Bye, bye, blackbird

Carles Flavi¨¤?era una b¨¨stia inclassificable, una instituci¨® barcelonina m¨¦s popular que el Floquet de Neu i tot un teatre ambulant. Va ser sacerdot (durant 17 anys, que es diu aviat), m¨¤nager de Rubianes, el Gato P¨¦rez i l'Orquestra Plateria (entre d'altres), relacions p¨²bliques i empresari de diversos locals nocturns, monologuista, entrevistador televisiu i vividor en gran, i ¨¦s que va aconseguir l'estrany privilegi de no ficar-se mai al llit abans de l'alba i no llevar-se mai abans del migdia. El gran Flavi¨¤ va tancar la paradeta divendres passat ("Palmolive", com diria ell), per¨° deixa una tona de records feli?os i molt, molt de teatre. Teatre del bo, dins i fora de l'escena. Del que brolla de l'experi¨¨ncia, de mirar-li el cul a la vida i riure's de la lluna i de la seva ombra.

A finals dels setanta era aquell paio divertid¨ªssim que parlava sense parar, ancorat a la barra del vell Zeleste, que tenia teories enlluernadores sobre tot, i que de sobte cridava: "H¨°stia, la missa!" i pujava com podia a la seva vespino per creuar la ciutat i oficiar a la llunyan¨ªssima parr¨°quia de Sant Ramon. Llavors t'assabentaves que era capell¨¤, havia estudiat Teologia a Par¨ªs i exercia l'apostolat als barris obrers.

Als vuitanta, Flavi¨¤ va penjar els h¨¤bits, li van caure vint milions d'una travessa esbojarrada (la hist¨°ria ¨¦s massa llarga per explicar-la aqu¨ª), es va casar, va muntar un local, el?Batikano, de vida tan breu com intensa, i es va convertir en m¨¤nager. Deu anys m¨¦s tard, Sergi P¨¤mies li va dir una nit: "Per qu¨¨ no expliques en un teatre tot el que fa anys que expliques als bars?". El seu amic i representat Rubianes el va emp¨¨nyer a l'escena i, el 1997, quan ja havia fet els cinquanta, va debutar a la Bodega Bohemia amb un show?que va batejar com Ep¨ªstoles. Vaig escriure: "Carles Flavi¨¤, amb el seu glori¨®s catal¨¤ cherokee, tan de barriada i descregut com un taxista de Brooklyn o un humorista jueu dels Catskills, amb el seu etern aspecte de 'promotor de boxa que no dorm prou', com el va descriure una vegada Guillem Mart¨ªnez, sembla que encarna l'home perp¨¨tuament cabrejat, per¨° nom¨¦s ho sembla: aquesta ¨¦s la gr¨¤cia". Va tenir ¨¨xit. Despr¨¦s van venir?M¨¦s ep¨ªstoles, Prensament, L'estat del malestar, L'evangeli segons Flavi¨¤, 10-9-45. I Tan?b¨¦ que an¨¤vem, amb el seu germ¨¤ Sisa. I molta r¨¤dio i molta televisi¨®: es va fer popular¨ªssim pel seu p¨²lpit nocturn a BTV, un programa de comentaris a mitjanit que semblava la versi¨® canalla de?L'¨¤nima s'asserena, on reflexionava, imprecava, desbarrava, lligava mosques per la cua o les feia volar. No va haver-hi cap plataforma que no aprofit¨¦s: fins i tot va arribar a ser c¨°mic de revista amb Norma Duval a l'Apolo. Shows i copes amb els amics a les nits i, de seguida que arribava el bon temps, migdies gloriosos prenent el sol al Club Nataci¨® Barcelona, "escoltant els m¨¦s vells del lloc", explicava, "dels quals estic a punt de formar part". No va ser una mala vida, amic. Fins i tot diria que la teva vida va ser?requetecontracollonuda. I la vida viscuda pot m¨¦s que el dolor, com va cantar el Gato.