Obama arriba a Cuba per segellar el desgla? amb Castro

Un president dels Estats Units trepitja Cuba per primera vegada en 88 anys. Barack Obama, que el 2008 va guanyar les eleccions amb la promesa de dialogar amb pa?sos enemics, va aterrar a les 16.19 (hora local) a l'aeroport Jos¨¦ Mart¨ª de l'Havana. Obama no hi ha anat per demanar al l¨ªder cub¨¤, Ra¨²l Castro, un canvi pol¨ªtic en un dels r¨¨gims autoritaris m¨¦s longeus. Tampoc se'l rep amb hostilitat: al contrari. A l'illa del Carib, un dels pocs reductes de l'obamamania, el president nord-americ¨¤ vol refermar l'acostament entre els dos pa?sos.

Obama ha afirmat que la seva visita t¨¦ un car¨¤cter "hist¨°ric" per¨° que ¨¦s nom¨¦s "un primer pas" en la nova relaci¨® entre els dos pa?sos. En una trobada amb el personal de l'ambaixada nord-americana a l'Havana, el mandatari ha recordat que "han passat gaireb¨¦ 90 anys des que un president nord-americ¨¤ va ser a Cuba". "?s meravell¨®s ser aqu¨ª", ha afegit. "Aquesta ¨¦s la nostra primera parada. ?s una visita hist¨°rica i ¨¦s una oportunitat hist¨°rica per interactuar de manera directa amb el poble cub¨¤", ha apuntat Obama.

Fins fa uns mesos, la possibilitat que un president dels EUA entr¨¦s triomfal a l'Havana entrava en la categoria dels pitjors malsons del castrisme. El cognom Castro provocava urtic¨¤ria a Washington i a Miami ¡ªseu de l'exili¡ª, i imaginar un president visitant un Castro al Palau de la Revoluci¨® de l'Havana semblava pura pol¨ªtica-ficci¨®.

La visita, de 48 hores, culmina un any en qu¨¨ Obama i Castro ¡ªun afroameric¨¤ nascut el 1961, quan la revoluci¨® cubana tenia dos anys, i un vell revolucionari i militar nascut el 1931¡ª han posat fi a m¨¦s de mig segle de Guerra Freda. En poc m¨¦s d'un any, els EUA i Cuba han reobert les seves ambaixades i Washington ha relaxat les condicions per fer negocis i viatjar a Cuba. El desgla? s'ha accelerat tant que, all¨° que semblava inimaginable fa tot just un any i mig, com ¨¦s veure un president nord-americ¨¤ passejant per l'Havana, sembla natural. L'anomalia sembla avui l'obstinaci¨® durant 55 anys en una pol¨ªtica de confrontaci¨® que van mantenir deu presidents sense aconseguir desbancar els Castro del poder.

La visita inclou, a m¨¦s del discurs i una reuni¨® dilluns amb Ra¨²l Castro (no amb el seu germ¨¤ Fidel), trobades amb empresaris i dissidents, i l'assist¨¨ncia a un partit de beisbol. A Obama l'acompanya tota la fam¨ªlia: la primera dama, Michelle, les seves filles, Sasha i Malia, i la seva sogra, Marian Robinson.

A l'aeroport els van rebre el ministre d'Afers Exteriors cub¨¤, Bruno Rodr¨ªguez, entre altres alts funcionaris i diplom¨¤tics. Despr¨¦s d'una reuni¨® amb empleats de l'ambaixada nord-americana a l'Havana, Obama va visitar a peu l'Havana vella, el casc antic de la capital. L'historiador local Eusebio Leal va fer de guia. Despr¨¦s, es va reunir amb el cardenal Jaime Ortega, clau en les negociacions secretes que van portar a la normalitzaci¨® de les relacions.

¡°Pels cubans, la visita del president ¨¦s una validaci¨® de la revoluci¨®¡±, diu Peter Kornbluh, coautor de Diplomacia encubierta con Cuba, una hist¨°ria de les negociacions secretes entre Washington i l'Havana. En la seva ¨²ltima edici¨®, el llibre inclou el relat m¨¦s detallat de les converses que van portar a l'anunci, el 17 de desembre del 2014, per part d'Obama i Castro, del restabliment de les relacions.

¡°El punt de vista dels Estats Units¡±, segueix Kornbluh, ¡°¨¦s el seg¨¹ent: crearem ponts culturals, econ¨°mics, pol¨ªtics entre les dues societats. I per aquests ponts creuar¨¤ l'enorme influ¨¨ncia del sistema nord-americ¨¤¡±.

Aplicada a Cuba, la doctrina d'Obama en la pol¨ªtica exterior afirma que el canvi pol¨ªtic ¡ªla democr¨¤cia, el pluripartidisme, la llibertat de premsa¡ª no arribar¨¤ imposat des de fora, ni molt menys a trav¨¦s de la for?a. Obama no busca un canvi de r¨¨gim: ni aqu¨ª ni a l'Iran. La idea ¨¦s que, millorant les vides dels cubans del carrer, el pa¨ªs acabar¨¤ transformant-se. Com m¨¦s turistes i estudiants visitin l'illa, i com m¨¦s negoci?n entre ells cubans i nord-americans, m¨¦s a prop estaran de la democratitzaci¨®.

Dimarts, en el discurs central de la visita, Obama deixar¨¤ clar que correspon al poble cub¨¤ ¡ªno als EUA, ni a ning¨² m¨¦s¡ª decidir el seu futur. Per¨° no deixar¨¤ de fer sentir la seva opini¨®. ¡°Al poble cub¨¤, com als pobles de tot el m¨®n, les coses li van millor amb una democr¨¤cia genu?na en la qual sigui lliure de triar els seus l¨ªders, expressar les seves idees i practicar la seva fe¡±, va avan?ar fa uns dies a Washington Susan Rice, consellera de Seguretat Nacional de la Casa Blanca. ¡°Els Estats Units seguiran promovent els drets humans per a totes les persones, en qualsevol lloc, inclosa Cuba¡±.

Al desembre, Obama va dir que no tenia sentit visitar Cuba si no hi havia aven?os palpables en drets humans. Aquests avan?os no s'han pogut apreciar i, no obstant aix¨°, Obama ha viatjat a l'illa.

¡°Evidentment, ha canviat de criteri¡±, diu el professor Jorge Dom¨ªnguez, de Harvard. ¡°En comptes de dir: ¡®Esperar¨¦ que siguin palpables els aven?os en drets humans¡¯, la meva impressi¨® ¨¦s que ell s'ha dit a si mateix: ¡®Disposo de poc temps. I si vull que hi hagi canvis a Cuba, haig d'anar a veure Ra¨²l Castro i dir-li: ¡®Escolti, qu¨¨ passa? Jo sol no puc fer aix¨°'¡±. Quan falten deu mesos perqu¨¨ un nou president el rellevi a la Casa Blanca, un president que podria desfer els aven?os de l'¨²ltim any, Obama vol que el desgla? sigui irreversible.

¡°Un president republic¨¤ podria fer marxa enrere si volgu¨¦s¡±, diu Elliott Abrams, veter¨¤ de l'Administraci¨® Bush i un dels referents del moviment neoconservador. ¡°La meva objecci¨® principal a la pol¨ªtica d'Obama ¨¦s que, al contrari que en el cas de Birm¨¤nia, on plantegem demandes abans d'aixecar les sancions, a Castro li hem donat tot a canvi de res. Els drets humans estan pitjor avui a Cuba que fa un any¡±.

Abrams veu err¨°nies les analogies del viatge d'Obama a Cuba amb el del president Richard Nixon a la Xina el 1972 o el de Bill Clinton a Vietnam el 2000. ¡°A Vietnam vam tenir una guerra amb 50.000 morts. La Xina, al cap i a la fi, ¨¦s una gran pot¨¨ncia. Cuba ¨¦s petita, amb una economia petita. Crec que, per Obama, es tracta sobretot d'un viatge vanit¨®s: es reunir¨¤ amb Castro i a la premsa li encantar¨¤, per¨° els efectes seran molt redu?ts¡±.