent, el personatge d'una hist¨°ria m¨¦s o menys conjuminada el 1598 i que captiva l'autor: al conte li d¨®na un final diferent amb l'escrutini dels llibres de cavalleries, allarga la hist¨°ria amb l'entrada de Sancho Panza i els preliminars encomi¨¤stics els acabar¨¤ inventant ell perqu¨¨ sap que ning¨² els hi far¨¤ i no tant pel que malintencionadament diu Lope de Vega que ning¨² vol elogiar una obra com aquesta¡±.

En qualsevol cas, el Quixot (¡°t¨¦ realisme social i realisme m¨¤gic; ho t¨¦ tot¡±, fon Gracia) acabar¨¤ devorant la resta de l'obra, de la qual el membre n¨²mero 100 de l¡¯Associaci¨® Internacional de Cervantistes destaca ¡°almenys cinc¡± de les seves Novelas ejemplares, peces amb les quals Cervantes, sost¨¦, ¡°envia un enc¨¤rrec enverinat i sorneguer a la comunitat liter¨¤ria de la seva ¨¨poca: el seu lloc ¨¦s la literatura seriosa, a m¨¦s de copar el r¨¤nquing popular¡±. D'entre aquelles, cita La gitanilla, ¡°una provocaci¨® en elogiar el m¨®n gitano, per¨° que escriu perqu¨¨ est¨¤ ben segur del seu pols literari¡±. Tamb¨¦ reflecteix una virtut no suficientment destacada de l'escriptor: la defensa de la dona. ¡°Ning¨² va combatre la vexaci¨® de les dones com Cervantes; no hi ha violacions tan doloroses en les lletres espanyoles com les que descriu ell, posant-se en la pell de la dona en una societat en qu¨¨ raptar, violar, fer-los un fill, degradar-les en suma, era part de la rutina tolerada¡±. Existeix una explicaci¨® biogr¨¤fica, Cervantes viu amb les seves germanes i amb la seva filla i sap d'aquests tractes, ¡°per¨° no ¨¦s ra¨® suficient: hi ha tamb¨¦ la pulsi¨® que prefigura un subjecte modern¡­ ?s que Cervantes ¨¦s un tipus molt excepcional¡±. S¨ª, un geni. I ara ja es pot saber qu¨¨ tenia en ment.