Desig d¡¯¡®apartheid¡¯

Hassan Blasim ¨¦s un escriptor iraqui¨¤ que l¡¯any 2000 va emprendre la ruta que avui segueixen els refugiats sirians per arribar a Europa. Autor de poc m¨¦s de quaranta anys, va experimentar en pr¨°pia pell la viol¨¨ncia i el terror de les guerres que assolen l¡¯Iraq des de fa d¨¨cades. Tenia sis anys quan va esclatar la guerra amb l¡¯Iran. A aquesta edat solia veure a la pla?a de davant de casa les execucions p¨²bliques de soldats que desertaven de l¡¯ex¨¨rcit o membres de la resist¨¨ncia kurda. Lligaven les v¨ªctimes en uns pals de fusta que despr¨¦s els nens feien servir per crear porteries i jugar a futbol. Des d¡¯aleshores, la seva vida a l¡¯Iraq va ser un malson. Escrivia poesia i va comen?ar a estudiar cinema quan la por de la repressi¨® del r¨¨gim el va portar a l¡¯exili. Va emprendre la ruta per Turquia i Bulg¨¤ria, en un itinerari de tres anys i mig que va culminar a Finl¨¤ndia. Explica Blasim que, durant el trajecte, es va unir a un grup de refugiats iraquians i nigerians, entre els quals hi havia una dona que tenia dificultats per caminar. Els homes del grup van acordar que la portarien per torns, mentre caminaven sota la pluja per camins plens de fang. Quan van arribar a la frontera entre Turquia i Bulg¨¤ria van ser aturats i apallissats per la policia b¨²lgara, que va violar la dona en una habitaci¨® contigua. En sentien els crits mentre ploraven en silenci. Havien transportat una dona durant tota una nit perqu¨¨ acab¨¦s violada per un ex¨¨rcit europeu.

Hassan Blasim d¨®na veu als rostres de dolor i desesperaci¨® dels refugiats que aquests dies poblen els mitjans de comunicaci¨®. Dones que donen a llum damunt del fang, nens que han perdut els pares i homes que porten les fam¨ªlies a sobre componen la fotografia del moviment de refugiats m¨¦s gran i la pitjor crisi moral que hi ha hagut a Europa des de la Segona Guerra Mundial. Hem vist les imatges de destrucci¨® de S¨ªria, tal com vam observar en un altre moment les de l¡¯Iraq. No sabem qu¨¨ passa a L¨ªbia o a Nig¨¨ria. Per¨° la falta de veu dels refugiats dificulta l¡¯empatia amb la profunditat del dolor del passat que porten a sobre. Els relats de Blasim recorden en primera persona aquesta hist¨°ria mentre queden atrapats en els llimbs del temps i de l¡¯espai.

Els camps de refugiats improvisats d¡¯Idomeni s¨®n l¡¯exemple de la proliferaci¨® d¡¯espais sense llei que cada vegada m¨¦s divideixen els ¨¦ssers humans entre els que tenen la protecci¨® d¡¯algun estat i els que estan privats de tot dret. S¨®n llocs extraterritorials que s¡¯han convertit en el s¨ªmbol de la frontera entre els que es mereixen viure i els que poden morir. No es tracta d¡¯un fenomen nou. La plantaci¨® durant l¡¯esclavitud, el camp de concentraci¨® durant el nazisme o el compound sota l¡¯apartheid tamb¨¦ van ser espais de jerarquitzaci¨® entre humans que difuminaven la frontera entre la vida i la mort. Avui, el camp de refugiats ha deixat de ser un lloc excepcional per convertir-se en una condici¨® planet¨¤ria precisament quan es presagiava l¡¯arribada d¡¯un m¨®n sense fronteres.

L¡¯obertura econ¨°mica, financera i tecnol¨°gica no va ser acompanyada de la lliure circulaci¨® de persones, sin¨® de la reinvenci¨® de tota mena de fronteres que demostren que el que avui mou el m¨®n ¨¦s el desig d¡¯apartheid, en expressi¨® d¡¯Achille Mbembe. Aquesta pulsi¨® per la segregaci¨® es remunta a la colonitzaci¨® europea, basada en la jerarquitzaci¨® racial i la deshumanitzaci¨® sistem¨¤tica dels ind¨ªgenes. Avui, la divisi¨® t¨¦ lloc en ple cor d¡¯Europa, on la frontera es tra?a amb els estrangers, els immigrants, els que sol¡¤liciten asil i tot tipus de poblaci¨® considerada intrusa o sup¨¨rflua. El camp i el control de la mobilitat s¨®n la nova manera de governar el m¨®n per separar, contenir o rebutjar el que molesta.

Els refugiats, com els atacs d¡¯Estat Isl¨¤mic en terra europeu, s¨®n un senyal que la llibertat i la seguretat d¡¯Europa depenen cada vegada m¨¦s de la llibertat i la seguretat a la resta del m¨®n. La democr¨¤cia sempre ha consistit a imaginar com viure plegats i pensar el que els ¨¦ssers humans tenen en com¨². L¡¯acord entre la Uni¨® Europea i Turquia segella el desig d¡¯apartheid d¡¯Europa i culmina la seva ren¨²ncia a un m¨®n basat en la igualtat i la dignitat.

Judit Carrera ¨¦s polit¨°loga.